El proppassat cap d’any vàrem poder gaudir novament de la trobada anual de Taizé, celebrada en aquesta ocasió a Basilea, a la cruïlla de tres països. Un cop més, al cor d’una Europa hivernal, Taizé esdevenia una petita primavera, per utilitzar l’expressió de Joan XXIII. No em refereixo només als rigors meteorològics, sinó a la fredor i manca d’horitzons en molts ambients, que arriba també a les esglésies d’arreu del continent i les deixa creixentment buides i sense vida, gairebé com a mers monuments de pedra. Per uns dies, la bellíssima ciutat suïssa tornava a veure com els seus temples gòtics s’omplien amb una munió de joves esperançats i vitals. Basilea va ser al segle XVI un focus calvinista, però avui als cristians ens aplega un gran nombre de reptes en comú.

Justament el 2017 es commemoraven els 500 anys de la Reforma protestant, des que Luter proclamés les seves famoses tesis. El Papa Francesc, en el seva històrica visita a Suècia l’any anterior, inaugurava aquesta efemèride tot contribuint a guarir ferides i avançar cap al diàleg ecumènic, en la línia dels esforços dels darrers decennis, després de segles de divisions.

Al marge de les discussions teològiques entre cristians, cal subratllar tant per als uns com per als altres, la importància del testimoni a través de les accions que se’n deriven, independentment de la confessió que en consciència es professi (“pels seus fruits els coneixereu”, Mt 7, 20). Això em porta a evocar alguns personatges protestants que han tingut un impacte de gran abast i les obres dels quals han inspirat a milions de persones. Començaria només a tall d’exemple per Bach, un dels compositors més influents de tots els temps, amb una fe profunda traduïda en partitures musicals que continuen ressonant. Citaria també a Henri Dunant, més conegut per la institució que va llegar per mitigar el dolor en el món, la Creu Roja, que per la seva pròpia vida, amb episodis de llum i obscuritat. O Baden Powell, el general britànic fundador de l’escoltisme, un paradigma de l’educació dels  joves en el lleure, amb la finalitat última de deixar el món millor de com està. O també es podria mencionar a Martin Luther King, referent en la lluita contra la segregació racial, figura popular més enllà del seu bressol, als Estats-Units.  O fins i tot, un altre de menys conegut,  l’economista i diplomàtic suec Dag Hammarskjöld, que ha sigut probablement el secretari general més emblemàtic de l’Organització de les Nacions Unides i que va desenvolupar les seves funcions per a la promoció de la pau amb una capacitat, dinamisme i espiritualitat dignes d’elogi. Aquestes tres qualitats combinades en un mateix líder són malauradament poc freqüents.

Cristianisme i Justícia va publicar el quadern “A 500 anys de la Reforma protestant”, escrit per Jaume Botey, recentment traspassat de forma inesperada. Serveixin també aquestes ratlles com a record i renovació de la invitació que implícitament feia la publicació: un major coneixement per mirar de trobar el que uneix els cristians.

[Article publicat originalment a Catalunya Cristiana/Imatge extreta de: Wikipedia]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Treballa en l’àmbit de les relacions i el comerç internacionals. Col·labora també amb ESADE, on ha sigut professor de Política internacional d’empresa. A Cristianisme i Justícia forma part del Grup de professionals i de l’Àrea social. És autor de diferents publicacions; amb CJ, del quadern Treball i vida: un camí a la recerca de sentit (extra, 2012), Europa en la cruïlla (amb Lluís Sols, nº 188, 2014) i Valors, emocions, treball i vida: el repte de la conciliació (Col·lecció virtual, nº 21, febrer 2021).
Article anteriorLugares de resurrección
Article següentHonduras: un país fracturado por la crisis política y social

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here