Víctor Codina. Feia molts anys que no passava el Nadal a Catalunya. Ara tot caminant al vespre per la Gran Via de Barcelona em trobo amb uns grans rètols lluminosos que diuen: Nyam, Nyam, Nyam; Muac, Muac, Muac; Fum, Fum, Fum; Xin, Xin, Xin; Glup, Glup, Glup i Ding, Dong, Dang.
La meva primera reacció ha estat d’una certa indignació i al mateix temps confirmació d’allò que tots sabem: que el Nadal ha estat manipulat, pervertit, corromput pel consum, el màrqueting, els interessos econòmics; que la secularització creix cada día, que vivim en un món dessacralitzat, desencantat, eclipsi i exili de Déu, amb una Catalunya post-cristiana, etc.
Després, ja una mica asserenat, me n’adono que darrera del Fum, Fum, Fum s’amaga una nadala catalana de la nostra infantesa:
El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,
ha nascut un minyonet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
fum, fum, fum.
El Nadal cristià es troba avui mig amagat entre paraules i ritmes estranys, infantils, absurds i el Fum, Fum, Fum, entre mig. Més enllà de les intencions dels programadors de les lluminàries de la ciutat, crec que el primer Nadal s’actualitza novament avui a casa nostra. També el primer Nadal de Jesús a Betlem va ser desconegut per Roma, Atenes i Jerusalem. Només es va revelar el misteri de Nadal a uns pobres pastors, marginats i considerats com antisocials.
Jesús avui també ve al nostre món en silenci i pobresa, enmig de la cridòria, bogeria i les disbauxes del nostre món. Ens cal reviure el secret messiànic dels evangelis, concretamente el de Marc, quan Jesús s’amaga i no vol que ningú l’anomeni Messies per no confondre les espectaculars expectatives jueves amb el projecte amorós d’un Déu que es va fer no-res i prengué la condició d’esclau (Filipenses 2,7). Potser es bo que després de segles d’una ambigua inflació de cristiandat, Jesús s’amagui per tal que ningú no es confongui. Avui Jesús neix en una establia ciudadana, amagat entre el cava, el Pare Noel, els torrons, regals, avets i estels, embolcallat amb el Fum, Fum, Fum d’un carrer. Molts no se n’adonen, potser únicament els hereus d’aquells pastors de Betlem s’assabenten.
I tanmateix, malgrat això, tot allò de més humà i de positiu que per Nadal floreix, trobades i reconciliacions familiars, intercanvi de bons desitjos, recapte d’aliments, joguines pels nens orfes, visites als malalts dels hospitals, el tímid desig de fer un món millor sense guerres ni violència, el record nostàlgic de la bondat i de la innocència de la infantesa, somriures, abraçades i una certa esperança… no brolla ni del FMI, ni de la CIA, ni de l’OTAN, ni de l’ONU, ni de les reunions del G20, ni dels grans i poderosos d’aquest món, sinó d’aquell minyonet, ros i blanquet, fill de la Verge Maria, que es nat en una pobra establia.
El Fum, Fum, Fum del Nadal té una misteriosa llum que no s’apaga mai i llueix més que tots els Muac-Muac, Nyam-Nyam, Glup-Glup, Xin-Xin i Ding-Dong-Dang del nostre món.
Imatge extreta de: Gpcrear