Joan Morera. Quants palestins més han de morir, governs del món, perquè pronuncieu una paraula? Dilluns passat, 14 de maig, van ser assassinades més de 60 persones palestines i ferides més de 2700, en 1 sol dia. Mentrestant, obrint provocativament la nova ambaixada dels EUA a Jerusalem, somrient a les fotos i dient “esperem que un dia arribi la pau”. Hipòcrites! És que treballeu per aquesta pau, bombardejant constantment a famílies amb nens i disparant contra els que es manifesten fa mesos sense armes per recuperar les seves terres? Al llarg de la història bíblica de la Salvació, si alguna cosa vam aprendre de YHWH[1], és a no fer aliances amb (pre)potències estrangeres per interessos, sinó a confiar només en Ell. ¿Sou fidels a YHWH amb un exèrcit alimentat pels EUA, fidels a idees sionistes, sense escoltar si són la voluntat de Déu per als nostres dies? Els refugiats m’expliquen com les seves famílies viuen sense aliments ni medicines, sense escoles ni res més que horror, terroritzades perquè els bombardegen avions en aquesta presó gegantina que heu creat a Gaza. Qui us ha adoctrinat per creure que tots els palestins són terroristes? Us repto a tenir algun amic entre ells i veureu! Quin déu teniu que us mani matar? Sense cap mena de dubte no és el Déu de la vida, el Creador!
Si llegiu els tresors de la Torà i els Profetes com un Déu nacionalista venjatiu, excloent dels altres pobles, com podrà el servent de Isaïes 49,6 ser llum de les nacions, model de vida atraient que ajudi a millorar qualsevol poble i cultura? Per ventura tornar a qualsevol preu als límits de les fronteres del Regne de David pot ser més important que la mateixa misericòrdia de Déu? Fins i tot en el supòsit que els considereu malvats, Ezequiel assegura que Déu els vol recuperar! (Ez 18,23) Quin sentit tindria que YHWH fos el creador de tots els pobles i avorrís fins al genocidi a tots menys a Israel? És que ho fa la mare amb els seus fills, o més aviat com declara Isaïes 49,15, YHWH supera l’amor de qualsevol mare?
Nosaltres, els cristians, us devem el nostre Primer Testament, el vam rebre del vostre bressol i el considerem igualment Paraula de Déu. Però, ¿no és precisament el poble escollit per Déu, Israel, aquell que té encomanada la missió de ser model de generositat, compromís amb el que pateix, temple d’honestedat, signe de pau de la Jerusalem celestial…, per incloure a la salvació les altres nacions? (Is 2) No oblideu la paràbola de Jonàs, que es va enfurismar perquè Déu tenia entranyes no només cap als malvats babilonis, sinó fins i tot cap als seus animals (Jon 4,10-11)! La Paraula de Déu ha estat inspirada per YHWH i escrita per humans. Ja no som els clans guerrers dels primers temps. Tenim altres llenguatges i formació, vivim al segle XXI… Cap rabí explica de cop totes les lliçons, no hi hauria alumne que ho pogués resistir. YHWH ha estat bon pedagog, ens ha revelat la seva forma de ser progressivament… No ens feu tornar a l’abecedari! Aquesta lliçó ja la vam aprendre i vam entendre que Déu és amor.
Dimarts, precisament, es complien 70 anys de la Nakba, la “Catàstrofe”, l’any en què es va forçar a la població palestina a deixar les seves terres i les seves cases, destruint tot el que tenien, matant a milers per assegurar una llar als nous israelians. Aquest mateix dia no només manifestants sinó també periodistes eren tirotejats per franctiradors i gasejats amb avions. Benjamin Netanyahu va declarar que “els mètodes no letals no funcionen” allà. Sr. Netanyahu, deixi d’embrutar Déu amb sang i odi! La seva monumental incapacitat per dialogar guia altres cecs cap a l’abisme!
Com va dir Jesús: “Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca junta seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut! Mireu, el vostre temple queda abandonat i desert” (Mt 23,37-38). Queda desert el teu temple, Israel. Actuant així, YHWH t’abandona.
***
[1] Les quatre consonants YHWH són el nom propi de Déu revelat en els llibres bíblics. Per respecte, igual que molts altres, no el vocalizaré perquè es llegeixi “Adonai” (el Senyor).
Imatge extreta de: Pixabay