Els llibres també són per a l'estiu: recomanacions literàries de l'equip de CJ (1)

Els llibres també són per a l’estiu: recomanacions literàries de l’equip de CJ (1)

Cristianisme i Justícia.  Fa alguns mesos, amb motiu del Dia del Llibre i de Sant Jordi, vam publicar un article amb 14 recomanacions literàries suggerides per l’equip de col·laboradors i col·laboradores del Blog de Cristianisme i Justícia. Aprofitant les vacances d’estiu hem reprès aquesta idea i en dos lliuraments us presentarem els suggeriments que hem pogut recollir entre els membres de l’equip de CJ que inclouen en total més de 20 llibres (novel·les i assajos) sobre diferents temàtiques socials i teològiques.

Sir Francis Bacon deia que “alguns llibres són provats, altres devorats, poquíssims mastegats i digerits”. Esperem que en aquesta selecció que us oferim trobeu llibres per devorar durant el descans estival i també alguns que requereixin ser mastegats i digerits durant els mesos vinents. Aquí teniu els primers 10 llibres:

  • Josetxo Ordóñez (@Animus_Defendi) recomana l’autobiografia de Nelson Mandela, El largo camino hacia la libertad.

«Un llibre preciós. Narra la història de formació i creixement de Mandela, la seva vocació pel dret i la política i la seva convicció que poden servir per canviar el rumb d’un país. Descriu la història de Sud-àfrica des de 1930 a 2000, l’apartheid i el moviment contra l’apartheid, la repressió i la presó, la negociació i la transició al govern del Congrés Nacional Africà. Una meravellosa crònica de lluita personal i col·lectiva contra la injustícia, en què Mandela es qüestiona les finalitats del dret i de la política, els mitjans de la política sense el dret (la violència armada, per exemple), els esforços per superar l’odi racial. És un emocionant retrat d’un camí cap a la llibertat, construïda des dels fonaments de la reconciliació».

  • Joan Carrera suggereix la lectura de Sense ànim de lucre. Per què la democracia necessita les humanitats de Martha C. Nussbaum.

«Una reflexió sobre com l’economicisme i el predomini tecnològic amenacen l’ensenyament de les humanitats necessari per a la formació d’un esperit crític».

  • Pepa Torres (@Pepatorrespere1) recomana Escritos esenciales de la germaneta Magdeleine de Jesús, publicat per Sal Terrae fa uns mesos.

«La frescor i la llibertat evangèlica d’una dona mestra en l’art de la contemplació, la inculturació, l’amistat amb els empobrits i empobrides i l’ecumenisme.

Molt abans que les Conferències de Puebla i Medellín ens desafiessin a l’església a endinsar-nos sense por pels camins de la inserció, la Germaneta Madeleine ja va intuir que aquest era un “camí fonamental de tornada a l’Evangeli”.

El llibre inclou textos tan provocadors com el següent, que escriu en 1945:

“He escoltat sovint aquest retret: portar una motxilla a l’espatlla, viatjar al celler dels vaixells o a dit enmig de bidons de gasolina i de cistells de verdures no és digne de religioses. Però ¿és digne d’un Déu convertir-se en un pobre artesà de poble i carregar taulers sobre les seves espatlles (…). Com Jesús durant tota la seva vida humana, fes-te tota per a tots: àrab al mig dels àrabs, nòmada enmig dels nòmades, obrera entre les obreres… però abans de res humana enmig dels humans (…). Penetra profundament l’ambient en què vius, santifica’l per la semblança de vinya, per l’amistat, per l’amor, per una vida lliurada al servei de tots com la de Jesús, volent ser com el llevat que desapareix en la massa per fer-la fermentar”».

  • Pep Mària aconsella la lectura de La mare té molts desitjos. Conviure amb el càncer quan tens fills petits de Mònica Casabayó.

«L’autora va tenir un càncer de mama fa uns anys. Llavors tenia dos fills petits (un i quatre anys), i patia per com els afectaria la malaltia i la quimioteràpia. Amb gran sensibilitat, tendresa i saviesa, se les va enginyar per no amagar-los que estava malalta, però explicant-se de manera positiva i esperançada. Un llibre preciós que explica la seva vivència de la malaltia i la relació amb els seus fills».

  • Francisco José Pérez (@pariauniversal) recomana un llibre l’autor del qual és un altre membre de Cristianisme i Justícia, Rafael Díaz-Salazar. El llibre en qüestió és Educación y cambio ecosocial. Del yo interior al activismo ciudadano

«Per combatre les calors estivals una proposta refrescant és la de capbussar-nos en el torrent d’idees que ens proposa Rafael Díaz-Salazar al fil d’un tema tan pertinent com adequat: l’educació. Ens convida a repensar els fonaments, agents i continguts de l’educació, proposant-nos un conjunt de brúixoles orientatives per no perdre’ns en l’embolic de trampes que envolten la nostra actual realitat educativa, que “tendeix a identificar educació amb ensenyament, i aquesta amb continguts curriculars cada vegada més vinculats a la competitivitat capitalista i a la mercantilització de la vida humana” alhora que ens emplaça a no dissociar canvi interior i transformació de la societat, imatge del món i programa de vida».

  • Ignacio Sepúlveda del Río proposa la lectura del llibre La Ciencia desde la Fe de Allister McGrath.
«En l’actualitat molts autors (com Richard Dawkins) plantegen que religió i ciència es contradiuen i estan en guerra. És a dir, no es pot tenir una racionalitat científica i ser creient. Allister McGrath, professor de la Universitat d’Oxford i científic, planteja que hi ha una manera diferent de concebre la relació entre fe i ciència. Una relació que pot enriquir mútuament a ambdues i que pot lliurar una comprensió molt més profunda de la vida humana, de l’univers i també de Déu».
  • Aline Orosco, coordinadora de l’organització de dones joves líders Sipaskuna d’Ayacucho, Perú, ens insta a llegir (o rellegir) Queremos el pan y las rosas de la nostra estimada companya Lucía Ramón.

«Nosaltres, com a activistes aquí a la ciutat d’Ayacucho, fem moltes coses per les dones, per la igualtat, i és molt interessant poder contrastar les nostres campanyes amb les lluites que van tenir altres dones que ens han precedit. Això ens ha servit bastant. Jo personalment he après molt d’elles i sobre les seves lluites, les seves causes. Llegint Queremos el pan y las rosas em vaig adonar que l’església també pot ser una aliada i no una enemiga. Estic realment molt contenta de tenir base pràctica i una mica més de base teòrica. Realment em va agradar molt».

  • Darío Mollá recomana Los caballos de Dios de Mahi Binebine.

«Amb un relat de gran qualitat literària Mahi Binebine ens acosta a la vida quotidiana del miserable poblat de Sidi Moumen, als afores de Casablanca, autèntic abocador de la ciutat, i a la història d’uns adolescents que malviuen en ell i que seran captats pel terrorisme islamista. Basada en la història real dels joves autors de la matança de Casablanca el 2003, impressiona i emociona la humanitat de l’acostament a les persones concretes i la profunditat d’una anàlisi social que no justifica res, però que explica molt».

  • Lucia Montobbio (@lucia_montobbio) ens anima a viatjar a Grècia amb un llibre de Xavier Moret a la maleta: Grècia, viatge de tardor: homes, déus i temples al bressol d’Europa.

«Acabo de fer un viatge de deu dies a les illes gregues. Impossible acabar-se-les: n’hi ha més de 2.000 tot i que només un centenar estan habitades. Els mitjans de comunicació han parlat força de Grècia en els darrers temps, per la crisi econòmica i també per les persones refugiades de Síria. De Grècia fins i tot s’ha arribat a dir que potser hauria de ser expulsada de la Unió Europea per no saber-se adaptar… (mentre escric això s’anuncia que uns altres volen marxar voluntàriament). M’agradaria recordar que a Grècia, Europa, li deu moltes de les seves arrels. I ara que ho penso, m’adono que de fet, li deu fins i tot el nom. Si al final us animeu a emprendre un viatge cap a Grècia, us recomano que a la maleta us endugueu aquest llibre. De la mà d’aquest escriptor i periodista català descobrim paisatges, persones i una visió calidoscòpica d’un país diferent i multiforme, tant proper com desconegut, del que hem heretat les claus essencials de la nostra manera d’entendre el món».

  • Xavi Casanovas (@xcasanovasc) ens parla de Cap al cor del món, el llibre que acaba de publicar Josep F. Mària, un altre membre de l’equip de Cristianisme i Justícia.

«Quan el Pep parla de solidaritat, de justícia social, no ho fa com a un imperatiu categòric. En cap moment apel·la a un imperatiu ètic, no diu ‘la lluita per la justícia és una obligació moral’, sinó que hi arriba, com a conclusió i derivada d’una experiència, que és l’experiència de la fraternitat. És des de la consciencia que som fills de Déu i per tant germans, que tinc una responsabilitat amb la persona que tinc davant, que no puc fer altra cosa que millorar les seves condicions de vida, que posar-me al seu servei, que entregar-me a la seva causa».

libros

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.