La Doctrina Social de l’Església davant la realitat econòmica actual
Guillermo Casasnovas. Durant les darreres setmanes ha tingut lloc al Palau Macaya un seminari-debat de quatre sessions amb el títol “Realitat Econòmica i Desenvolupament Humà Integral”, co-organitzat per Justícia i Pau, Fundació Joan Maragall i Cristianisme i Justícia. L’objectiu era posar sobre la taula els reptes que planteja l’actual sistema econòmic i veure quines orientacions o criteris ens dóna la Doctrina Social de l’Església per entendre millor i afrontar aquests reptes. Vam tenir el luxe de comptar entre els ponents amb catedràtics d’Economia i de Teologia, representants dels treballadors i del món empresarial, així com polítics, periodistes i activistes de primer nivell.
A l’hora de fer una radiografia de la situació econòmica actual, la majoria de ponents coincidien en els efectes negatius del sistema i també en algunes de les causes subjacents. A ningú se li escapa l’increment de les desigualtats a les nostres societats, on un grapat de mega-rics acumulen un percentatge cada cop més gran de la riquesa; tampoc l’alarmant combinació d’altes taxes d’atur amb la precarització d’aquells que conserven el seu lloc de treball; la retallada constant dels fons per la cooperació internacional; el perill que el nostre model econòmic suposa per al medi ambient; o la subordinació de la política al poder dels mercats. En quant a les causes que hi ha darrera d’aquestes tendències, s’apuntaven, entre d’altres: la globalització, que ha propiciat una reducció de les diferències de renda entre països (sobretot amb alguns com la Xina o l’Índia) però alhora ha fet augmentar les desigualtats internes; els canvis tecnològics, que han deixat obsoletes moltes de les feines fetes per treballadors poc qualificats; els canvis regulatius, sobretot en matèria fiscal, que han permès una major concentració de la riquesa i una reducció del paper dels estats; i la financialització de l’economia, on l’especulació i els guanys a curt termini han esdevingut més importants que la sostenibilitat de les empreses i el seu arrelament en el teixit social.
Davant d’aquesta situació tan complexa, la posició de la l’Església – tant des de la tradició de la seva doctrina social com des de les paraules i publicacions del Papa Francesc – és clara en dos sentits: denúncia i orientació. Per una banda, es destaca els efectes negatius que l’actual sistema econòmic té sobre la dignitat de les persones, sobretot aquelles que queden descartades del propi sistema, i també sobre la sostenibilitat del planeta, la ‘materialització’ de la nostra existència i la idolatria dels diners. Per altra banda, la Doctrina Social de l’Església proposa principis com el destí universal dels béns, el de l’economia al servei del bé comú, o la dignitat del treball. Podríem dir que, quan aquests principis passin per davant d’altres principis com el de la propietat privada (també important per a la DSE, però menys), llavors el sistema econòmic deixarà de tenir una ‘opció preferencial pels rics’ i estarà al servei de les persones.
La pregunta és, doncs, com posem en pràctica aquests principis, qüestió que també es va tractar en les diferents sessions del seminari. Per a les empreses, augmentant la transparència i introduint la responsabilitat social en el centre del seu negoci, així com regint-se per objectius que vagin més enllà del benefici pels accionistes a curt termini. Per a les administracions públiques, fent polítiques fiscals més redistributives i harmonitzades a nivell global, fent polítiques socials més selectives o ‘personalitzades’ i posant límits a la propietat privada (per exemple, limitant els sous màxims, incrementant el rol del sector públic en sectors estratègics, o fent polítiques que garanteixin l’accés a l’habitatge). Per a la societat civil, donant suport a les iniciatives (empresarials, polítiques o ciutadanes) que treballen per un sistema econòmic més just i inclusiu. I per a la pròpia Església, posant l’altaveu en la feina de denúncia i servei d’organitzacions del seu àmbit com Càritas, Arrels, Oxfam Intermon i tantes altres, i no tant en altres temes de moral sexual i familiar que causen més rebombori però probablement no estan tan connectats amb l’essència del missatge cristià.
Fotografía de Helena Martí.
