David Cuesta. Al Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj, Julio Cortázar deia: «Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire». La nostra època es veu marcada per una obsessió per la gestió i el control del temps, per esprémer-lo i gaudir-lo sense aturar-nos a pensar-lo. Els temps d’oci es confonen sovint amb aquells destinats a l’activitat econòmica tot condicionant la nostra vida. És per això que durant els mesos d’octubre i novembre de l’any passat Cristianisme i Justícia va programar el curs «Atrapats pel temps. Repensar el temps per a una vida en plenitud» on vam convidar sis persones d’àmbits diversos amb l’objectiu de reflexionar sobre com ens afecta a la fe i a la noció d’esperança la vivència actual del temps.
Vam començar la primera sessió de la mà de Gema Juan, llicenciada en farmàcia i amb estudis de música, que ens aporta el testimoni d’algú que des de l’experiència de la vida monàstica i contemplativa, resideix al Monestir de les Carmelites Descalces de Puçol, reflexiona sobre el sentit del temps i la vida humana. «Festina lente» és el títol escollit per Gema Juan per la conferència i, tal com ella ens recorda, sintetitza la visió que els clàssics tenien del temps i que nosaltres traduiríem com «afanya’t lentament».
Erraríem si creguéssim que algú que viu apartat del món desconeix la realitat d’aquells qui viuen apressats per les exigències de la vida quotidiana. Amb el rigor d’algú que ha llegit amb profunditat la realitat i que s’interessa per comprendre-la, Juan cerca respostes a la pregunta sobre el temps en la filosofia i la teologia. De Sant Agustí a Byung-Chul Han passant per Lluís Duch, Yuval Noah Harari, Simone Weil o Etty Hillesum, la nostra ponent cerca les reflexions que tots ells han fet sobre el temps i ens aporta els consells necessaris per intuir els canvis que es produeixen a la societat en què vivim. El desenvolupament tecnològic, la sobreacceleració dels processos productius, el narcicisme, la falta d’amor per la rutina diària i la necessitat de distracció contínua, l’autocàstig i frustració per la pèrdua de temps, així com la pretesa cerca de resultats òptims en poc temps conformen els aspectes que, segons Juan, caracteritzen la nostra època i que convé reflexionar-los.
Confesso la dificultat de sintetitzar el pensament de Gema Juan i exposar-lo breument atesa la profunditat amb què analitza les obres dels autors esmentats. Amb tot i amb això, faig esment de tres lectures que Juan ens recomana per apropar-nos a una nova concepció sobre el temps d’avui i que poden aportar-nos un bagatge ben sòlid: L’art de la vida de Zygmunt Bauman, Rutina habitada de Margarita Saldaña i La societat del cansament de Byung-Chul Han.
Imatge extreta de: Pixabay