Reflexió de Fi d’Any: El perillós resorgiment de l’autoritarisme: relats alternatius davant la crisi de l’ordre liberal (II)
Cristianisme i Justícia. [Ahir vam publicar la primera part de la nostra ja tradicional “Reflexió de cap d’any”. La podeu trobar fent clic aquí o també podeu llegir i /o descarregar el Paper complet].
El desconcert davant la falta de sentit i una identitat amenaçada
Cada atemptat terrorista al cor d’Europa és una nova llavor de por al cor de tots nosaltres. Vivim espantats davant d’un perill difícil de definir i d’entendre. De res serveix conèixer i saber que es tracta d’una amenaça global i que la gran majoria d’atemptats i víctimes es donen fora de les nostres fronteres. Blindar la seguretat del nostre territori s’ha convertit en una de les prioritats i preocupacions. (more…)
Reflexió de Fi d’Any: El perillós resorgiment de l’autoritarisme: relats alternatius davant la crisi de l’ordre liberal (I)
Cristianisme i Justícia. A Occident vivim moments de gran desconcert. La manera com la nostra societat està afrontant aquest desconcert alimenta un populisme de tics autoritaris i reforça aquelles polítiques que tendeixen al proteccionisme econòmic. És el replegament i la cerca de seguretats, de solucions fàcilsi ràpides, la manera de construir alternatives a la crisi que vivim? El pacte social sobre el qual es va construir l’ordre liberal s’ha trencat. L’etapa que es va iniciar tot just acabar la guerra freda està arribant a la seva fi, donant lloc a un procés de desglobalització que accentua el tancament a nivell polític, social i cultural. Quina capacitat tenim de crear nous consensos globals que no signifiquin una cerca de l’interès particular sinó d’un bé comú universal? (more…)
Un pobre me invitó a su mesa
Darío Mollá. Recibí una invitación de un pobre invitándome a su mesa el día de Navidad. Es lo contrario de aquello de “por Navidad siente un pobre en su mesa”… Una invitación que me ha hecho pensar y que, unida a otras experiencias vividas estos últimos días, me lleva a compartir unas reflexiones.
La primera, quizá la más elemental, pero no innecesaria (creo), es recordar que lo de “los pobres” no puede ser simplemente un mantra de obligado cumplimiento, ni un tópico de determinados ambientes, ni un discurso… Son personas. Y es la realidad de las personas, con sus mil matices, con sus blancos y sus negros, con todo aquello que te sorprende y todo aquello que te enoja, la que cuestiona, ilumina, transforma y habla del evangelio y de Dios sin palabra y sin discurso prefabricado. (more…)
Entrevista amb Alberto Ares: Fills i filles d’un pelegrí”
Cristianisme i Justícia. En aquesta entrevista Alberto Ares presenta el Quadern CJ n. 206: “Fills i filles d’un pelegrí”.
El context de la realitat migratòria i de refugi a nivell mundial, en tant que “signe dels temps”, no pot quedar al marge de la reflexió teològica. Sorgeix des d’aquesta necessitat la Teologia de les migracions, una disciplina nova que arrela amb la tradició bíblica i el magisteri. És a partir d’aquesta mirada profunda que l’autor del quadern ens planteja les cinc cruïlles més importants per al moment actual: la de la identitat, la de la dignitat, la de la justícia, la de l’hospitalitat i la de la integralitat.
Espera
M. Carmen de la Fuente. Una parella amiga espera l’arribada d’una filla. Aquests dies pensar en la nova família em remetia contínuament a una altra espera, menys nova i més coneguda, l’espera d’aquest temps d’Advent on ens hi trobem ara.
L’Advent és un temps que desitgem viure conscients, en comunitat i recordant-nos que estem fent camí per arribar fins a un pessebre. Allà trobarem a Jesús, Maria, Josep, un bou, una mula i tot de gent pobre (i de no gaire bona reputació). Nosaltres, que ja ens sabem la història, reconeixerem aquest nen com el Fill de Déu, enviat a casa nostra de la forma més humana, aquella que ens uneix i ens ajuda a imaginar-nos germans i germanes de la família humana: nascut de dona. (more…)
¿Navidades heréticas?
J. I. González Faus. [La Vanguardia] Comencemos con el texto de un dibujo que, creo, era del inefable Cortés: “Si la gente pensara seriamente en lo que significa que Dios se encarne: que se ponga radicalmente de parte de los más pobres y demuestre que la única religión verdadera es el amor verdadero, si la gente pensara de verdad a qué les compromete decir que Dios nació en Belén…, probablemente no se pondrían tan contentos cuando llega Navidad”.
Cuando Fidel Castro decidió suprimir las Navidades, medio mundo se le echó encima por ateo y anticristiano. Concedo que medidas de ese tipo no pueden imponerse dictatorialmente. Pero queda pendiente otra pregunta: ¿verdaderamente era esa medida “anticristiana”? ¿O, como pasaba cuando acusaban a Jesús de “blasfemo”, era más profundamente creyente que la de sus acusadores? Veámoslo un momento. (more…)
Nadal: un significant buit en disputa
Xavier Casanovas. Probablement aquest any se’ns ha fet més evident que mai: litúrgicament l’Advent no començava fins el 3 de desembre, però en canvi els llums de Nadal porten encesos des del 24 de novembre. Segur que són de Nadal els llums que han encès? Segur que les compres nadalenques, els regals nadalencs, els sopars de Nadal.… porten l’adjectiu correcte? Quina utilització fem d’un concepte, el Nadal, que ha perdut tot el seu significat?
Sí, Nadal és allò que se’n diu “un significant buit en disputa”, concepte creat pel professor de teoria política argentí Ernesto Laclau. Quan una idea és abandonada i deixa de ser conegut el seu significat original, la construcció de noves hegemonies culturals passarà per la utilització d’aquesta idea buida omplint-la del contingut desitjat. Així doncs, en el moment en que el Nadal queda buit de contingut, no només religiós sinó també cultural, quan un alt percentatge de la població no sap quin és l’origen de la celebració, ni perquè estem contents i esperançats per Nadal, el Nadal es converteix en un significant buit ideal. (more…)
Comentaris recents