La fragilitat i evanescència dels pactes polítics
Jordi López Camps. Els resultats electorals han tornat a situar a primer pla la duresa dels polítics. En altres eleccions, aquesta situació ha estat motiu de moltes controvèrsies i confrontacions perquè, en més d’una ocasió, ha succeït que la força guanyadora no podia governar perquè els pactes postelectorals així ho impedien. Amb la peculiaritat de la conveniència de les motivacions dels pactes polítics: els arguments a favor d’un determinat sentit de pacte en un ajuntament, esdevé el contrari en l’ajuntament veí. Cada pacte és un món amb la seva lògica i sense coherència d’homologació. La lluita pel poder ho justifica tot. A mesura que la societat ha anat madurant política i democràticament ha augmentat la contestació contra els pactes que pretenen que no governi el partit més votat. Els ciutadans mobilitzats demanen un renovellament ètic de la política. ¿Què es pot fer ara, en el moment dels pactes de govern? (more…)
Riesgos y oportunidades del sínodo de la Amazonía
Víctor Codina. Francisco ha convocado para octubre de 2019 un sínodo sobre la Amazonía, sínodo que está lleno de riesgos y oportunidades.
La primera dificultad consiste en que mucha gente, tanto de fuera como de dentro de la Iglesia, no sabe qué significa un sínodo, ni sabe qué es la Amazonía, ni ha oído hablar de que haya un sínodo sobre la Amazonía.
Sínodo es una reunión de obispos, convocada por el Papa en Roma para tratar algún tema de interés. Ahora el sínodo es: “Amazonía: Nuevos caminos para la Iglesia y la ecología integral”. (more…)
La soledad de don Serapio. A propósito de “Patria”
Jesús Martínez Gordo. Estas últimas semanas me ha venido a la memoria, en repetidas ocasiones, don Serapio, el cura de Patria. Me vino cuando tuve conocimiento de que se estaba rodando la novela de F. Aramburu en el corazón de la Parte Vieja donostiarra a finales del pasado mes de abril y cuando F. Viscarret, el director de los cuatro primeros capítulos, declaró que la novela “hablaba con humanidad de la situación, sin dejar, por ello, de ver las contradicciones, el humor o las partes menos ejemplares”. Recordé cómo, cuando la leí, me pareció que lo más logrado era que todos los personajes tenían un contrapunto crítico o, por lo menos, un Pepito Grillo interior que les invitaba a ver las cosas de otra manera o, mejor dicho, desde el otro lado. Todos, excepto don Serapio… (more…)
El discerniment polític
Jordi López Camps. Fa uns quants anys, arran d’unes eleccions autonòmiques, vaig escriure una reflexió sobre els pactes polítics. Ara, les recents eleccions municipals han tornat a situar la qüestió dels pactes al centre del debat polític. He recuperat aquell text i, pràcticament sense gaires retocs, el torno a publicar perquè el seu contingut segueix plenament vigent.
Què cal fer ara? Aquesta es la pregunta que es fan moltes persones al llarg de la vida. En aquestes circumstancies, l’espiritualitat cristiana, la vida cristiana en general, recomana el discerniment. Aquest mètode es el proposat, per exemple, per sant Ignasi en els seus Exercicis Espirituals. És situar-se davant de Déu i, a través d’una pregària i una pràctica, intentar esbrinar quina és la seva voluntat. No aniria malament que alguns decisors polítics empressin el sentit d’aquest mètode per albirar el que cal fer ara, en el moment de determinar els pactes polítics per als propers quatre anys. (more…)
Yo rezo… Ellos rezan
[Al finalizar el cuaderno 213, Abrazos de Vida. Testimonios de fe y justicia, animábamos a los lectores a escribir su propio testimonio. Des de Bongor (República del Chad) nos llega este precioso relato del misionero Antonio Serrano Insausti].
Antonio Serrano Insausti. Viernes a las 13 horas, el momento de oración más importante de la semana para los musulmanes. Estoy en la estación de autobuses donde hay grifos y los musulmanes hacen sus abluciones para participar. También dos niños se han lavado, pero surge un problema: uno lleva sandalias pero el otro está descalzo y si pisa por el camino de tierra con los pies mojados se va a volver a manchar. Santo remedio: el niño calzado presta una sandalia al otro, se agarran de la mano y salen saltando a la pata coja. ¡Genial! (more…)
El “sexe dèbil”
Bernardo Pérez Andreo. Alguns homes se senten intimidats davant l’auge amb força de les dones reivindicant els seus drets. Els sembla que estan perdent quelcom del molt que durant segles han gaudit en detriment de l’anomenat per la ideologia masclista «sexe dèbil». Perquè cal ser molt conscients que el masclisme és una veritable ideologia de gènere que considera el gènere masculí, l’home, el mascle, com a superior a la dona pel simple i mer fet de ser home. Aquesta ideologia s’infiltra en les ments joves des de la primera infantesa, penetra en les consciències fins a arribar a ser la manera normal de pensar. En algunes societats es marca la diferència de manera que la superioritat sigui explícita: nenes de rosa, nens de blau, roba diferenciada, diversitat d’utensilis de la vida quotidiana, fins i tot jocs apropiats per a uns i altres. Es tracta d’una organització total i perfecta de la societat des de la ideologia que imposa els homes com a superiors a les dones per la seva constitució biològica. (more…)
El problema és la indiferència
Santi Torres. En la darrera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)[1] en preguntar sobre quin es creia que era el principal problema que viu Espanya, la immigració apareixia molt per sota de problemes com l’atur, la corrupció, els polítics, la sanitat o les pensions.
La immigració, que en altres èpoques va arribar a liderar el rànquing, roman en aquest moment en un segon pla de les preocupacions dels espanyols. Aquesta percepció és coherent amb el fet que en el darrer cicle electoral, el creixement de l’ultradreta i amb ella els discursos xenòfobs i antiimmigració han tingut un recorregut moderat, sobretot si el comparem amb altres latituds, on segueix ocupant el centre de l’agenda política, arribant fins i tot, a accedir a llocs de poder, com ha esdevingut en el cas italià. (more…)
Comentaris recents