«Llibres de tot moment»: 14 recomanacions literàries de l'equip de Cristianisme i Justícia

«Llibres de tot moment»: 14 recomanacions literàries de l’equip de Cristianisme i Justícia

Cristianisme i JustíciaUna cita de l’escriptor francès André Gide diu així: «Davant certs llibres, un es pregunta: qui els llegirà? I davant de certes persones un es pregunta: què llegiran? I a la fi, llibres i persones es troben». Així succeeix de vegades i amb motiu de la Diada de Sant Jordi i del Dia del Llibre, alguns membres de l’equip de Cristianisme i Justícia i amics i amigues del centre ens hem retrobat amb algunes obres que ens van marcar, «llibres de tot moment», com diria John Ruskin, que creiem que val la pena (i l’alegria) llegir.

Aquesta no és una bibliografia recomanada sobre un tema concret, sinó un llistat eclèctic on es topen inquietuds diverses que transiten des de l’àmbit econòmic al teològic, passant per la política, els valors socials, la història, les migracions, l’espiritualitat, la filosofia o els drets humans recreant la complexitat d’aquest món i la nostra pròpia. O potser, a més de tantes altres coses, no som també en certa manera allò que llegim?

  • José María Segura(@jmsssj) recomana Por una mística de los ojos abiertos de Johann Baptist Metz:

«El recomano perquè ens obre a descobrir al Déu de la Vida en els grisos de la vida, en el dia a dia, entreteixit en els plecs de la realitat. És una lectura esponjant que ens ajuda a deixar-nos contemplar pel somriure de Déu que és l’univers».

  • Xavi Casanovas(@xcasanovasc) ens suggereix El Regne d’Emanuelle Carrère:

«Un llibre controvertit, best seller a França, que bascula entre l’assaig i la novel·la. En una primera part trobarem una descarnada confessió de la vida de l’autor, que es mou entre el buit existencial i una fe apassionada de neo-convers. En una segona part, amb una prosa exquisida, reviurem la vida de Pau de Tars i l’evangelista Lluc, passat pel sedàs de la imaginació de Carrère en tot el que la història i els llibres sagrats no expliquen. Un llibre fascinant per a qui es pregunti per l’impacte que pot tenir la lectura de l’evangeli en la burgesia intel·lectual de l’Europa secularitzada actual».

  • Tere Iribarren ens diu que encara té a la memòria la novel·la recentment acabada de llegir de Gioconda Belli, Sofía de los presagios:

«La petita Sofia es perd entre la gent enmig d’una cridòria i discussió dels seus pares i del desplaçament atropellat dels gitanos.

El destí li brinda altres paisatges, un món màgic que l’enfronta a moltes situacions doloroses i a la prepotència patriarcal de René, un marit, que la controla i la priva de la seva llibertat.

Protegida per éssers dotats d’una saviesa mil·lenària, i la rebel·lia gitana de Sofia, s’imposen a través de cerimònies antigues, que la condueixen cap al seu veritable origen. Una destí acollidor i humà. Sofía de los presagios m’ha fet entrar en el món interior de les persones, d’aquestes amb les que em trobo al barri. El valor de la fidelitat i l’amistat porten a camins sorprenents».

  • Javier Vitoria es queda “a casa” i suggereix la lectura de Utopía y espiritualidad de José Ignacio González Faus:

«J.I. González Faus ens ofereix un lliurament més del seva fecund pensament cristià. Aquesta vegada desenvolupa el com i perquè del tema que, segons ell, resumeix tota la seva teologia: “la utopia no té lloc en aquesta realitat, però té una gran vigència en ella”. Encara que el seu autor digui que el lector pot llegir-lo començant per on vulgui, la meva recomanació és que llegeixi en primer lloc el capítol 22: “Utopia cristiana: la fraternitat”».

  • Jesús Sanz (@jsanzaba) recomana Emigrantes de Shaun Tan:

«Una preciosa novel·la que s’acosta de manera gràfica i amb una sensibilitat espectacular a la realitat de la migració. Un llibre commovedor que, a través de l’estètica visual, convida a l’empatia barrejant en ell el sentiment de sentir-se estranger i l’esperança».

  • Lucía Montobbio (@lucia_montobbio) ens convida a llegir Quédate con nosotros de Rosario Bofill:

«Rosario Bofill va ser directora de les revistes El Ciervo i Foc Nou. Publicacions que encara segueixen en peu. Recomano aquest llibre pels meus temps nostàlgics en la redacció amb ella, i perquè en articles curts i fàcils de llegir sap transmetre la seva visió de la fe, l’església, la vida. La pròpia autora afirma el següent: “Queda’t amb nosaltres, que es fa fosc. Potser aquesta sigui la millor oració mentre esperem viure en plenitud”».

  • Eduardo Rojo (@erojotorrecilla) aconsella la lectura de Estado de crisis de Zygmun Bauman i Carlo Bordoni:

«Una conversa entre dos prestigiosos intel·lectuals que acaba convertint-se en un llibre. Els autors, tal com pot llegir-se a la contraportada, i és un resum amb el que estic completament d’acord, “exploren les dimensions socials i polítiques de l’actual crisi i sostenen que les societats occidentals s’enfronten a una sèrie de transformacions molt més profundes que es remunten més enllà en el temps i els efectes seran duradors”».

  • Daniel Izuzquiza (@DanIzzzSJ) recomana l’última i molt recent novel·la del jesuïta Pedro Miguel Lamet, No sé cómo amarte:

«Articulada al voltant d’una sèrie de cartes de Maria Magdalena a Jesús de Natzaret, la recomano per tres motius. Ofereix un acostament narratiu a la sempre estimulant Bona Notícia de Jesús. Ho fa amb la finor d’un poeta que sap captar i formular les entreteles del cor humà. I obre punts de connexió amb la realitat més sagnant i actual: violència contra la dona, explotació sexual, tràfic de persones…».

  • Araceli Caballero (@aretaca13) ens explica que del que s’ha llegit últimament li ha interessat molt Un mundo común de Marina Garcés:

«És assaig dens per la profunditat, no per la manera d’expressar-se, que posa de manifest, una vegada més, com de bona comunicadora és Marina Garcés. M’interessa per dos motius. Un: és una filosofia feta no des de l’acadèmia ni des del cel dels filòsofs, sinó des del compromís i la lluita social al carrer. Dos: el món comú no és una cosa a construir sinó, sobretot, una cosa a descobrir; el món ÉS comú ».

  • Santi Torres (@STRocagine) ens parla de Negreaba de zopilotes de Ricardo Falla:

«El 17 juliol de 1982 sis-cents soldats de l’exèrcit guatemalenc van entrar a la finca San Francisco, del municipi de Nentón i van massacrar a gairebé 200 persones de l’ètnia maia-chuj inclosos dones, nens i ancians. Uns anys més tard l’antropòleg jesuïta Ricado Falla reconstrueix els fets a partir dels testimonis d’uns pocs supervivents. Però el valor del llibre no està sol en centrar-se en el fatídic dia de la massacre, sinó en reconstruir la història de la finca des de 1871, i en explicar el que va passar després de la tornada i fins 2010. Resulta un llibre indispensable per conèixer amb profunditat un dels genocidis més silenciats i oblidats del segle XX, i per recordar que la vida de milions de persones pertanyents a minories ètniques continua amenaçada per múltiples interessos econòmics i polítics».

  • Joan Carrera proposa Psicopolítica de Byung-Chul Han::

«Una mirada critica sobre les tècniques del poder capitalista neoliberal. Un sistema de dominació que en lloc d’operar mitjançant l’opressió fa que els homes i dones s’autosotmetin. La psicopolítica es serveix de la Big Data, que les persones lliuren voluntàriament i així  condicionar-les de manera prereflexivament».

  • Pepa Torres (@Pepatorrespere1) recomana el llibre Víctimas de la Iglesia. Relato de un camino de sanación:

«Lluny de ser una relat de morbositat i amargor el llibre és una finestra oberta a l’esperança i la reconciliació, testimoniant, des d’una experiència narrada en primera persona, que hi ha vida més enllà de la nit dels abusos sexuals, que la recuperació és possible. Però per a això és imprescindible que l’església miri als ulls a les víctimes i es comprometi amb elles “fins al final”, exigint responsabilitats i desemmascarant la doble moral i la complicitat amb els victimaris. Part de la singularitat del llibre, a més de la pròpia temàtica i la manera d’abordar-la és la seva autoria compartida: la protagonista anònima del relat vital, el seu acompanyant espiritual, José Luis Segovia, i el seu terapeuta, Javier Barbero».

  • Jaume Flaquer ens deixa una altra interessant recomanació: Letra pequeña, la cotidianidad infinita de Benjamín González Buelta:

«En un món de hiperexposició als altres a través de la cultura de la imatge, dels grans titulars i de les xarxes socials on un” existeix” en la mesura que és vist, Benjamín González Buelta ens proposa una mística de la vida quotidiana, perquè és aquí on Déu ens ve a trobar, i és aquí on es “gesta l’evangeli”. L’autor ens ajuda precisament a fixar-nos i a valorar la “lletra petita” de les coses. Aquí es juga la vida. El llibre està banyat de petits poemes i textos de poetes i místics, que cauen aquí i allà en un text que és llegit com a terra bona.

L’autor, jesuïta espanyol, és un veritable mestre espiritual que integra amb saviesa evangèlica la mística i la inserció entre els pobres. Actualment està a Cuba guiant l’última etapa de formació dels jesuïtes».

  • Sonia Herrera (@sonia_herrera_s), per la seva banda, ens convida a apropar-nos a la crua realitat del feminicidi a Ciudad Juárez de la mà de la periodista Elena Ortega amb De regreso a casa:

«Aquest llibre recull el testimoni de Malú García Andrade, activista pels drets humans de les dones, integrant de l’associació Nuestras Hijas de Regreso a Casa i germana de Lilia Alejandra García Andrade, assassinada el 2001 als 17 anys. Avui Lilia Alejandra tindria la meva edat, 32 anys. El seu cas segueix impune. Per això, em sembla imprescindible que tothom conegui aquesta història de lluita, de resiliència, de denúncia constant, de sororitat, de voluntat indestructible i de reivindicació de la memòria que és la història no només de Malú i la seva mare, Norma, sinó de centenars de dones a Juárez, a Mèxic i a tot el món que clamen justícia i resisteixen davant la cara més terrible del patriarcat».

ilustracion-viajero-de-libros

Il·lustració de Mauricio Ospina.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.