Jesús Sanz. [Estris] Individualistes, passotes, més bolcats a les xarxes socials que amb el que succeeix en el seu entorn més immediat … Aquests acostumen a ser alguns trets amb què sovint es retrata als joves d’avui en dia. No obstant això, aquesta “fotografia” moltes vegades encobreix un altre tipus de qüestions sobre la realitat que viu la joventut avui i la forma de desenvolupar-se en ella. Aquí van algunes notes per entendre el seu context.
– La seva realitat material no és fàcil. Només cal pensar en dos fets: l’alta taxa d’atur juvenil (el 2017 era del 40,5% entre els menors de 25 anys, la segona més gran d’Europa i l’inaccessible preu de l’habitatge tant per a la compra (tenen molt complicat l’accés al crèdit) com per al lloguer (la forta pujada està dificultant encara més les seves possibilitats per emancipar-se). Les existents per obtenir una feina i per independitzar-se són un dels motius que expliquen la baixa taxa de natalitat existent en l’actualitat i com la maternitat s’està retardant cada dia més. En resum, el jovent avui té serioses dificultats estructurals per desenvolupar el seu propi projecte vital.
– Hi ha un gran contrast entre les aspiracions i la narrativa amb què han estat socialitzats i la realitat que s’han trobat. La joventut avui ha assumit que viurà pitjor que els seus pares. El relat del “ascensor social” en què la Universitat suposava un accés per gaudir de més oportunitats està en dubte. Tot això, unit al punt anterior, ens porta a traçar un escenari de precarització, manca d’oportunitats generalitzades i un èxode notable, tot i que molts d’ells acumulen títols universitaris i idiomes.
– Desconfien de la política (institucional) i d’altres actors com sindicats (i en menor mesura ONG). La seva participació a les eleccions és més baixa que la mitjana (només va votar el 61% dels menors de 35 anys a les darreres eleccions enfront del 79% entre els majors de 55 anys) i la seva taxa d’afiliació a partits i a sindicats també és menor que en altres cohorts d’edat. Veuen en aquestes institucions jeràrquiques i anquilosades, especialment en els casos dels partits polítics tradicionals emanats de la transició. Prova d’això, és que són els partits emergents els que més suport reben entre aquests.
Vol dir això que els joves passin avui de la política o que es resignin davant la seva complicada realitat material? No exactament. Que desconfiïn dels partits polítics tradicionals no vol dir que no hagin trobat altres canals per participar en la vida política com, per exemple, a través dels moviments socials on han tingut un important protagonisme com per exemple, amb el 15M o amb altres moviments posteriors.
De la mateixa manera, els joves tenen altres pautes de consum diferents a les dels seus pares. De fet, entre ells té gran èxit avui en dia les plataformes d’intercanvi, de bescanvi o de compravenda de segona mà (com Wallapop), diverses formes d’economia col·laborativa (Blablacar, entre d’altres).
Però, sens dubte, el fet que millor explica com és la seva forma de relacionar-se i socialitzar-se amb el món és la seva familiarització amb internet. La xarxa juga un paper fonamental en les seves vides i en la seva formes de relació amb la política, amb el consum, la seva forma d’informar-se, en la recerca d’altres formes de participació i per relacionar-se amb les seves amistats i fins i tot lligar (aquí està Tinder).
En definitiva, la joventut avui es caracteritza per viure en un context vital marcat per la inseguretat i la incertesa material, però també per buscar noves formes de socialització i participació política que en molts casos s’allunyen de la dels seus pares.
Imatge extreta de: Pixabay