És el TTIP compatible amb els objectius bàsics de la UE?

És el TTIP compatible amb els objectius bàsics de la UE?

Johannes Muller. [Europeinfos] El Tractat Transatlàntic per al Comerç i la Inversió entre els EUA i la UE, més conegut per les sigles de l’anglès TTIP, ha desencadenat un debat controvertit i polifacètic.

Tot i que el TTIP és un acord que s’està negociant primerament a nivell europeu, les seves conseqüències també es faran sentir a nivell nacional. El mateix val per al CETA (Tractat de Comerç i Inversions entre el Canadà i la UE). Quins són els principals motius de la discòrdia?

Els defensors de TTIP basen la seva defensa en tres arguments principals. En primer lloc, afirmen que aquest tipus d’acord permetrà un més gran creixement i per tant més prosperitat, encara que totes les previsions (per exemple, les que prediuen un 2% més de creixement i un increment en el volum de comerç de més del 17%) són extremadament incertes. En aquesta previsió no entraria en quin grau els països més pobres i els sectors més precaritzats es beneficiarien del creixement propiciat pel TTIP. En segon lloc, els partidaris del Tractat argumenten que la supressió de les barreres comercials no aranzelàries (com les normatives i estàndards tècnics) facilitarà l’activitat comercial. Tanmateix, hi ha la preocupació que això podria donar lloc al desmantellament de normes socials i mediambientals (com el principi de precaució, una norma fonamental de l’OIT). En tercer lloc, sostenen que el Tractat reforçaria l’objectiu geoestratègic d’establir normes per als acords comercials futurs a nivell mundial, reforçant el bloc econòmic occidental enfront del de països emergents com, per exemple, Xina.

Qüestions crítiques

El TTIP afecta valors i normes fonamentals sobre les quals es va construir la Unió Europea. En aquest punt la crítica al Tractat pren moltes formes, de les quals aquí només podem esbossar alguns detalls. De moment les negociacions s’estan duent a terme a porta tancada i sense la transparència necessària. D’altra banda, no està clar fins a quin punt el Parlament Europeu i els parlaments nacionals hi tindran alguna paraula. Tot això contradiu el principi de proximitat als ciutadans, i podria encara agreujar més la crisi de confiança actual en la UE.

Segons l’opinió de molts experts, el TTIP soscava la sobirania existent. La proposta de protecció dels inversors conté clàusules que permeten a les empreses reclamar per danys i altres obligacions davant de tribunals d’arbitratge exterior, quan se sentin perjudicades per la legislació dels estats membres. Aquestes clàusules són innecessàries, atès que tots els estats implicats tenen sistemes jurídics ben establerts que ofereixen una protecció perfectament adequada per als inversors. En l’àmbit internacional, el procediment per dirimir diferències que s’estableix dins de l’OMC ha demostrat ser fiable i dóna garanties legals suficients per al compliment dels contractes.

El que és totalment inacceptable és la prevista Cooperació reguladora (RCB), per no parlar d’altres comitès d’experts encarregats d’actualitzar contínuament l’acord ratificat sense necessitar el consens dels parlaments. La RCB ha de ser consultada fins i tot a l’hora d’iniciar processos legislatius de caràcter nacional.

Els criteris socials i ecològics

Sota cap circumstància s’hauria de permetre que una liberalització del comerç a través del TTIP suposés un debilitament de l’economia social de mercat vigent a gran part d’Europa. Però això és el que passaria si les totpoderoses empreses quedessin fora de les jurisdiccions nacionals. Certament algunes polítiques estatals han fracassat, però, de la mateixa manera també el mercat s’ha revelat com a fal·lible. Especialment problemàtiques són les anomenades “llistes negatives”, on s’especifica que tots els sectors poden ser liberalitzats llevat que explícitament es digui el contrari. Seria molt millor proporcionar un catàleg positiu que enumerés només aquelles àrees en què es recomana una obertura a la liberalització.

La UE promou un creixement verd que sigui respectuós amb el medi ambient. Tanmateix, aquest aspecte no apareix gairebé mai en les negociacions. Per tant, caldria mirar amb més detall les implicacions que per al canvi climàtic pot tenir un augment del comerç, ja que més transport comportarà també un nivell superior d’emissions. I no només això: el TTIP promou un estil de vida que gira entorn del consum. El que està en joc aquí no és només la coherència dels diferents àmbits d’acció de la UE, sinó que també afecta els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que Nacions Unides i la UE van signar el 2015.

Com afecta el Tractat als països més pobres?

Durant molt temps, la UE ha donat un suport especial als països més pobres del sud (ACP), suport que s’ha incorporat al marc de l’OMC. No obstant això, els acords comercials que s’estan negociant entre poderosos blocs econòmics estan soscavant aquesta situació. La majoria de tercers països quedaran negativament afectats per la nova dinàmica comercial, ja que veuran disminuït el seu accés als mercats. L’exclusió d’aquests països d’unes negociacions que els perjudiquen va en contra del principi de justícia.

Encara és massa aviat per emetre un judici definitiu. Però passi el que passi, cal tenir un ull molt crític sobre la manera com s’estan desenvolupant les negociacions. Per a això es requereix la major transparència possible, oblidar-se de les pressions del temps, i comptar amb la participació democràtica dels parlaments i de la societat civil.

***

Sobre el TTIP a Cristianisme i Justícia hem publicat el Paper “Què és el TTIP? De la democràcia al govern de les transnacionals”.

TTIP

Imatge extreta de: Stop TTIP

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.