Misericordia et misera. Carta Apostòlica del papa Francesc

Misericordia et misera. Carta Apostòlica del papa Francesc

Jordi LópezDe nou el papa Francesc ha sorprès amb una iniciativa imprevista. Aprofitant la cloenda de l’any sant de la Misericòrdia el papa ha publicat la carta apostòlica Misericordia et misera. Amb llenguatge clar i directe s’adreça als catòlics perquè  “comprenguin el misteri de l’amor de Déu quan ve a l’encontre del pecador”. A partir d’aquest concepte, eix vertebrador de tot el text, el papa desplega la idea de que “la misericòrdia no pot ser un parèntesi en la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència”. L’església ha de ser conscient de que, tal com es diu quasi bé al final de la carta, “mentre Llàtzer jegui a la porta de casa nostra (Lc 16,19-21) no podrà haver-justícia ni pau social”.

És un document esperançat perquè parteix del convenciment de que “la misèria del pecat ha estat revestida per la misericòrdia de l’amor”. “Tot es revela en la misericòrdia” que transforma la vida de qui la practica. Qui perdona i és misericordiós experimenta la felicitat i, l’alegria de sentir-se estimat per Déu, el fa testimoni del seu amor. Això aporta sentit a la vida perquè  “la misericòrdia és aquesta acció concreta de l’amor que, perdonant, transforma i canvia la vida”. La vivència de la misericòrdia “suscita alegria perquè el cor s’obre a l’esperança d’una una vida nova”. Misericòrdia i alegria van unides perquè elles fan sentir la joia del perdó del Pare. Calen testimonis d’esperança i de la verdadera alegria en contra de les quimeres de felicitats fàcils i artificials.

El document pontifici situa en el centre de la misericòrdia, no l’acompliment de la llei o de la norma, sinó l’amor de Déu. Per aquest motiu, “ningú de nosaltres pot posar condicions a la misericòrdia; ella serà sempre un acte de gratuïtat del Pare celestial”. Coherent amb això, el papa ha decidit  ampliar, el que era una prerrogativa limitada només a l’any de la Misericòrdia, la facultat dels sacerdots d’absoldre a les persones que hagin avortat o hagin facilitat que s’avortés. El papa motiva la seva decisió comentant que no pot haver-hi “cap obstacle que s’interposi entre la petició de reconciliació i el perdó de Déu”. Magnífic document que consolida dins la comunitat cristiana la idea central de la reflexió papal sobre la misericòrdia: no hi ha cap pecat que “la misericòrdia de Déu no pugui arribar-hi i destruir-lo, allí on hi hagi un cor penedit”. Tot els dubtes que es podien tenir sobre altres situacions, com per exemple la situació de la comunió eclesial dels divorciats, queden esvaïts. Aquesta decisió d’ampliar, fins a nova disposició, aquest mandat és extensiva també a altres iniciatives promogudes al redós d’aquest any, com per exemple, l’absolució sacramental dels pecats fets pels sacerdots de la Fraternitat San Pius X.

En la vida sacramental hi ha molts moments idonis per celebrar la misericòrdia. Cal saber-los aprofitar i viure’ls amb plenitud. L’escolta meditada i orant de la Paraula ajuda a cada cristià a viure millor la misericòrdia. La carta apostòlica demana als sacerdots catòlics més cura i atenció en el seu ministeri a fi de ser testimonis de la misericòrdia. Els sol·licita que davant del pecat siguin acollidors, testimonis de tendresa, sol·lícits per ajudar a reflexionar sobre la gravetat del pecat, clars alhora de presentar els principis morals que orienten la conducta, disponibles per acompanyar als fidels, prudents en el moment dels discerniment de cada situació i generosos quan atorguen el perdó de Déu. El papa Francesc afirma que no pot haver-hi condicions a la misericòrdia de Déu i demana als sacerdots “un discerniment espiritual atent, profund i prudent perquè cada un, sense excloure ningú, independentment de la situació que visqui, pugui sentir-se acollit concretament per Déu, participar activament en la vida de la comunitat i ser admès en aquest Poble de Déu”. El papa, conscient de l’important paper pastoral desenvolupat pels Missioners de la Misericòrdia, ha decidit allargar el seu treball pastoral per difondre la força de la misericòrdia de Déu.

Aquest any de la Misericòrdia ha situat a l’església en actitud d’escolta que li ha permès descobrir que encara són necessàries les obres de misericòrdia perquè “segueixen fent visibles la bondat de Déu” donant-li un “valor social”. Encara hi ha molta gent que té fam en el món; segueixen havent-hi migracions econòmiques i per raons de guerres; hi ha moltes malalties que causen sofriment; en moltes presons es segueix vulnerant la dignitat humana; l’analfabetisme està encara molt extens; i la cultura de l’individualisme promociona la insolidaritat. Déu és encara un gran desconegut per a moltes persones. Totes aquestes situacions conviden als cristians a “donar un nou rostre a les obres de misericòrdia que hem conegut de sempre”. El papa Francesc demana als cristians estar vigilants i ser solidaris per retornar la dignitat de les persones. El caràcter social de la misericòrdia “obliga a no quedar-se immòbils i a desterrar la indiferència i la hipocresia”. Cal fer renéixer una “cultura de la misericòrdia” que brolli de la trobada amb els demés, “una cultura en que ningú ha de mirar a l’altre amb indiferència ni aparti la mirada quan vegi el sofriment dels germans”. El papa Francesc convida als cristians saber descobrir “el temps de la misericòrdia” en la vida quotidiana.

Al final de la carta, el papa Francesc confessa que ha intuït que “com un altre signe concret d’aquest Any Sant extraordinari. S’ha de celebrar en totes les església, en el XXXIII diumenge del Temps Ordinari, la Jornada Mundial dels Pobres”. Serà un bon moment per evangelitzar i recordar a la comunitat creient que per ser testimonis de la misericòrdia, a més de perdonar des del cor, cal lluitar per la justícia social perquè sense ella l’amor misericordiós de Déu és incomplert.

Misericordia et misera

Imatge extreta de: Faro di Roma

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.