La llibreria: un cant al poder transformador dels llibres
Mercè Tous Prieto. La llibreria d’Isabel Coixet és una petita obra d’art, difícil de sintetitzar en un escrit. La intenció de l’article és fer un senzill comentari dels temes que vam apuntar i reflexionar en el cinefòrum del cicle de cinema Ignasi Salvat. Com totes les pel·lícules de la premiada cineasta, la seva obra mai deixa indiferent i t’endinsa en una història suggestiva i profunda, plena de matisos i bellesa visual. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la The Bookshop, de l’escriptora anglesa Penelope Fitzgerald. Isabel Coixet es va quedar captivada amb el relat d’aquesta escriptora i va somiar en crear una pel·lícula que adaptés al llenguatge cinematogràfic aquesta història de lluita i superació. Finalment després d’un llarg procés Coixet ho va fer realitat, igual que la protagonista de la pel·lícula aconsegueix complir el seu somni malgrat les adversitats. (more…)
CIE, centre d’acollida en llibertat?
Josetxo Ordóñez Echeverría. Recentment, la Magistrada d’un jutjat d’instrucció dels de Barcelona, va dictar un Acte sobre l’internament d’un ciutadà estranger apel·lant al fonament jurídic tercer. Aquest fonament jurídic diu, literalment, el següent: “TERCER.- El que es demana no és una privació de llibertat sinó el trasllat de l’estranger a un Centre d’acollida adequat per procedir al seu internament i fer efectiva la seva expulsió acordada per resolució administrativa, tal com s’ha indicat més amunt”.
Renuncio a qualificar les expressions abocades en l’Acte, ja que em resulta extremadament difícil fer-ho. Les puc atribuir a pura negligència o a ignorància. Encara que “la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment”, com afirma l’article 6 del Codi civil, crec que després d’aquestes manifestacions judicials és imprescindible fer unes precisions conceptuals. (more…)
L’església cremada
Víctor Codina. Encara estem impactats i trasbalsats pel terrible incendi de Notre Dame a París, símbol d’art, de cultura, d’història i de la fe cristiana de França i d’Europa, un foc devorador que ha tingut un ressò mundial. Era colpidor veure caure la torre, mentre el poble parisenc contemplava horroritzat veure la catedral en flames, alguns plorant, altres agenollats resant i cantant.
És molt comprensible la reacció de condol i de solidaritat mundial i l’interès per la seva reconstrucció. Però més enllà de les qüestions tècniques d’arquitectura i de les crítiques dels sectors populars, en veure que grans fortunes han fet ràpidament grans donacions mentre han estat insensibles davant d’altres temes socials…, apareixen alguns interrogants de fons. (more…)
