Passió per la Història de la humanitat, passió per la vida

Passió per la Història de la humanitat, passió per la vida

Dolors OllerQuan ja fa uns anys vaig començar a col·laborar amb el Departament de Ciències Socials d’ESADEvaig tenir la agradable sorpresa de trobar allí un professor d’aquells que esdevenen referent per l’alumne per la seva manera de ser, preparar i impartir les classes, amb una gran vocació docent i una àmplia cultura i qualitat humana. Era el Carles Comes, a qui he tingut la sort de conèixer, al assistir a les seves classes de l’assignatura Societat, Economia i Cultura: una aproximació històrica.

L’havia vist, amunt i avall del replà del tercer pis de l’edifici de l’avinguda Pedralbes, quan preparava curosament les classes i assajava mirant de dedicar els minuts justos per cada apartat, cosa molt important per poder desenvolupar tot el vast temari. I gaudia escoltant-lo a l’aula, amb la passió que hi posava, la de qui vol compartir el seu saber per ajudar a construir persones amb valors, amb un sentit a la vida, empresaris amb responsabilitat social, implicades amb el seu entorn i més enllà: les seves estades –amb la seva esposa Roser, també excel·lent professora- a la Universitat Centreamericana (UCA) de Managua (Nicaragua) i la seva tasca d’impuls i coordinació durant molts anys del SUD, servei d’ESADE que, des del 2003 fomenta la “cooperació universitària al desenvolupament”  sortien en els seus temes fent que els alumnes tinguessin notícies d’altres realitats i de la ingent tasca que tenim tots entre mans per ajudar a construir un món més just i solidari.

El recordo també en les múltiples reunions que tenia amb els professors ajudants, en les que discutíem els diferents temes i com abordar-los millor amb els alumnes per ajudar a que esdevinguessin bons professionals, ambsensibilitat humana i responsabilitat social.Una de les coses que sempre em va impressionar va ser el fet que quan, al començar un nou curs, repartia els apunts que havia refet, hi trobàvem incloses les nostres aportacions. No es deixava res. Sabia integrar les nostres diferents sensibilitats (veníem de carreres diferents) i ens hi veiem reflectits, ajudant-nos a sentir que formàvem equip.Per això, m’agrada fer aquest petit escrit de reconeixement de la seva tasca docent, a propòsit de la publicació dels que han estat els seus apunts de classe, elaborats durant 17 anys, els mateixos en que ha impartit classe a alumnes de 4rt any de la Llicenciatura de Ciències Empresarials i a alumnes de Màster en Direcciód’Empreses. L’assignatura del Carles, una Història de la Economia de caire humanista,  fou introduïda en els estudis com a una de les concrecions de la missió que va pretendretirar endavant ESADE des dels seus inicis: formar empresaris de gran qualitat dirigent i tècnica, i a la vegada conscients del paper que té que jugar la empresa en la societat. Per això aquesta assignatura, atípica en el context de les escoles de negocis,  es centrava en l’anàlisi de la societat i dels seus anhels al llarg dels segles. Descobrint les llunyanes arrels dels problemes que tenim avui, els podem entendre i abordar millor i podem buscar solucions més adients.

El llibre, de gran abast, exposa les característiques del poder humà, polític i econòmic, i de les seves institucions, mostrant el lloc que li correspon a la empresa en la conflictiva història del nostre progrés com espècie humana. Ambdós  podershan portat moltes coses positives, però també abusos, perquè s’han extralimitat.En conseqüència, tenim necessitat de protegir-nos dels seus possibles abusos.  Això no obstant, tant el poder polític, el primer en néixer, com el poder econòmicvan aparèixer per complir irreemplaçables funcions socials d’ordre i desenvolupament, cosa que fa que no puguin ser eliminats, al ser indispensables.

El recorregut posa de manifest les progressives maneres que al llarg de la història s’han desenvolupat per imposar limitacions als poders polític i econòmic. Aquesta difícil domesticació dels dos poders ha estat fruit, sens dubte, de la saviesa humana, encara que posar límits sempre vulgui dir tensió, perquè ningú vol cedir gratuïtament poder. Per això el llibre al mostrar-nos la llarga història de la humanitat, ens dóna importants lliçons sobre l’ésser humà i les seves institucions. I, al mateix temps, ens fa sentir solidaris amb la humanitat sencera i les seves vicissituds.

Però per implantar adequades limitacions institucionals als poders per a que en la seva actuació no puguin abusar de la seva posició,  fa falta que existeixin valors sòlids en la població, valors que donin la força per a lluitar i conquerir les institucions per posar-les al servei de la societat i les seves necessitats.

Avui hem perdut la innocència i som conscients de que els nostres valors ja no es poden propagar com grans relats a l’estil de les ideologies liberals o socialistes. Però és imperiosa la necessitat de viure els valors per tal de no viure en una jungla on el fort es menja el dèbil.

Certament hem de deixar de viure els valors en forma d´unes ideologies, avui ja insostenibles; i  no serà fàcil aprendre a viure’ls de la forma més adequada a la nostra època de “la sospita i de la incertesa”. Però és un repte que hem d’entomar. Perquè sols si aprenem a viure els valors al nou estil, sols llavors podrem canviar el món, és a dir, aconseguirem crear i imposar institucions que domestiquin el mercat i el poder econòmic i també evitarem la deriva autoritària del poder polític. És el poble qui ha de pressionar per a crear aquestes institucions, i això ho farà si els seus valors l’impulsen en aquesta direcció.Aquest es el nucli central del llibre.

Però en això hi ha un perill. El poble pot presentar i viure aquests valors en forma d’ unes ideologies que avui ja no s’aguanten, amb uns seguidors dogmàtics, que pontifiquen sobre el que ha de ser el remei, el canvi concret. En aquest sentit, el llibre tracta de ser una crida per a que la gent amb valors els proposi d’una manera creïble, és a dir, amb humilitat i,a la vegada, inseguretat en relació al remei concret adient, per bé que cal ser capaços de jugar-nos la vida per ell. I amb la seguretat que buscar remeis és –encara que no sapiguem si l’escollit és el bo- l’actitud adequada, actitud que si es generalitza i es concreta en acció acabarà millorant-ho tot.

El volumfinalitza recordant -usant terminologia del psicoanalista Jung-que des del s. XVIII fins fa molt poc, la humanitat ha estat masculina (ànimus), doncs creia que tenia un plànol del món i de la seva historia i veia per on havia de caminar vers el paradís promès; tot estava clar. Avui hem perdut els plànols o ens hem trobat que son falsos. No sabem si arribarem a cap paradís. El que hem de transmetre als nostres successors és aquest coratge, aquesta sensibilitat humana, hem de confiar-los aquesta intuïció, molt femenina (ànima) que es troba en els que treballen forjantun teixit de solidaritat que de ben segur millorarà el món.

El llenguatge utilitzat és planer, cosa que fa que llegir-lo sigui amè. Sap transmetre aquella capacitat de meravellar-se per tot, no sols per les coses grans sinó fins i tot per les petites que per d’altres passarien desapercebudes, perquè totes tenen el seu lloc en l’esdevenir humà. A més, té una estructura didàctica i per la seva extraordinària riquesa de referenciespot ser considerat un llibre de consulta important.

El Carles és un apassionat per la història de la humanitat i per la vida.En el rerefons de la seva obra hi trobem una confiança -que no ingenuïtat- en l’ésser humà i en la seva creativitat, que no és altra cosa que la confiança bàsica en Qui ens Abraça a tots i és Font de la Vida que es vessa sense cessar.

Carles Comas
Poder, economia y valores. Una historia del progreso y sus conflictos.
Ediciones de Belloch, Barcelona 2016

Carles_Comas

Imatge extreta de: Santa&Cole

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.