Sector Social de la Companyia de Jesús. Ens trobem en un moment en què les polítiques espanyoles d’acollida a menors poden vulnerar perillosament el dret a la infància. L’arribada dels anomenats menors estrangers no acompanyats (MENA) està marcant amb força l’agenda del dret a la protecció de la infància i l’adolescència al nostre país. Segons dades del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, a finals de 2018 havien arribat al nostre país més de 13.400 joves sense la tutela d’un adult i en situació administrativa irregular.
La distribució d’aquests joves entre les diferents Comunitats Autònomes ha estat molt irregular, i s’han concentrat a Andalusia –més de 5.000 joves–, Catalunya i Melilla -prop d’un miler a cadascuna-, i el País Basc -poc menys de mil-. L’atenció i protecció que s’ofereix als menors declarats en desemparament difereix molt d’unes Comunitats Autònomes a unes altres, malgrat que la Llei 26/2015 de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència obliga a uns estàndards de protecció uniformes a tot el territori nacional. El pressupost que s’hi destina és un indicador del nivell de protecció ofert: no és l’únic, però sí un dels més importants. Doncs bé, en el terreny pressupostari trobem variacions de més del 100% entre Comunitats, en serveis com l’acolliment residencial.
No podem acceptar, sota cap circumstància, que tinguem nenes, nens i joves de segona categoria. És urgent una racionalització de la protecció per tal de garantir tots els drets dels menors, sigui quina sigui la seva nacionalitat.
La protecció dels menors no acompanyats que arriben al nostre país no pot ser responsabilitat exclusiva de les Comunitats Autònomes a on arriben, atesa l’aleatorietat d’aquestes arribades, condicionada bàsicament per la geografia. La pràctica totalitat d’aquests menors es concentren en poques comunitats i en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, fet que repercuteix en una atenció més precària i en una disminució dels seus drets.
Propostes:
- Dissenyar i executar els pressupostos dedicats a l’atenció i protecció de la infància i adolescència, regits per la millor atenció als menors i no per criteris polítics i territorials.
- Donar resposta conjunta des de l’Estat a l’arribada d’adolescents migrants. Aquesta resposta es pot forjar mitjançant un pacte estable entre les comunitats, avalat pel govern central, o bé mitjançant l’assumpció de competències per un organisme únic, amb la capacitat i el pressupost necessaris per fer front a les necessitats d’aquests nens i adolescents.
Imatge extreta de: Pixabay