Teresa Crespo. El quadern 198, “El treball: present i futur”, és fruit de la participació d’alguns dels assistents al seminari intern de Cristianisme i Justícia que es va celebrar durant el curs 2014-15. El seu contingut ens ha ajudat a prendre consciencia de la realitat actual, que més enllà de la crisi que durant anys venim patint, ens planteja que s’ha produït un canvi radical de la realitat en què vivim; alguns ens parlen d’un canvi d’època, això significa que les coses no tornaran mai més a ser com abans i, en conseqüència, el treball perd tots aquells trets que durant segles l’havien definit. La ciutadania pateix inseguretat, unes condicions laborals cada vegada més injustes, amb una forta precarització que porta a treballar per un salari que no supera el llindar de la pobresa i, per tant, hi ha persones que tot i tenir una ocupació, son treballadors pobres.
Avui es parla d’una nova classe social que és el precariat, que porta alguns autors a definir una nova estructuració de les classes socials, distribuint-la des de la classe privilegiada, cada cop més rica i més minoritària, fins a l’altre extrem de l’escala social on es troba aquesta nova classe en la qual els individus que en formen part poden tenir tot tipus de capacitats i potencials, però no poden desenvolupar-les per manca d’oportunitats i es veuen obligats a acceptar allò que el mercat laboral els ofereix, amb una manca de les condicions més elementals per a la cobertura de les necessitats vitals mínimes i del reconeixement dels seus drets socials i laborals. En aquesta nova diversitat de perfils cal també contemplar l’increment continuat dels ni-nis, aquells joves que ni estudien ni treballen, que malauradament cada cop van en augment i pateixen una manca total d’expectatives respecte al seu futur, ja que és un fet conegut que aquelles persones que no es formen, difícilment tindran les competències i les oportunitats per integrar-se al mercat de treball.
Davant d’aquesta realitat, que d’acord amb els interessos econòmics predominants oblida la persona i nomes busca el màxim benefici, se’ns plantegen molts interrogants als quals amb aquest quadern hem intentat respondre o, si més no, compartir dubtes i possibles alternatives. Ens preguntem fins a quin punt el model socioeconòmic del capitalisme financer i globalitzat d’avui pot permetre una sortida més digna a tota persona treballadora o, al contrari, es prioritzen els interessos individuals per sobre dels col·lectius. Ens interrogàvem sobre un atur estructural que ens fa pensar que mai més no tornarà la plena ocupació i que, en conseqüència, cal trobar alternatives perquè aquelles persones que no podran entrar al mercat laboral no es vegin excloses de la societat ni pateixin una pobresa profunda que no podran superar.
Aquests fets ens ha portat a pensar que el treball ja no té capacitat per integrar tota la població, i que en conseqüència calen noves formes d’ocupació; és urgent imaginar activitats potser no assalariades, que permetin a la població sentir-se útil i amb capacitat de participar en la construcció de la comunitat en què tots i totes hauríem de tenir el nostre lloc i la nostra funció. I això significa que calen unes politiques socials que garanteixin uns mínims vitals per a tothom, una qüestió encara no resolta però sí plantejada, que obliga la classe política a assumir aquesta responsabilitat i a donar-hi una resposta.
Els darrers anys hem viscut una situació contraria a aquest increment dels recursos necessaris per enfortir el nostre estat del benestar, i els països europeus han aplicat polítiques restrictives i d’estalvi amb l’únic objectiu de controlar el dèficit públic, la qual cosa ens ha portat a l’afebliment dels drets socials i a la pèrdua del grau de protecció que la ciutadania gaudia, i avui ens trobem amb una societat més pobre econòmicament, més feble com a subjecte de drets, on el sistema de prestacions és incapaç de respondre a les necessitats emergents i no pot donar la protecció i seguretat necessàries per al futur de la població.
Davant d’aquesta perspectiva força decebedora ens preguntem si podem anar més enllà del treball assalariat, plantejant-nos la dualitat entre el treball (labour) lligat al salari i el feina (work), que no implica una relació contractual ni un intercanvi monetari, i des d’aquestes dues opcions potser podrem identificar altres tipus de treball centrats en la cura de les persones o en la producció artística, que ens portin a altres models econòmics centrats en el servei a les persones en economies solidaries o col·laboratives, que algun dia podrien arribar a modificar l’escenari socioeconòmic.
I ja per acabar, voldria recordar que desitjàvem finalitzar aquest document acceptant el repte que se’ns planteja davant l’actual moment en què ens trobem, que ens porta a creure que amb l’esforç de tots i totes aconseguirem transformar la societat perquè sigui més justa i equitativa i, en conseqüència, ens sentim compromesos a treballar pel bé comú amb la seguretat que alguna cosa podrem canviar.
***
Podeu descarregar el quadern fent clic aquí.
Imatge extreta de: Pixabay