Torna la societat de l'oci

Torna la societat de l’oci

Fernando VidalTorna el debat sobre una societat amb més temps d’oci. Creiem que més aviat hem de passar a una societat de la creació. Quins són els factors que estan impulsant en aquesta direcció?

És un lloc comú recordar que Keynes va predir que el 2030 la jornada laboral seria de 15 hores. Històricament hi ha hagut una pressió perquè les ocupacions tinguin progressivament jornades més curtes. Primer, s’ha impulsat des de la classe obrera organitzada, la doble demanda de la qual conjugava augments salarials i reducció del temps de treball. Va culminar en la legislació francesa de 35 hores aprovada per Lionel Jospin el 1997.

Segon, des del pensament futurista de Toffler o Bell al final de la crisi dels anys 70 (es buscava el nou model productiu), on es constatava la destrucció d’ocupació industrial, es preveia un altre model de temps de treball, l’augment del consum d’entreteniment i la proliferació de treballs creatius. L’atur era tan estructural en la dècada de 1970 que semblava que l’única solució era repartir l’escàs treball i passar períodes sabàtics.

D’altra banda, es creia que el model de treball es diversificaria i apareixerien els caps de setmana llargs. S’anava a treballar 4 dies i el cap de setmana seria de 3 dies. També es considerava que els treballs creatius desdiferenciarien el temps de treball i el temps d’oci personal, creant noves fórmules. D’altra banda, es crearien treballs descapitalitzats.

Des de llavors, mai com fins ara s’ha avivat tant el debat sobre la societat d’oci. Potser hi influeixi el fet que hem patit una profunda crisi i altre cop ens preguntem pel model. També es busca respondre a les altes taxes d’atur i la reducció de la jornada és una resposta recurrent.

En els dos o tres últims anys s’han publicat diversos llibres, hi ha hagut diversos reportatges extensos i fins i tot el Fòrum Econòmic Mundial ha dedicat l’any passat una sessió a la qüestió. Per què aquest nou interès per la societat de l’oci? Com reenfocar-lo?

Diversos factors empenyen en la direcció d’augmentar el temps d’oci de la població. Primer, la conciliació de vida familiar-personal-laboral. La metropolització de les ciutats provoca que hi hagi incompatibilitats greus en la conciliació. Per això la demanda de conciliació no deixa de pujar. Les reformes de racionalització d’horaris són a les agendes de la major part de governs de l’OCDE. Una opció és la de no disminuir hores de treball, però alliberar el tercer dia de cap de setmana -carregant amb més hores els quatre dies laborables-.

La fórmula 4+3 és la preferida des del punt de vista de la sostenibilitat mediambiental. Els desplaçaments del transport i la despesa energètica dels immobles i les indústries ens fan veure que el treball diari té un alt cost ecològic. Els economistes David Resnik i Mark Weisbrot diuen que una reducció del 40% d’hores de treball suposa un 20% menys de despesa energètica. Això també impulsa la deslaboralització del divendres.

No totes les motivacions per a l’augment de la societat de l’oci són humanistes. Som davant d’una economia de l’entreteniment molt més sofisticada. I el que més necessita la indústria de l’entreteniment no és nombre de clients sinó més temps d’aquests clients. Tot el temps disponible es converteix en demanda i activa tot el cercle comercial de l’entreteniment. La major part dels nínxols econòmics emergents procedeix del món de l’entreteniment.

Però si hi ha una raó que ha posat sobre la taula ara l’adveniment de la societat de l’oci, aquesta és la robotització. La BBC va publicar el 2 de gener de 2017 càlculs que diuen que la robòtica substituirà en 10 anys el 54% de les feines a Europa i el 47% als EUA. L’automatització del treball ha avançat qualitativament per la robotització. Les promeses de robotització són progressivament sofisticades. Un exemple avançat el proporcionen els supermercats mecànics de Clarence Saunders i el model desenvolupat per Carlo Ratti per Coop a Milà.

No és estrany que grans multinacionals hagin ja pres decisions en direcció a alliberar temps dels empleats. Toyota porta 10 anys assajant. Després de l’estiu de 2016 Amazon va anunciar la setmana de 30 hores per part del seu personal, amb reducció salarial al 75% (i conserven beneficis). Deloitte i Google estan ja deliberant sobre la setmana laboral de 4 dies.

En general, se sosté la idea que menys treballadors produeixen avui en dia més riquesa. El 1964, AT&T facturava $ 267B ($ d’avui) amb 758.611 treballadors. El contrast amb la situació actual és cridaner. Fixem-nos que el 2016 Google va facturar $ 370B amb 55.000 empleats. No és estrany que David Graeber, de la London School of Economics, sostingui que moltes hores de treball són innecessàries.

Autors com Juliet Schor, del Boston College, sostenen que el model de treball intensiu és una excepció en la història econòmica. A l’Anglaterra del segle XIV, un pagès treballava 150 dies a l’any. A les economies de l’OCDE actualment s’està en una forquilla de 220-250 dies laborals. ¿Aquesta intensitat és per sempre o forma part d’un període de treball que encara és industrial? Necessitem una nova reflexió a fons sobre aquesta qüestió. I creiem que la clau és passar d’una societat de l’ocupació a una societat de la creació, no a una mera societat de l’oci.

***

Referències actuals de la societat de l’oci:

  • Aronowitz, Stanley & DiFazio, William (2010) Jobless Future. Minneapolis: University of Minnesota Press.
  • Avent, Ryan (2016) A world without work is coming – it could be utopia or it could be hell. The Guardian, 19 September 2016.
  • Brynjolfsson, Erik & McAfee, Andrew (2014) The Second Machine Age: Work, Progress and Prosperity in a Time of Brilliant Technologies. New York: Liveright.
  • Douthat, Ross (2013) A World Without Work. The New York Times, February 23, 2013.
  • Dunlop, Tim (2016) Why the future is workless. Sydney: NewSouth Publishing.
  • Florida, Richard (2010) La clase creativa: La transformación de la cultura del trabajo y el ocio en el siglo XXI. Barcelona: Paidós.
  • Ford, Martin (2015) Rise of the Robots: Technology and the Threat of a Jobless Future. Boston: Basic Books.
  • Livingston, James (2016) No More Work. Why Full Employment Is a Bad Idea. North Carolina (US): The University of North Carolina Press.
  • Schnabel, Ulrich (2011). Ocio: la felicidad de no hacer nada. Barcelona: Plataforma.
  • Schor, Juliet et al. (2013) Time On Our Side: Why We All Need A Shorter Working Week. The New Economics Foundation.
  • Srniek, Nick (2016) World Without Work. Londres: verso Books.
  • Strauss, Ilana (2016) Would a Work-Free World be So Bad? The Atlantic, June 28, 2016.
  • Thompson, Derek (2015) A World Without Work. The Atlantic, July/August 2015 Issue.
  • World Economic Forum (2016) A World Without Work? https://www.weforum.org/events/world-economic-forum-annual-meeting-2016/sessions/a-world-without-work/

Imatge de Philip Barrington a Pixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.