Xavier Alonso. Una companya d’oficina, valenciana, em passa un link: “Ací t’envie una enquesta per saber a qui votar: Descobreix amb quina candidatura al Parlament Europeu tens més afinitat.” Convido els lectors a entrar-hi. És interessant. És veritat: més que les propostes, que ara comentarem, el realment important és anar a votar. Aquestes són les novenes eleccions europees, i la participació en les vuit anteriors, des de 1979, sempre ha anat a menys. Mostra de la preocupació de la Uniço Europea (UE) per la participació és que ha apostat molt fort aquesta vegada pel “registre emocional” en la seva publicitat, produint un vídeo impactant que identifica el futur d’Europa amb mares embarassades, parint o amb el seu nadó acabat de néixer, i que arriba ja gairebé a 34 milions de visualitzacions: “Escull el teu futur”.
No donem res per fet. El filòsof basc Daniel Innerarity ha dit fa poc que “aquesta legislatura serà decisiva en la història de la UE”… No totes les eleccions ho deuen haver estat tant, perquè avui hi ha amenaces concretes. El Parlament Europeu publica estimacions de vot, elaborades per una empresa externa (en aquest cas Kantar Public). Ara per ara les eleccions les guanyaria la dreta, un altre cop, però l’estimació de vot puja per a partits euroescèptics i xenòfobs de dretes o d’extrema dreta (gran increment entre les estimacions de 23 de març i 15 d’abril). Van mal dades per a una política més favorable a la migració estrangera segura i regular. El marge perquè es doni una política així consistirà en què la dreta tradicional (EPP), i no la euroescèptica, arribi a alguns pactes amb els dos grans blocs, d’esquerres i de centre. La pressió antimigratòria seguirà donant-se, i crec que s’intensificarà, en paral·lel al fort creixement de la població mundial. En els propers 20 anys, 5 dels quals inclouen la nova legislatura europea, hi haurà 1.000 milions més de persones al món, i bona part d’aquest increment es donarà a l’Àfrica.
Durant els propers 5 anys la política europea de migració continuarà sent “integral” i, per tant, seguirà impulsant iniciatives de doble signe: de control, alhora que d’integració social i drets d’immigrants i refugiats (anomenem-la migració segura i regular). Però ara per ara, en el si del Consell Europeu segueix tenint més força política el control que la migració segura i regular. Cal donar suport decisivament a les candidatures que la prioritzin, perquè no faltaran els que donin suport, amb més força electoral, només a les de control.
Els propers anys portaran noves realitats i noves prioritats polítiques, però ara per ara la UE té clarament fixada l’agenda migratòria. Què crec que hauria d’arribar a aprovar-se, mantenir-se o incrementar-se? El 1983 el Parlament Europeu va dur a terme un primer estudi del “cost de no-Europa” sobre l’atur, quantificant econòmicament la inexistència de la UE en termes d’atur, creixement, etc. Des d’aleshores aquest tipus d’estudis s’han continuant realitzant, i el més recent sobre el cost de no-Europa en les àrees de “migració i fronteres” (incloent-hi les accions contra la discriminació racial) estima aquest cost en més de 55 mil milions de euros anuals. El desenvolupament complet de l’actual agenda migratòria europea no podria portar més que beneficis. Quines polítiques postulem?
– Evitar tota mort a la Mediterrània.
– Aprovar normes europees úniques (de vegades conegudes com “Codi d’Immigració”) que permetin una migració segura i regular de treballadors qualificats, però sobretot de baixa i mitjana qualificació, alternativa a la migració irregular. Aquest flux legal és, d’altra banda, complementari a les necessitats de molts països europeus, amb importants dèficits demogràfics.
– Incrementar els fons dedicats a migració segura i regular en el futur Marc Financer Plurianual 2021-2027.
– Aprovar un nou Sistema europeu comú d’asil que augmenti la qualitat de la resposta a les sol·licituds de les persones perseguides i la solidaritat entre els estats europeus.
– Incrementar els reassentaments.
– Comunitaritzar les activitats europees per fer front a grans crisis, com les que va suposar el 2015 la guerra de Síria o l’actual dels menors no acompanyats.
– Incrementar inversions i cooperació amb l’Àfrica i altres zones d’origen.
– Mantenir la migració com a prioritat política. Dimitris Avramopoulos ha estat el primer comissari europeu amb aquesta cartera.
– Actuar contra la desinformació que manipula la imatge de la migració.
– Reforçar les activitats contra la xenofòbia i el racisme, i en particular contra l’odi als musulmans i jueus.
– Recuperar Schengen en el sentit de la llibertat de moviments dins del territori europeu, donada la reactivació, avui, d’algunes fronteres interiors.
– Millorar el compliment del sistema europeu d’estat de dret i drets fonamentals.
Els països que abans volien sortir de la UE ara han moderat la seva estratègia, a la vista de l’enorme complexitat i inestabilitat política que ha portat a la Gran Bretanya el seu procés de sortida. En tant que l’euroescepticisme i la xenofòbia van força de la mà, les postures contràries a la migració segura i ordenada operaran i maniobraran dins de la UE. Segons la politòloga Nathalie Brack, la gran part de grups de dreta radical ja no postularan anar-se’n de la UE però, en canvi, utilitzaran el Parlament com a plataforma antieuropeista. Entorpiran, o voldran fer recular l’europeisme des de dins de la mateixa institució. Llavors, el que en immigració ens juguem a les eleccions europees és que una UE més euroescèptica sigui també més escèptica pel que fa a una migració més segura i regular, i si alguna cosa no ho defenses, no només no avança sinó que retrocedeix. Si afluixem en l’agenda europeista de la migració, hi haurà més morts a la Mediterrània, més tràfic d’éssers humans, més migració irregular. I, per cert, es donarà també més estigmatització de l’islam. Segons Brack, el que ha canviat últimament en el discurs dels partits de la dreta radical és que, encara que «el nacionalisme és sempre important, ha estat deixat una mica de banda en favor d’una defensa del que ells anomenen “les idees de la Il·lustració” o la “defensa de l’origen judeo-cristià d’Europa”, i en contra de la idea d’una islamització de la societat». Ens juguem fer passos endavant en favor de la dignitat de la migració i d’una Europa més comuna i diversa.[1]
***
[1] Les cites d’Innerarity i Brack a, respectivament, La Vanguardia de 9 de maig i “Bulletin Quotidien Europe” – Agence Europe de 15 de maig, ambdós de 2019.
Il·lustració de Trescolí.