Els pares a l'escola

Els pares a l’escola

Tere IribarrenEl procés educatiu, que comença a la família i continua a l’escola, necessita d’ambdues parts per aconseguir un ple desenvolupament.

L’escola ha de tenir clara la importància de la participació i la col·laboració dels pares en l’educació dels seus fills i la necessitat d’una relació clara i oberta per realitzar la seva funció d’una manera completa.

De vegades es pot confondre el rol dels pares amb el dels professors, i es constata que no tots els pares i professors tenen els mateixos objectius educatius, perquè la mirada està acolorida amb tons diferents.

Hi ha pares que se senten còmodes a l’escola, tenen relacions de confiança amb els mestres, i n’hi ha d’altres que s’acosten a l’escola amb menys confiança i desorientats. Hi ha alguns professors que tenen certa por a l’entrevista perquè no se senten valorats.

Tant els pares com els professors o, dit d’una altra manera, la família i l’escola tenen rols en part comuns i en part complementaris.

Els rols de l’escola es refereixen als aprenentatges pedagògics, els professors trien el mètode pedagògic més beneficiós per als alumnes.

La renovació pedagògica es dóna si els professors s’han reformat en nous objectius, continguts i metodologia. El paper del professor és semblant al paper del metge en les noves formes d’afrontar la cura de la salut. Són ells, investigadors, els que apliquen els seus coneixements i metodologies. Falta en la societat que vivim el reconeixements al saber acadèmic i a l’experiència provada.

Els rols dels pares abasten més, són els primers educadors però no els únics. És cert que els pares coneixen el seu fill i saben com és el seu temperament, les seves reaccions i un llarg etcètera. Per això és indispensable que el professor escolti els pares (que en algunes institucions en diuen inadequadament clients), tingui en compte la seva situació, conegui la seva realitat familiar per poder encertar en el procés evolutiu de l’alumne, així com el bon metge encerta en el seu diagnòstic quan el pacient li dóna les dades que personalitzen i transformen el malalt en persona.

Seria un desastre que els que no tenim per què saber pedagogia i metodologia de les ciències en féssim la programació.

Seria lamentable que els que anem a què millori la nostra salut, receptéssim el que ens convé.

Pares i professors són les dues mans que acullen, impulsen, ajuden, acompanyen. Són dues mans que volen, les dues indispensables.

L’aplaudiment educatiu es dóna quan aquestes mans s’ajunten i ho celebren.

escuela

Imatge extreta de: Speedwriting

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.