Lucia MontobbioHi ha imatges que es queden gravades a la memòria. De vegades són imatges poc romàntiques, memòries anostálgiques. Te les emportes perquè et donen informació útil.

Recordo una pissarra blanca amb dues paraules escrites: ús i abús. Es va quedar al replà de les escales de cargol per les quals baixàvem al pati i pujàvem a l’aula. Era l’època de primària, a l’escola de les Esclaves del Sagrat Cor (àlies Shalom). La pissarra havia servit per explicar-nos alguna cosa relacionada amb la importància de la piràmide d’aliments. Menjar de tot era bo, abusar d’un aliment, sovint, era dolent. Cada dos per tres topàvem amb la pissarra: ús i abús.

En aquest mateix col·legi també vaig aprendre el significat de la quaresma i del dejuni. En aquell temps a mi em semblava fantàstic deixar de menjar carn. Així que les monges es van ocupar d’explicar-nos que del que es tractava era de renunciar a alguna cosa que ens agradés molt. Vaig apuntar en un tros de paper quadriculat: “Xocolata”. O d’esforçar-nos per fer alguna cosa que tindria efectes positius sobre nosaltres i el proïsme. Vaig tornar a apuntar: “Jugar amb les meves germanes sense barallar-me”.

Faig un salt de 25 anys. I des del Centre Arrupe de València, via Cristianisme i Justícia, arriba aquesta petició: “Del mòbil, la tablet, els gadgets que ens connecten amb els de lluny i ens desconnecten dels de prop. ¿Ets conscient de les hores que passes al dia pendent del telèfon? Dit d’una altra manera, quant de temps series capaç de “aguantar sense mirar el mòbil? Et proposem dejunar de connexió. Desconnecta’t del núvol per connectar-te amb la terra. Perd temps amb algú: una passejada, un cafè, aquesta visita que tens pendent, una abraçada…”

La cosa es complica, no es tracta només de desconnectar del núvol, també de connectar amb la terra. Una cosa així com un dejuni que alimenta.

Per divertiment ja ho he provat abans, això de desconnectar. De vegades em deixo el mòbil a propòsit a casa, li faig llengotes i no torno a buscar-lo. De tant en tant també desapareix la televisió del saló. És una pantalla petita, fàcil de traslladar al traster, no hem volgut donar-li el paper de membre VIP a la família.

A finals de l’any passat es va fer viral un vídeo, l’anunci de Ruavieja, que deia així: en els últims 6 anys l’ús del mòbil s’ha triplicat, i el contacte amb la gent que ens importa s’està traslladant a les xarxes socials; com a conseqüència, passem menys temps amb els nostres éssers estimats i més temps davant de les pantalles. Apareixen diferents parelles d’amics, familiars, que expliquen quin és el seu vincle emocional i al mateix temps quant de temps es veuen. A partir del que expliquen, es fa un càlcul del temps que els queda a les parelles per passar-lo junts que resulta sorprenent.

Rafael Santandreu afirma en aquest mateix audiovisual: “És una contradicció, no hi ha dubte, la gent afirma que els seus éssers estimats són el més important, però la distribució del temps no ho demostra així. Això té a veure amb la manera que té el nostre cervell de funcionar, estem programats per evitar pensar en el temps que ens queda per viure. Així, tenim la sensació que sempre tindrem l’oportunitat de fer les coses que ens fan feliços.”

Poc després, María Unanue es va animar a respondre a l’anunci de Ruavieja amb un article titulat “Por qué no veo a mis amigas”. Escriu: “No veig les meves amigues pel mateix que no llegeixo i pel que fa mesos que no ballo: perquè vivim en un rusc capitalista individualista on l’eix és “anar a treballar”. I defensa: “O es redueixen les jornades, es democratitza la cura de fills i avis, algú aconsegueix que s’abaixin els preus de necessitats bàsiques, es desestructura la vida en parella i família, etc., o a mi que ningú no m’enviï vídeos de que no veig les meves amigues perquè miro el mòbil. Perquè el mòbil sovint és l’única manera de parlar amb les meves amigues!”.

Val tant la pena veure el vídeo com llegir l’article. L’ús de les pantalles pot tenir punts positius, i fins i tot ajudar a contactar amb éssers estimats. L’abús de la tecnologia pot provocar la desconnexió dels éssers estimats, la substitució de la trobada física per la virtual.

Les virtuts consisteixen en el terme mitjà, ja ho deia Aristòtil. O com ens deien les monges, entre no menjar res i menjar massa hi ha la mesura justa. Així que en aquesta quaresma estiguem atents a l’abús de les pantalles, i quan ens assalti, apartem el mòbil dels nostres ulls, fem-li llengotes i sortim a passejar.

Imatge extreta de: Pixabay

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.

Groc esperança
Anuari 2023

Després de la molt bona rebuda de l'any anterior, torna l'anuari de Cristianisme i Justícia.

Avatar photo
Va estudiar Periodisme (UAB), Cultura de Pau i Gestió de Conflictes (UAB) i Mediació professional (UPF). Ha treballat en diferents departaments de comunicació al tercer sector: Fundació Arrels, Cristianisme i Justícia, Co-operation Ireland, Migra Studium, la Fundació Social de Filles de la Caritat. Des de 2006 col·labora amb la redacció d'El Ciervo on s'elaboren les revistes de Foc Nou i El Ciervo, primer com a redactora, després com a cap de redacció i ara en el consell de direcció. Actualment, és responsable de comunicació a l'Institut de Ciències Religioses de Barcelona i és mediadora de conflictes familiars en Weidemann BCN. Col·labora amb diversos mitjans, entre ells, Catalunya Religió.
Article anteriorViernes por el futuro. Carta a toda la juventud del 15M
Article següentFrans van der Lugt sj, 5 años después de su muerte: su último mensaje

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here