Carta al president de la CEOE

Carta al president de la CEOE

Pepe RodadoBenvolgut Sr. Rossell, president de la CEOE,

Vull adreçar-li unes paraules d’agraïment per les declaracions transparents que darrerament, en diversos fòrums empresarials, ens ha prodigat. El meu agraïment és perquè vostè no va amb subterfugis, sinó que expressa clarament el seu concepte de treball, empresa i economia, i això deixa entreveure quin és el model social en el qual vostè, sembla, que es troba bé.

«El treball fix i segur és un concepte del segle XIX i en el futur caldrà guanyar-lo cada dia». Això ho va dir a la presentació de l’estudi sobre transformació digital de la consultora Roland Berger, patrocinat per Siemens. I va afegir: «La digitalització serà fonamental pel treball». També veu «un gran repte polític, econòmic i social a nivell global». Per acabar de reblar el clau digué encara: «La digitalització incrementa el PIB mundial i la competitivitat».

Vostè sap bé, o hauria de saber, que el treball fix i segur, és una realitat d’un curt període de temps, el que va de la segona guerra mundial fins als anys 70, corresponent al que s’anomena l’Estat del Benestar, i pràcticament circumscrit a una part d’Europa. I això, gràcies a la correlació de forces entre capital i treball més el paper de l’Estat. Per altra banda, la societat 4.0 sembla que, vulguem o no, ens ha de portar a la jungla social, on la lluita quotidiana pel treball deixarà als marges i en situació de penúria a una gran quantitat de persones. Això contrasta amb el fet que vostè destaca, que la digitalització produirà un augment del PIB, és a dir, de la riquesa. Tota aquesta riquesa extraordinària que produirem, amb robots que substituiran les persones treballadores (fantàstic: aquells ens estalviaran els desagradables drets laborals i es podran amortitzar ràpidament!), on es concentrarà i en mans de qui? Aquest procés és purament mecànic i inevitable? I les preguntes morals, i sobretot les respostes morals, on queden? O només compta el somni del creixement indefinit a costa de maltractar la societat de les persones, donant-les-hi engrunes per sobreviure? Podem donar per bona aquesta dinàmica que accelera les desigualtats sota la base del darwinisme social?

D’altra banda, amb ocasió d’altres estudis o informes com els de l’Institut Cuatrecasas i el de l’Observatori econòmic del BBVA, vostè insisteix en que cal acabar amb els pegats i cal repensar la normativa laboral de dalt a baix (sobretot això, de dalt a baix!), tot demanant una tercera reforma laboral, que introdueixi més flexibilitat, limiti el paper dels jutges als acomiadaments col·lectius, redueixi les indemnitzacions, estengui la contractació temporal i limiti la negociació col·lectiva a l’àmbit de l’empresa… Les propostes empresarials són tot un prodigi d’ingenyeria econòmica i una ofensiva que certament no podem dir que no tingui precedents: curiosament a la industrialització salvatge del segle… XIX! Aquella que va condemnar a la misèria a milions de treballadors i treballadores, i va crear unes desigualtats obscenes.

Sr. Rossell, no. No volem acceptar un concepte de treball com el del segle XIX en l’època del 4.0. Més aviat volem orientar les nostres forces per un altre concepte de treball, el treball decent, promogut per l’OIT, que sigui el resultat del diàleg entre treballadors, empresaris i administracions (no de dalt a baix!), que assumeix els reptes i les possibilitats tècniques actuals per posar-les al servei de la comunitat humana. Amb una especial sensibilitat i atenció als més vulnerables, que és el veritable termòmetre del desenvolupament humà.

Atentament

Pepe Rodado, treballador temporal d’una empresa de serveis de restauració i capellà.

Juan Rosell, presidente de la CEOE

Imatge extreta de: Blog del Viejo Topo 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.