Volver a Hipercor: memoria y resiliencia
Sonia Herrera. [El Periódico] Hace unos días fui con mi pareja a ver la exposición “La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987”, comisariada por Francesc Valls. Estábamos solos en el Espai Zero de la Fabra i Coats. Fuera, una fila cuasi infinita de gente esperaba para entrar en la Fábrica de los Reyes Magos. ¡Qué contraste! Afuera: risas, ilusión, pura vida… Dentro: el recuerdo del atentado más mortífero de la historia de ETA y la negligencia de las instituciones prolongada durante tres décadas.
Yo solo tenía 3 años cuando sucedió el atentado, pero esta herida siempre ha estado presente en el barrio. Mi madre perdió en Hipercor a una compañera de trabajo, Matilde Martínez Domínguez. Aquel día habían estado juntas y, al salir de la empresa de artes gráficas en la que trabajan, Matilde dijo que se iba a comprar un chándal. Era la capitana del F.F. Cataluña y una gran promotora del fútbol femenino en nuestro país. (more…)
113 anys de la Model
Lucia Montobbio. La presó Model ja fa 113 anys que és amb nosaltres. La primera vegada que la vaig veure va ser passejant amb els meus pares per la ciutat. I em va impactar. Sobretot perquè de nena pensava que les presons estaven lluny, no en el centre de la ciutat.
De fet, quan es va inaugurar, el 1904, la presó sí que estava situada als afores, però després, amb el creixement de Barcelona va acabar dins del nucli del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. La Model es deia així perquè pretenia ser un model per a la reforma del sistema penitenciari. (more…)
En Pau, el jesuïta descalç
Xavier Garí de Barbarà. [Foc Nou] Vaig conèixer a en Pau Vidal l’any 2002, quan estava al Noviciat dels Jesuïtes a punt de fer els seus Primers Vots. Ja marcava un estil, una mirada profunda, una recerca a fons, fins i tot un caminar diferent; al mateix temps era un jove ben natural i espontani, moderat en les formes, auster en les maneres i lliure davant les coses. Ja era una persona d’una vitalitat interior que surava per tot arreu, i alhora un noi alegre que encomanava sempre el seu somriure i la seva opció esperançada davant la vida, la gent i el món. La seva manera de pregar ja em captivava aleshores per la seva intensitat i recolliment a la capella del noviciat; la seva vivència de l’eucaristia era sòbria i discreta, però profunda alhora. En Pau Vidal avui és tant o més que tot el que era fa 15 anys, quan el vaig conèixer, i he de dir que no l’he tornat a oblidar mai. (more…)
A una semana de la visita de Francisco a Chile
José Fco. Yuraszeck. Tan solo una semana después de la visita del papa Francisco a Chile resulta aventurado hacer un balance global de sus efectos. Algunos esperaban –ingenuamente- que su presencia, gestos y palabras fuesen la oportunidad para dar vuelta la página a un tiempo de escándalos, desprestigio y dificultades severas en la vida de la Iglesia chilena. Nada de eso ha ocurrido, sino más bien lo contrario. En lo más inmediato ha quedado una sensación de amargura y frustración. La petición de perdón que ha realizado en el Palacio de la Moneda, ante buena parte de las autoridades nacionales, manifestando vergüenza ante el daño irreparable a niños causado por los abusos de ministros de la Iglesia, ha pasado un poco al olvido, se ha hecho poco creíble. Y esto por el protagonismo mediático del caso Karadima y en particular del obispo Juan Barros -acusado extrajudicialmente de encubrir los abusos de quien por décadas fuera su mentor- que pudiendo restarse de las actividades de la visita apostólica, ha insistido en participar, lo que por muchos ha sido considerado como una provocación. (more…)
La violència en el món islàmic
Jaume Flaquer. El món islàmic es troba immers en una crisi que tardarà anys a superar. Sigui per causes pròpies o alienes, el cert és que són pocs els països de majoria musulmana que no pateixen l’assot de la violència. A més a més, almenys una desena d’aquests països tenen bases estables d’alguna organització terrorista lligada a al-Qaeda o a l’autodenominat Estat Islàmic. La paraula islam prové de la mateixa arrel que salam (pau), perquè suggereix una entrega absoluta a Déu (= islam) que genera «pau» al cor i pau eterna pel fet de rebre el Paradís com a premi d’aquesta entrega. Si això és així, quins arguments utilitzen els terroristes per fer les atrocitats que cometen? Cal desemmascarar els seus (no-) raonaments, denunciar els països del Golf que defensen el seu mateix codi penal –tot i que formalment condemnen el terrorisme–, i posar en valor els contradiscursos de líders islàmics per tal de contrarestar ideològicament aquest fanatisme. (more…)
Encarnado en la cultura guaraní, el obispo sería un pobre, y el Papa un mendigo
Voces. Leonardo Boff. [Koinonia] Hay una crisis generalizada acerca del poder y de su ejercicio, una verdadera crisis sistémica, vale decir, la percepción de que la forma en que entendemos el poder y su ejercicio en todos los ámbitos de la realidad no nos hace mejores. Vivimos casi siempre bajo formas degeneradas, burocráticas, patriarcales, autoritarias, cuando no dictatoriales. Max Weber, uno de los grandes teóricos del poder, le dio una definición tomando como referencia su lado patológico y no su lado sano. Para él, poder es hacer que el otro haga lo que quiero.
¿Por qué no entender el poder como expresión jurídica de la soberanía popular, poder compartido y servicial? Lo ético de este poder consiste en reforzar el poder del otro para que nadie se sienta sin poder sino participante en las decisiones que afectan a todos. (more…)
Em pregunto a mi mateix
Ramiro Pàmpols. Arran de tot el que estem vivint aquests darrers mesos a Catalunya o, per què no?, a la resta d’Espanya, m’he anat plantejant de forma subreptícia una qüestió que em preocupa cada dia més: ¿a què és degut que la “qüestió catalana” hagi pres un relleu tan absolut en el meu univers mental, que gairebé no hi ha cap altre neguit que “m’arrossegui” amb una intensitat semblant?
Em refereixo a allò que ha estat la meua opció de vida durant 30 anys quan vaig decidir anar-me’n a treballar manualment, de ser possible com a peó, per a combatre la injustícia que es feia -i es fa encara- contra el poble treballador. (more…)
Comentaris recents