Grup d’economia de CJ. En oposició a les falses “veritats” expandides i venudes com a certes, proposem la veracitat d’unes informacions que provenen d’una mirada a la realitat amb ulls renovats.
Les falses noticies embolicades amb certeses aparents provenen de la no acceptació de la realitat. Perquè no s’accepta la realitat és pel que es produeixen les falses notícies. Si ens preguntem a qui beneficien aquests bescanvis cap a la falsedat, convindrem que els beneficiaris són els poderosos, els opressors, els guardians del gran capital o els sensacionalistes professionals sense escrúpols.
Falsa notícia pot ser el silenci sobre fets que podrien remoure la consciència de l’opinió pública. En determinats moments interessa comunicar la quantitat d’ofegats al mar Mediterrani fins i tot amb imatges impactants com la d’aquell nen mort a la platja. En altres moments, per raons inconfessables, ja no es donen noticies sobre aquests fets perquè l’opinió pública cregui que ja no existeixen. Aquest silenci pot anestesiar la consciència popular.
Falsa notícia, altres vegades, pot ser la repetició d’uns fets o accions que de facto o no han esdevingut o si de cas ha estat de manera diversa de la realitat. Arriba un moment que per a amplis sectors de l’opinió pública poden ser acceptades com a certes. “Veritats” amb un contingut fals, és a dir: estafa, immoralitat i explotació.
La missió informativa correspon en gran part als gestors socials de la comunicació, però en format personalitzat ens correspon a tots mitjançant la formació d’una consciència recta, fonamentada en valors bàsics, i el discerniment dels mitjans informatius que ens mereixen més confiança i objectivitat.
El ciutadà mitjà ha de poder identificar els grups econòmics, polítics i socials que hi ha darrere dels mitjans informatius. Aquesta identificació pot garantir o posar en dubte la comunicació.
Enmig de l’immens bosc de tan diverses informacions i d’interessos que les sostenen, és fonamental l’anar mirant la realitat amb ulls renovats. No només saber discernir sobre les fonts d’informació, sinó renovar la nostra visió de la realitat a partir dels valors fonamentals de la nostra consciència, com són la justícia social, el respecte pels drets humans, l’honradesa, la humil acceptació de limitacions, l’amor a la veritat i el testimoni d’aquelles tradicions morals i religioses que en el seu conjunt afavoreixen el desenvolupament humà.
Entre aquests factors que ens poden ajudar a aquesta mirada amb els ulls renovats, cal valorar aquells profetes que, tot i el temps transcorregut, mantenen una notable actualitat. És molt important constatar que molts dels problemes socials actuals ja es donaven en èpoques remotes. Hi va haver profetes en la història de l’antic Israel que van denunciar falsedats i enganys en els negocis, en les esperances d’ajudes de grans imperis, en els tribunals de justícia i en l’adaptació de noves idolatries que responien a la cultura dels poderosos.
Les falses notícies neixen perquè no es vol veure la veritable notícia que va en contra d’interessos dominants. Hi ha un bescanvi de la interpretació de la realitat perquè afavoreixi el poder dominant. I això no solament es donava en la forma de governar o d’establir unes lleis generals, sinó també es donava en els deutes, les balances dels mercats i la venda d’esclaus o dones.
Isaïes, Jeremies, Amós, etc., amb les seves denúncies intentaven netejar i renovar la mirada dels seus conciutadans perquè descobrissin la veritat, tapada pels interessos del sistema opressor d’aquells temps. Els profetes parlaven en nom de Déu. Les seves paraules transmetien una imatge del Déu de la veritat davant l’engany organitzat.
Buscar i defensar la veritat, desemmascarar les falses notícies i els interessos que les promouen, com en aquells temps, com en l’actualitat, no solament no resulta fàcil, sinó que pot ser perillós. “La veritat us farà lliures” encara que pugui comportar un preu.
Imatge de Dimitris Vetsikas a Pixabay