Recomanacions literàries de l'equip de Cristianisme i Justícia contra la pressa i l'agitació

Recomanacions literàries de l’equip de Cristianisme i Justícia contra la pressa i l’agitació

Cristianisme i JustíciaUna famosa cita del teòleg alemany Thomas De Kempis diu el següent: “He buscat l’assossec a tot arreu, i només l’he trobat assegut en un racó apartat, amb un llibre a les mans”. Avui, amb motiu de la Diada de Sant Jordi i del Dia del Llibre, ens sembla imprescindible recuperar aquest pensament i aturar-nos enmig del soroll, de la infoxicació, dels timelines abarrotats de les xarxes socials. Parem màquines i busquem l’assossec entre les pàgines d’un llibre…

Per això, a més de suggerir que li feu un cop d’ull a les darreres publicacions, els col·laboradors i col·laboradores del Blog de CJ han elaborat un magnífic llistat ple d’interessantíssimes recomanacions. Preneu bona nota…

  • Jairo Marcos recomana 14 tesis de ética (Trotta) d’Enrique Dussel:

«El títol pot espantar, però és un assaig d’allò més ‘recent’ (2016), senzill (a cavall entre la política i la filosofia, amb l’ètica sempre de fons) i breu (214 pàgines), d’aquest filòsof mexicà-argentí. La seva obra més coneguda (Ética de la liberación en la Edad de la Globalización y de la Exclusión) no deixa de ser de l’any 1998 i té gairebé 700 pàgines, així que aquest llibre és una excel·lent entrada al seu pensament.

Un parell de línies: “Actualització i revisió de la filosofia de l’alliberament defensada pel llatinoamericà Enrique Dussel. Escrites a manera d’apunts per a les seves classes a la UNAM, aquestes tesis representen una recapitulació de les seves publicacions precedents i obren noves hipòtesis de treball. Dussel defineix l’ètica i torna a carregar la ploma contra la moral del sistema vigent”».

  • Darío Mollá sugiera la lectura de El sabor del silencio (Ediciones Khaf) de Santos Urías:

«El autor del libro, Santos Urías, es un sacerdote madrileño que en este momento ejerce su ministerio en el barrio madrileño de Lavapiés, un barrio lleno de vida y de contrastes, pero también de conflictos y exclusión. Sus páginas son expresión de la vivencia cotidiana de quien vive allí desde una profunda humanidad y desde el evangelio de Jesús. Como su título indica, no es un libro para leer de corrido, sino para “saborear” sus páginas con atención y amor. Así leído, este libro es una poderosa arma contra la indiferencia y la superficialidad. Una pequeña joya».

  • Rosa Ramos no ha pogut decidir-se per un sol llibre de l’autor coreà Byung-Chul Han i ens deixa diverses idees:

«Si encara no n’heu llegit res d’ell, convido a llegir Byund Chul Han, un autor nascut a Corea del Sud que des d’Alemanya -on va estudiar Filosofia, Teologia i Lletres- fa ja gairebé 10 anys que va escrivint breus assajos on qüestiona fortament la “societat del rendiment” que ens consumeix, ens impedeix la contemplació, i també gaudir de l’aroma del temps i fins i tot de l’amor, ja que la nostra vida no té sentit -orientació i significat- i es consumeix en el treball en què ens autoexigim i autoexplotem. Suggereixo alguns dels seus assajos, que són tots breus, qüestionadors i potser també qüestionables, perquè la seva anàlisi no se centra en els desafavorits sinó en la classe mitjana intel·lectual i alta: La agonía del Eros, El aroma del tiempo, La expulsión de lo distinto, La societat del cansament (edició en català), La salvación de lo bello Si encara no els heu llegit, regaleu-vos-en un aquest Dia del Llibre».

  • D’altra banda, José Ignacio González Faus convida a la lectura de Comunidad y promesa. Escritos y cartas desde Barcelona (Trotta) del pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, assassinat pel règim nazi el 1945:

«Bonhoeffer, pastor protestant màrtir de Hitler, va ser vicari a la comunitat de Barcelona el 1928. El llibre interessarà als professionals de la teologia per les conferències (3) i homilies que va predicar aquell jove de 22 anys, i que són una lliçó per a la predicació tantes vegades insulsa d’avui. Però, a més, interessa perquè en les cartes a familiars, amics i professors, ofereix un torrent d’impressions i judicis sobre Espanya, Catalunya, Barcelona, ​​com era la gent aquí… Judicis referits a la naturalesa, caràcter, costums que el sorprenen… Fets amb simpatia i neutralitat i afany de comprendre, però que no deixen de ser crítics quan així li sembla al seu autor».

  • Eduardo Rojo Torrecilla (@erojotorrecilla) aconsella la lectura de La huida hacia Europa. La joven África en marcha hacia el Viejo Continente (Ed. Arpa & Alfll Editores) d’Stephen Smith:

«Europa envelleix, bona part de l’Àfrica és cada vegada més jove. Necessita Europa mà d’obra? Què farà en el pròxim futur bona part d’aquesta població jove africana? Com és desenvoluparan els esdeveniments? Poden posar-se murs i barreres a la voluntat humana d’una vida millor? I no seria desitjable que aquesta vida millor pogués gaudir-se, de forma voluntària, al país d’origen? El llibre traça una exhaustiva visió del continent africà i és planteja, com s’afirma en la seva presentació, que és tracta d’un assaig sobre geografia humana que “assumeix la necessitat de dirimir entre interessos i ideals”».

  • La nostra col·laboradora Patricia Franco Andía aposta per Recuperar a Jesús. Una mirada transpersonal (Editorial Desclée) d’Enrique Martínez Lozano.

«Aquest llibre convida a acostar-se a Jesús i a la lectura de l’evangeli superant els dualismes mític i racional, substituint-los per una nova manera de conèixer-lo i comprendre la seva humanitat i divinitat com a aspectes no només de la seva identitat profunda, sinó de la de tots nosaltres. Ens ofereix claus des del model no dual per reconèixer-lo a Ell “com a expressió admirable del que som” i, d’aquesta manera, deixar de percebre’l com a esser separat o objecte de culte per recuperar-lo en Esperit i en Veritat.

El místic Angelus Silesius va dir “Què sigui Déu, ho ignorem…, és el que ni tu ni jo ni cap criatura ha sabut mai abans d’haver-se convertit en el que Ell és”. De la mateixa manera, conèixer Jesús com a manifestació del fons últim del Real (a qui ell anomenava Pare) ens posa en la tessitura de ser-ho, de conèixer-lo i conèixer-nos en Unitat, com a expressions de l’amor de Déu. Una lectura imprescindible per obrir-nos a experimentar i viure la identitat de Jesús en nosaltres».

  • Josep F. Mària recomana la lectura de la novel·la El final de l’aventura (Edhasa) de Graham Greene:

«Aquesta novel·la narra les peripècies de les relacions entre un marit, la seva esposa i l’amant de la seva esposa al Londres dels anys 1940. L’amant i el marit són amics, i tots tres són ateus. A més, la dona es fa amiga d’un ateu militant que predica el seu ateisme a Hyde Park. Però en una situació de perill de mort del seu amant, la protagonista fa una promesa de canvi de conducta al Déu en qui no creu a canvi de la vida de l’amant. Al cap de poc, l’amant salva la vida… La novel·la traspua realisme en les situacions i les transformacions interiors dels diferents personatges. Greene hi vessa tendresa, humanitat, intriga i una fe cristiana autèntica».

  • Seguint amb la novel·la, Lucia Montobbio (@lucia_montobbioens parla de Tiene que ser aquí (Libros del Asteroide) de Maggie O’Farrell:

«Daniel i Claudette són una parella inspiradora: ell és de Nova York, té dos fills a Califòrnia i viu al camp irlandès; ella és una estrella de cinema que, en un moment donat, va decidir canviar els rodatges per la vida al camp. Aquest és el relat d’una parella que ens recorda la recerca d’un mateix, on encaixem en aquest món, quines decisions prenem en la nostra vida, cap a on anem, què és el que abandonem i en què ens convertim. O’Farrell s’està convertint per a mi en una de les meves escriptores britàniques favorites».

  • José María Segura (@jmsssj) ens anima a la lectura d’El Dios de los Refugiados (Ed. Mensajero) del Servei Jesuïta a Migrants:

«”Déu ens entén perquè Ell també va perdre un Fill”. Aquesta reedició, acabada de sortir del forn, del llibre editat pel 25 aniversari del JRS El Dios de los Refugiados, és un llibre de gran vivesa, que combina testimonis de refugiats, reflexions teològiques al voltant de passatges bíblics i testimonis de personal del JRS que reflexiona sobre la seva vivència. És un llibre senzill, però de gran riquesa i que, sense idealitzar ni edulcorar la cruesa de la realitat que narra, manifesta l’experiència que el Déu de la vida, el Senyor de la història, camina amb el seu poble i amb els que l’acompanyen, serveixen i defensen. No en va el llibre se subtitula “Cap a una espiritualitat compartida”».

  • Joan Carrera, per la seva banda, suggereix dos llibres: La gran Regressió (Ed Empúries) escrit per diversos autors i autores com Santiago Alba Rico o Nancy Fraser, entre d’altres, i La vía de la simplicidad (Trotta) de Ted Trainer. Sobre el primer, ens diu el següent:

Sobre el segon, Carrera escriu:

«Mostra que la insostenibilitat no només és material sinó també social i cultural. Desenvolupa propostes practiques per poder sobreviure al col·lapse de civilització, com construir una nova forma de viure millor amb menys: economies de petita escala, autosuficients, sota control social, sense creixement i orientades a satisfer necessitats reals en lloc del lucre; sistemes de govern locals basats en la democràcia directa, el funcionament cooperatiu, i un radical canvi de valors i de visió del món».

  • Jesús Martínez Gordo proposa Como decíamos ayer. Conversaciones con Unamuno (Editorial Manuscritos) de Miguel Ángel Malavia:

«Heus aquí un llibre original sobre Miguel de Unamuno que, redactat amb passió i tractant-se de qui es tracta, es presta a la polèmica. En primer lloc, original perquè no és comú que un escriptor assumeixi el paper del protagonista (en aquest cas, el del bilbaí-salmantí), i convoqui 72 referents de la nostra societat (periodistes, toreros, polítics, actors, jutges, advocats, professors, esportistes, científics, editors, etc.) a una trobada virtual al paranimf de la Universitat de Salamanca, perquè li preguntin sobre el seu passat o sobre el temps present. El lector pot comprovar com a aquest rediviu don Miguel se l’interroga sobre gairebé tot. Però, a més, és un llibre escrit amb passió. L’autor, Miguel Ángel Malavia, ficat en la pell del bilbaí universal, va responent a totes i cadascuna de les preguntes. Si bé és cert que bastantes de les contestacions poden semblar en alguns moments, amb adjectius prestats per l’escriptor, “fantasioses o excessives”, no són, com molt bé reivindica, “deshonestes”. Comparteixo aquesta oportuna indicació. I, sent-hi pel mig don Miguel, és de preveure que el resultat final sigui de vegades polèmic, sobretot quan aborda dues de les qüestions que van vertebrar la seva vida i obra: què diem quan diem Déu, i com ens hem d’organitzar els que vivim a “la pell de brau” per ser, alhora, lliures i solidaris».

  • Amparo Navarro (@ampa_navarro), que s’ha incorporat recentment a aquest espai, recomana Mística de la muerte (Desclée De Brouwer) de la teòloga Dorothee Sölle:

«És un llibre que m’agrada molt d’una dona extraordinària, pensadora, activista i poeta. Mística de la mort és un llibre escrit al final de la seva vida. Es tracta en realitat de l’últim capítol de la seva obra més estimada, Mística y resistencia. És una obra íntima en la qual es planteja amb molta bellesa i sensibilitat el sentit de la seva vida, quin ha estat el seu espai interior central, parla de la seva fragilitat, la seva finitud i la seva disposició davant la mort».

  • Tornant la mirada cap a l’Àfrica, Oscar Mateos (@oscarmateos1ens presenta Afrotopía (Catarata) de Felwine Sarr:

«Àfrica pensada des d’Àfrica. Entendre i pensar el continent del passat, del present i del futur, amb unes ulleres noves, emancipades de la tradicional dominació occidental, però reconeixent la dominació i interacció amb el món occidental com a quelcom constitutiu de les pròpies identitats africanes. Felwine Sarr, acadèmic, escriptor i músic senegalès, ens convida a pensar Àfrica a contracorrent, des del pensament postcolonial, i com a clar hereu de pensadors africans tan significatius com Achille Mbembe, Frantz Fanon o Valentin Yves Mudimbe. “Les realitats africanes necessiten elaborar els seus propis projectes polítics, econòmics i socials, que parteixin de la seva sociocultura i que emanin dels seus propis universos mitològics i de les seves visions del món”. L'”Afrotopos”, suggereix Felwine Sarr, és “aquest lloc encara no habitat per aquesta Àfrica que ve”. Aquest llibre ens convida a pensar com poblar-lo a través del pensament i dels imaginaris africans».

  • Javier Vitoria es queda «a casa» i recomana l’últim llibre de José Ignacio González Faus, Después de Dios… (Sal Terrae):

«L’absència de Déu forma part de l’atmosfera cultural que tots respirem. Aquell crit angoixat de Friedrich Nietzsche (“Déu ha mort. Déu segueix mort. I nosaltres l’hem matat”) s’ha convertit en una profecia autocomplerta, que es viu amb indiferència. En aquest context i en diàleg amb Nietzsche, el llibre tracta d’assenyalar la rellevància de l’existència de Déu per a allò humà i  la humanització del nostre món, però no de qualsevol déu, sinó d’aquell desvelat en Jesús de Natzaret. Redescobrir els indicis de la seva presència en multitud d’assumptes candents en el nostre dia a dia, contribueix a fer que la bondat i misericòrdia transformin la nostra condició humana».

  • Alícia Guidonet tampoc ha pogut quedar-se amb un sol títol i ens porta Jonás y el escándalo de la ternura de Dios (Sal Terrae) de Rosalba Manes i Marzia Rogante i Món volàtil (Ed. Columna) de Francesc Torralba.

«Aquest treball (Jonás y el escándalo de la ternura de Dios), escrit per dues dones, teòloga i psicòloga, ens ajuda a aprofundir en el llibre de Jonàs. La figura del profeta es converteix, en mans de les autores, en un mirall de les capacitats i limitacions de l’èsser humà, sempre en relació amb Déu i els altres. El treball és amè, original i profund. Segueix la pista de l’Evangelii Gaudium, i conté algunes pistes per reflectir a la nostra vida».

«Torralba, prolífic escriptor i conegut divulgador de la filosofia, reflexiona aquest cop sobre la volatilitat del nostre món i les seves conseqüències en la vida, els vincles, la relació amb el transcendent…El seu discurs, malgrat resultar-nos proper, no deixa d’estimular la reflexió. L’autor, sensible a la importància dels valors, fa un interessant recull de “paraules prohibides” avui en dia, com el compromís o el fracàs…».

  • Jaume Flaquer recomana The Election of Pope Francis: An Insider Account of the Conclave That Changed de History (Orbis Books) de Gerard O’Connell:

«Per als amants de la història de l’Església, dels secrets vaticans o fins i tot de com l’Esperit mou a l’Església a través d’homes concrets com són els cardenals, acaba de publicar-se un relat sobre el procés d’elecció del Papa Francesc. El llibre ofereix fins i tot els suports que va rebre cada cardenal a cada votació, i com l’altre candidat, el cardenal Scola va acabar dient als seus valedors: voteu per Bergoglio. Gerard O’Connell, pare de família, és el vaticanista de la revista novaiorquesa dels jesuïtes, America”».

  • Guillermo Casasnovas (@gcasasnovas) ens anima a lllegir Cartas del diablo a su sobrino (HarperCollins) de C.S. Lewis:

«És un llibre compost per les cartes que un experimentat diable li envia al seu nebot Oleguer (també diable), que té per encàrrec temptar un home a l’Anglaterra dels anys 1940 per allunyar-lo del cristianisme i d’una vida virtuosa. Llegir les reflexions de l’autor des d’aquest original punt de vista ajuda a plantejar amb ironia les coses que ens acosten a Déu o ens n’allunyen, i com la relació amb els pares, un enamorament, una guerra o una reconversió poden empènyer-nos tant en una com en una altra direcció».

  • Pepa Torres Pérez (@Pepatorrespere1) també ens dóna més d’una opció i recomana Lobos con piel de pastor. Pederastia en la iglesia católica (San Pablo) de Juan Ignacio Cortés i Cuidado, comunidad y casa común. Experiencias cooperativas en el sostenimiento de la vida (Traficantes de Sueños) editat per Cristina Vega Solís, Raquel Martín Buján i Myriam Paredes Chauca:

«Lobos con piel de pastor és una lectura imprescindible que denuncia la realitat dels abusos a l’Església fent un recorregut des dels primers casos als Estats Units, Irlanda o Austràlia fins a Espanya, on apareixen comptabilitzades més d’un centenar de víctimes. Un llibre rigorós que exigeix ​​responsabilitats i reparació, perquè és cert, com assenyala el seu autor, que aquest tipus d’abusos no ocorren només dins de l’Església, però no és menys cert que cap institució com l’Església catòlica va posar en marxa un mecanisme tan sistemàtic d’encobriment dels abusos».

«Cuidado, comunidad y casa común és una reflexió sobre diferents experiències comunitàries populars dutes a terme per dones que posen el treball de cures i el sosteniment de la vida en el centre, i que pretenen respondre a preguntes com les següents: Què passa quan el que anomenem cures es dóna en entorns més col·lectius? Què passa quan la cura no és comú i es fa en comú ? Quins dilemes i dificultats travessa aquesta pràctica i quan i on es comparteix?».

  • Juan Pablo Espinosa Arce (@juanpirancagua) tanca aquest llistat amb un llibre que ja va recomanar Alfons Calderón l’any passat però que és imprescindible en aquesta pugna contra la pressa i la recerca d’un cert assossec: La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema) de Josep Maria Esquirol :

«Voldria recomanar un assaig filosòfic que es llegeix a través d’una compassada i musical entonació prosaica en la ploma de Josep Maria Esquirol, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És un llibre atractiu, provocatiu i actual que va treballant al voltant de les qüestions que defineixen el que és humà. Es compon de 10 capítols entrellaçats pels anomenats “moments”, que treballen sobre el menjar, l’hort, la suor subatòmica. Enmig d’una època de la incertesa, tornar sobre el que és realment essencial de la vida humana, és a dir, la resistència, involucra un apassionament per la vida que sap recuperar els essencials de la pròpia realitat quotidiana».

Esperem que gaudiu de la lectura.

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.