Preguntes que molta gent es fa
Jesús Renau. 1.- La persona condemnada en judici per robatori, estafa o corrupció no ha de retornar els diners a les persones o entitats estafades o en el seu cas a la mateixa societat?
Aquell diner que ha adquirit no és seu, per molt que el tingui ingressat i custodiat en lloc segur. Pertany a persones concretes, a entitats o a la societat. La Justícia i la policia han de vetllar per que es torni als seus propietaris.
2.- La persona o entitat que ha mentit o calumniat, si es demostra l’engany, no ha de rectificar clarament i reconèixer i reparar el mal fet?
El mal fet a l’honor i a la bona fama de tercers reclama una rectificació en el mateix ordre de mitjans i publicitat en que va ser calumniada. No n’hi ha prou en una pena segons les lleis sinó que la rectificació és una part essencial de la mateixa pena.
3.- Els comentaris de mitjans en contra de persones o entitats encara no condemnades poden crear una opinió pública en contra? i si són absoltes, com retornar el mal fet?
El dret a opinar i notificar també té la seva normativa ètica fonamentada en el respecte a tota persona i als seus drets. Si es demostra que és innocent, com es pot retornar la seva honorabilitat i bona fama? Les lleis haurien de preveure aquesta possibilitat que de fet és dona amb freqüència.
4.- Sembla que la mentida es va convertint en un mitjà en el debat o la confrontació i fins en la defensa legal. És acceptable? Com retornar a la veritat sobre la que s’ha mentit?
Una persona en defensa pròpia té el dret moral de callar o d’explicar-se, però no pot mentir. Sembla injust que fins i tot legalment en defensa pròpia sigui admesa la mentida. És una realitat vergonyosa, i no diguem si es referix a culpabilitats d’altres persones. Mentir sembla que ha entrat en la política, però cal recordar que el fi no justifica els mitjans.
Nota: amb cert orgull es diu que la civilització occidental és d’arrel judeo-cristiana. Aquestes arrels són contundents sobre aquests i altres temes.
Imatge extreta de: Pixabay
