Jesuïtes i compromís per la justícia

Jesuïtes i compromís per la justícia

Josep M. Rambla BlanchAquest mes d’octubre es reuneix la Congregació General de la Companyia de Jesús amb una doble finalitat: acceptar la renúncia de l’actual Superior General, Adolfo Nicolás, i elegir el seu successor i elaborar les línies d’acció de l’orde pels pròxims anys.

Ara fa ja quaranta anys, a la Congregació General 32, la Companyia va definir que ser jesuïta és comprometre’s en el servei de la fe i la promoció de la justícia que aquesta mateixa fe implica. Les següents CC.GG anaren confirmant i desenvolupant aquesta definició de la vida i acció dels jesuïtes.

Congregació General 32 (1974-75): integració de fe i justícia com a punt focal

La CG 32 va fer cristal·litzar una evolució de la Companya que venia ja dels inicis del segle XX. El 1948, el Superior General, Joan B. Jansens, feia una instrucció a tota la Companyia estimulant al compromís social. Aquesta empenta es feu més forta arran del Vaticà II: el P. Pedro Arrupe, en diverses circumstàncies i en diferents països, repetia la crida al compromís social dels jesuïtes, els jesuïtes obrers s’estenien a diferents països d’Europa i d’Amèrica Llatina, creixia el compromís social i polític d’alguns jesuïtes, es produïa una adhesió significativa d’alguns a la Teologia de l’Alliberament, etc. Quan es reuní la CG 32, es vivia una notable sensibilitat social i un desig d’aprofundir en la dimensió social del carisma ignasià.

Les llargues i dures tasques d’aquesta CG arribaren a la definició del carisma del jesuïta: comprometre’s en el servei de la fe i la promoció de la justícia que aquesta fe implica. La definició, exposada i ampliada en els documents d’aquesta CG, té l’originalitat de destacar no solament la importància cabdal del compromís social, sinó de precisar la unió indissoluble del servei a la fe i el compromís per la justícia. Per tant, el compromís per la justícia no és simplement un sector del treball dels jesuïtes, els que es dediquen a activitats considerades socials, sinó, que ha d’informar tot el que els jesuïtes viuen i fan: les persones, les comunitats, les activitats i les institucions. Aquesta concepció del carisma jesuític indica una manera particular d’entendre la fe i també la justícia. Jesús, que és dóna la identitat a la Companyia, il·lumina amb la seva vida i la seva acció la manera d’entendre la relació amb Déu, però també la justícia, no rebaixant-la, sinó donant-li profunditat i inspiració.

Aquesta mateixa CG 32, en els amplis documents promulgats, fa veure com la justícia no toca solament aspectes econòmics, sinó culturals i que s’ha de practicar en comunió amb altres persones creients i religions en la cerca d’una humanitat més fraterna.

Congregació General 33 (1983): L’opció pels pobres

La finalitat principal de la CG 33 era acceptar la renúncia del P. Arrupe com a Superior General i elegir el seu successor i també reprendre la marxa de la Companya amb el govern ja ordinari, després de dos anys d’excepció sota el govern d’un Delegat del papa Joan Pau II. Acceptada la renúncia del P. Arrupe i elegit P.H. Kolvenbach com a successor, la tasca més important, i gairebé única, era la d’assenyalar el nord de la Companyia un cop superada la crisi institucional esmentada.

Potser l’aportació més valuosa d’aquesta CG en relació al compromís per la justícia, va ser confirmar, rotundament i sense cap mena d’ambigüitat, la línia de la CG 32, fins el punt d’afirmar que els servei de la fe i la promoció de la justícia expressa perfectament el carisma de la Companyia de Jesús i ha de ser el que orienti en el futur la missió de la Companyia. A més, va introduir per primera vegada, amb una notable intervenció d’Ignacio Ellacuría en el debat previ, “l’opció preferencial pels pobres”. Aquesta expressió destacava més la dimensió personal i evangèlica del compromís per la justícia. Al cap de 6 anys, Ellacuría amb cinc companys i dues dones col·laboradores pagarien el preu ja anunciat per aquesta opció.

Congregació General 34 (1995): Justícia, cultura i diàleg interreligiós

Aquesta CG va tenir una tasca de gran pes: revisar el Dret de la Companyia de Jesús i fer una nova reflexió sobre el seu apostolat. Quant a l’opció fonamental fe–justícia, ben conscient del caràcter progressiu i històricament evolutiu de la justícia, va reeixir en elaborar un plantejament molt ric, desplegant la intuïció inicial de la CG 32 que la justícia havia de concretar-se en la inculturació i en el diàleg interreligiós. A la vegada aquesta CG eixamplava notablement el camp on es concreta la lluita per la justícia: la defensa dels drets humans, el treball per la pau, la superació de les discriminacions per raó de raça, sexe o religió, la pobresa i la fam en augment en el món, la marginació de l’Àfrica, els pobles indígenes, els refugiats, els exclosos (aturats de llarga duració, els nens del carrer, ancians etc.). I, en fer la revisió del dret de la Companyia i actualitzar alguns dels seus punts ja obsolets, va elaborar una àmplia sèrie de complements a les Constitucions jesuítiques, tot incorporant a l’opció per la justícia les dimensions cultura i diàleg interreligiós. Això sí, deixant ben clar que la fe-justícia és el factor integrador que ha d’informar-ho tot en la Companyia: l’apostolat, les institucions i la vida dels jesuïtes i les comunitats.

Congregació General 35 (2008): reconciliació i noves fronteres

Aquesta CG constata que els canvis del món i la gran complexitat de la societat van obrint nous aspectes en la comprensió i actualització de la justícia, però no modifica el sentit pregó de l’opció per la fe – justícia, que es troba “en el cor de la nostra missió”. Per això, després d’ acceptar la renúncia al càrrec de General del P. Kolvenbach i de l’elegir el seu successor Adolfo Nicolás, va projectar l’opció fe – justícia vers nous camps i compromisos. El món globalitzat obliga a tenir una visió més unificada amb consciència de la interdependència dels uns i els altres. Aquest món, però, és un món dividit i conflictiu, on la mateixa natura en pateix les repercussions, per això la reconciliació va emergir com una de les manifestacions del compromís per la justícia: ajudar a la reconciliació amb Déu, amb la humanitat i el cosmos. L’ecologia pren ara un nou relleu en el compromís per la justícia. A més, les noves fronteres de la increença i de la injustícia es converteixen en  nord de les opcions per la justícia: “arribar a llocs físics i espirituals on altres no hi arriben o ho troben difícil”.

Seguir, doncs,  les petjades de les CCGG precedents exigirà als jesuïtes reunits en l’actual CG 36 el que el papa Benet XVI demanava als jesuïtes de la CG 35: valentia i intel·ligència, fe i passió . Que no els faltin, doncs!

justicia

Imatge extreta de: Curia Jesuita

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.