El "sexe dèbil"

El “sexe dèbil”

Bernardo Pérez AndreoAlguns homes se senten intimidats davant l’auge amb força de les dones reivindicant els seus drets. Els sembla que estan perdent quelcom del molt que durant segles han gaudit en detriment de l’anomenat per la ideologia masclista «sexe dèbil». Perquè cal ser molt conscients que el masclisme és una veritable ideologia de gènere que considera el gènere masculí, l’home, el mascle, com a superior a la dona pel simple i mer fet de ser home. Aquesta ideologia s’infiltra en les ments joves des de la primera infantesa, penetra en les consciències fins a arribar a ser la manera normal de pensar. En algunes societats es marca la diferència de manera que la superioritat sigui explícita: nenes de rosa, nens de blau, roba diferenciada, diversitat d’utensilis de la vida quotidiana, fins i tot jocs apropiats per a uns i altres. Es tracta d’una organització total i perfecta de la societat des de la ideologia que imposa els homes com a superiors a les dones per la seva constitució biològica.

Les dones no són ni superiors ni inferiors com a grup; no obstant, hi ha una superioritat moral en les dones pel fet d’haver suportat el patriarcat masclista que s’imposa amb violència física, moral i ideològica. La superioritat moral de les dones resideix en ser capaces de donar suport a una societat que les sotmet. És el cas paradigmàtic de la Benigna de Galdós, o d’algunes dones de les obres de Dostoievski, que són capaces de sostenir la família en la qual són vexades. Ens recorden els passatges evangèlics on Jesús guareix dones que pateixen malalties que són expressió pública dels efectes íntims de l’opressió quotidiana, com les possessions, o somatitzacions del mal social exercit contra elles. Com oblidar aquestes dones que pels seus fills suporten els insults i els cops de marits ebris d’odi davant de qui consideren inferior. Totes aquestes dones han de rebre el suport legal, social i moral d’una societat que segueix existint gràcies a elles i el seu sofriment.

El que cap dona ha de suportar per més temps és que des dels mitjans de comunicació es doni veu als que menyspreen la lluita per la igualtat real entre homes i dones, una lluita que ens incumbeix per igual a uns i altres, ja que allibera les dones del masclisme assassí i els homes d’una consciència pervertida en tant que tals. No podem consentir que s’utilitzin els mitjans de comunicació per estendre l’odi masclista, renovat amb un discurs llibertari fins al punt que algunes dones s’atreveixen a dir que certes lleis que protegeixen les agredides serveixen per oprimir els homes. Algun polític ha arribat, en el súmmum del desvergonyiment, a afirmar que derogar la llei d’igualtat de gènere és una forma de protegir els seus fills homes de qualsevol malvada que pogués fer-los mal. Aquest discurs contra les dones des de la suposada defensa de la llibertat està en la mateixa línia de la desregulació laboral per tal de donar més llibertat als treballadors i de l’eliminació d’impostos a les rendes altes per donar llibertat als individus davant l’Estat. El discurs liberalista (cal no confondre amb liberal) és utilitzat per legitimar les diferències socials per part del neoliberalisme: si donem llibertat als individus cadascun aconseguirà el que el seu esforç i intel·ligència li permeti; si alguns i algunes es veuen apartats és per la seva pròpia incompetència, vagància o mala sort. D’aquesta manera, la ideologia masclista queda ocultada sota el discurs liberalista: si les dones cobren un 30% menys que els homes no és pel masclisme, sinó perquè la seva aportació a les empreses és menor; si els directius de les grans empreses guanyen 400 vegades el que els seus empleats, no és perquè utilitzin el seu poder per augmentar les diferències, és perquè aporten més a la societat i aquesta els retribueix millor.

Aquest és el discurs del neoliberalisme, i si no el rebatem serà difícil que la lluita de les dones tingui gaires efectes socials. Com es pot veure en societats com els Estats Units o la Gran Bretanya, ultraliberals, hi ha dones que han aconseguit estar al mateix nivell que alguns homes; al mateix nivell d’explotació dels altres i de legitimació de l’ordre masclista vigent. Encara que el masclisme és previ al neoliberalisme, en aquest estat de coses no és possible lluitar contra el masclisme sense vèncer el neoliberalisme.

Imatge de Carrie Z a Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.