Xavier Garí de Barbarà. [Foc Nou] Joan XXIII i Francesc I són dos papes de l’Esglesia catòlica escollits en un termini de 55 anys de diferència, i que guarden moltes i curioses similituds entre ells, en especial, l’agosarada defensa de la pau al món, reconegut unànimement. Tots dos marquen un estil particular però molt semblant. Amb una clara espontaneïtat, amb una gran llibertat i amb una ferma determinació, s’obren i s’impulsen cap a tres grans reptes claus dels seus temps: reformar l’Església, revitalitzar el Poble de Déu i influir en un món canviant i complex en el què impacten i volen deixar-hi l’estel·la de l’Evangeli.
Tots dos papes comencen per la reforma eclesial, la qual cosa els atorga una creixent autoritat pública. Joan XXIII fou atrevit i inesperat alhora, tot convocant el Concili Vaticà II, però Francesc està dedicant moltes energies al laboriós –i sovint discret- treball de reestructuració de la Cúria vaticana, que potser al final evolucionarà cap a una tendència refundacional.
Pel que fa a la revitalització de la vida espiritual dels fidels, el sentit pastoral dels respectius magisteris va fer que el Papa Bo obrís les finestres a la frescor del món, tot oferint una mirada esperançada, molt més positiva i somrient de la fe, i una vivència cristiana més autèntica i senzilla. Francesc, per la seva banda, és conegut com el Papa dels Pobres, però també s’hi dedica als malalts, als infants i als col·lectius més desfavorits com ara els presos, pels que sempre té un espai, una escolta i una paraula; a més, els seus discursos i homilies són tan propers que no deixen mai indiferent a ningú. La proximitat d’ambdós al patiment humà els ha dotat d’una gran humanitat, que ha desenvolupat en ells un alt magnetisme tot configurant-los en pastors autoritzats i referents mundials.
En relació a l’actualitat del món, tots dos mostren una obertura i sensibilitat envers la pau i la justícia amb molt ressò públic. Roncalli feu una encesa defensa de la pau en plena Guerra Freda, mediant inclús en la crisi dels míssils de Cuba (i publicà l’encíclica Pacem in Terris). Bergoglio, per la seva banda, se centra més en la “pau verda”, la del medi ambient (amb l’encíclica Laudato si’, en plena lluita pel canvi climàtic), però també s’ha mostrat un incansable defensor de la pau al món en especial des del punt de vista de les víctimes en plena guerra al Pròxim Orient (Siria o Palestina), denunciant el genocidi armeni, solidaritzant-se amb totes les víctimes del terrorisme a Europa i el procés de pau colombià, o bé treballant per intensificar el diàleg interreligiós, generar avenços importants en l’ecumenisme i contribuint a la concòrdia entre els pobles.
Mons. Loris Capovilla, secretari personal, amic i confident de Joan XXIII, ja va afirmar, només a tres mesos d’accedir Francesc al pontificat, que “les similituds entre Francesc i el seu predecessor Joan XXIII són tan nombroses que ja he dit en vàries ocasions que el Papa Joan ha tornat!”
Imatge extreta de: Aciprensa