Lourdes Zambrana. Dos titulars:
El jutge admet un informe sobre la víctima encarregat per un membre de ‘La Manada’ a un detectiu.
El jutge, que va negar admetre com a proves de càrrec en el judici els missatges compartits pels acusats i els seus amics per WhatsApp, en què es van veure indicis d’un altre possible cas d’abús sexual, admet ara un document que se centra en la vida de la víctima posterior als fets. (Público, 14-11-2017).
Un jutge no aprecia violència en l’abús sexual a una nena de 5 anys «perquè no va oposar-hi resistència».
Un home ha estat condemnat a Cantàbria a tres anys i nou mesos de presó per abusos sexuals continuats a una menor d’edat. El condemnat va començar a abusar de la seva veïna quan aquesta tenia només 5 anys i ho va seguir fent fins que la petita va complir-ne 10. Pel que sembla, la sentència ha provocat una forta polèmica pel fet que els magistrats descarten l’«agressió sexual», perquè no consideren que els abusos es produïssin amb violència. (ABC, 17-3-2017).
Mentre el focus de la violència masclista es posi en les dones, i no en els agressors, no hi ha manera de superar aquesta situació. És tan absurd i injust com s’aborda aquesta qüestió, que fins se li demana a una nena de 5 anys (repeteixo, 5 anys) que oposi resistència davant d’un adult de 57 anys, per poder considerar que ha patit una agressió sexual.
Se’ns jutja a nosaltres. Es jutja com reaccionem a l’agressió a curt termini, en el moment de patir-la i posteriorment, perquè en el fons, en l’imaginari masclista, subsisteix la idea que en realitat ens agrada que ens violin i ens forcin, fins i tot si és el cas d’una nena de 5 anys… Perquè si no ens hi resistim, encara a risc que ens facin mal i ens matin a cops, i si a més intentem reconstruir la nostra vida i superar la situació, serà que la cosa no va ser tan greu, serà que no ens ha deixat seqüeles, serà que vam gaudir…
Dic jo que, quan es jutja una violació, caldria jutjar al presumpte violador, no la víctima. Quan es jutja un robatori, a ningú se li acudiria preguntar-li a la víctima què feia en aquell carrer tan fosc, perquè anava sol, perquè anava ensenyant la cartera i provocant els lladres, a qui se li ocorre portar diners a sobre, segur que és una denúncia falsa per venjar-se o cridar l’atenció…
Seria tan senzill com entendre dues coses:
Primer, que no és no, i sí és sí. I que es pot canviar d’opinió, que es pot dir sí, i després dir no, i que això cal respectar-ho.
Segon, que una violació és una violació, estigui la dona borratxa, drogada, o inconscient, tingui 5 anys o 50, sigui una prostituta o una monja, surti cada nit de festa o prefereixi quedar-se a casa resant el rosari, porti escot o no, vagi maquillada o no, hagi canviat d’opinió o no, es resisteixi o no. Una violació és una violació.
Imatge extreta de: EVG3