Noves fronteres, un mateix compromís

Noves fronteres, un mateix compromís

[Aquest article forma part del Quadern CJ número 200 i correspon al pròleg. Durant les properes setmanes publicarem en aquest blog la resta de capítols del quadern.]

Xavier CasanovasDesprés de trenta-cinc anys de caminar, Cristianisme i Justícia arriba al número 200 de la seva col·lecció principal: Quaderns CJ. Durant tot aquest temps, el món ha viscut canvis inimaginables. La nostra intenció ha estat sempre la d’acompanyar el caminar de tants homes i dones de «bona voluntat» amb un relat esperançador que alimenti l’aspiració a un món més just i més fratern.

Un repàs ràpid de les ferides obertes avui en el nostre món ens deixa una sensació clarament agredolça. Tot i que s’han produït grans avenços en la lluita contra la pobresa i que disposem dels mitjans al nostre abast per a posar fi a la fam i les malalties, en el món encara hi ha massa patiment. Cal recordar que cada dia segueixen morint 10.000 nens per causes evitables o que més de 60 milions de persones, màxim històric des de la Segona Guerra Mundial, fugen de la guerra i de l’horror buscant un refugi que no troben. La desigualtat s’ha convertit en una malaltia terrible que ataca les nostres societats: les 62 persones més riques del món acumulen la mateixa fortuna que la meitat més pobra de la població mundial, i la seva riquesa ha augmentat un 44% en els últims cinc anys, mentre que la meitat més pobra del planeta l’ha vist disminuir un 41%.

Tot i l’esperança que generen noves realitats econòmiques alternatives que van germinant, o del fet que vivim un moment de repolitització pràcticament global, ens sentim encara més orfes d’un relat alternatiu davant d’una certa crisi d’utopies emancipadores. El pensament únic s’imposa sobre la base d’una globalització dominant i uniformitzadora, amb el model de vida occidental (consumista, depredador i individualista) com a únic horitzó real per a la majoria.

El poder financer ha pres les regnes polítiques del nostre món. Les democràcies, allà on n’hi ha, han anat evolucionant cap a una pura formalitat procedimental. Escollim els nostres representants, però ells no manen ni decideixen sobre el futur real de les nostres societats. Mentrestant, no cessen els casos de corrupció política i econòmica, les pràctiques empresarials de frau i elusió fiscal, els acords econòmics a l’ombra… I tot plegat genera una clara desafecció ciutadana.

La revolució digital ha escurçat tant les distàncies que ha fet el món més petit. No podem deixar de tenir en compte que vivim en un món comú, on allò que jo faig, cadascun dels meus gestos, té una gran repercussió en la vida de milers de persones. Som, en definitiva, més interdependents. Malgrat això, el benestar a què aspirem no sembla universalitzable. La capacitat d’exclusió i de precarització de la vida de milions d’éssers humans és intrínseca al sistema. I se’ns fa impossible veure la cara amable d’un sistema que consisteix essencialment en la dominació impersonal que exerceixen la mercaderia i el diner.

La societat s’ha tornat més sensible a les qüestions ecològiques i mediambientals, a la discriminació per raons de sexe, raça o religió… Però reaccionem davant de les injustícies amb «ansietat solidària», sense el convenciment real que per a canviar aquest rumb caldrà activar un ressort clau: el del canvi personal, el del compromís vital envers una vida més sòbria, coherent i entregada als últims.

Des del punt de vista eclesial, després d’anys d’hivern, vivim amb alegria l’arribada del papa Francesc i els seus vents de canvi. L’Església s’enfronta a la necessitat de tornar a posar-se al dia. Ha de ser, en paraules de Francesc, hospital de campanya per a curar ferides, i no una institució rígida que generi més exclusió, que ompli els marges de gent expulsada del centre perquè no compleixen els estàndards de puresa exigits.

La realitat ens interpel·la; ens llança a treballar en cada nova frontera que s’obre, i demana a crits que humanitzem tant patiment. Si en el passat vam posar el focus en les raons socioeconòmiques de la injustícia en el món, ara ens volem obrir a analitzar les injustícies també des de noves perspectives. Si el que vam fer en arribar al número 100 fou una revisió del passat, ara ens volem plantejar com podem afrontar nous reptes sense oblidar els compromisos que ens defineixen.

Aquest quadern és també un clar reflex del treball en equip que caracteritza el nostre centre. Es nodreix d’una primera consulta realitzada a tots els voluntaris intel·lectuals de Cristianisme i Justícia. Més de trenta persones van respondre a un qüestionari inicial en què preguntàvem quins són els reptes que avui la fe planteja a la justícia, i també els reptes que la justícia planteja a la fe. Les respostes donaren origen a un primer índex que va ser dotat de contingut per les persones que firmen el quadern.

El resultat és una reflexió que aspira a presentar nous debats (per una qüestió d’espai no tots els que ens agradaria) i que a la vegada ens vol recordar aquells imponderables que una actualització del concepte de justícia no ha d’oblidar. El present quadern pretén ser, en definitiva, una bona guia per a la reflexió futura de Cristianisme i Justícia, i una crida a la col·laboració de totes aquelles persones desitjoses de seguir aprofundint avui en el diàleg entre la fe i la lluita per un món més just.

fronteras

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.