Acompanyar, discernir i integrar la fragilitat

Acompanyar, discernir i integrar la fragilitat

Jesús RenauAquest és el títol del capítol vuitè de l’exhortació apostòlica post sinodal  L’alegria de l’amor (En llatí Amoris laetitia) que el Papa Francesc va fer pública el divendres 8 d’abril. Una exhortació dedicada íntegrament a parlar sobre l’amor dins la família.

¿D’on ve l’interès mediàtic per aquest capítol vuitè? Doncs, senzillament del fet que en ell s’hi tracten els temes més polèmics i debatuts durant els sínodes generals de l’Església dels anys 2014 i 2015. Temes que abans de les grans trobades sinodals ja havien estat consultats a totes les diòcesis del món a través d’enquestes, una metodologia absolutament nova. Entre aquests temes cal destacar el de la possibilitat de donar la comunió eucarística a persones divorciades i tornades a casar civilment, o que es troben en situacions semblants.

Si algú esperava una acceptació clara de la comunió o pel contrari, una negativa contundent quedarà defraudat. El Papa Francesc, que va ser present en els dos sínodes, escoltant atentament, i que després ha volgut treballar llargament els temes debatuts, ha donat una resposta que va més enllà dels blancs i negres, dels sí i el no. La seva resposta defuig la norma general, i situa el tema en el marc de la consciència personal i del discerniment acompanyat, si cal, per ministres de l’església o per laics cristians. Per Francesc la consciència moral i el discerniment espiritual són dues dimensions fonamentals no solament en aquest tema concret sinó que estan presents en tot el document.

Aquesta valoració lliga amb la millor tradició de l’Església, recollida sàviament per sant Tomàs d’Aquino, i fonamentada en la convicció de la presència i l’ajuda de l’Esperit Sant en cada fill i filla de l’Església a partir del do fonamental rebut en el baptisme.

El Papa aporta altres elements importants que mostren una mentalitat que escolta, acompanya, discerneix i cerca la integració de tots els creients cristians en l’Església. Assenyalem només alguns d’aquests elements:

  1. Un document basat no només en les converses i debats dels dos sínodes sobre la família sinó també en les enquestes que es van escampar per tot el món amb preguntes i respostes àmplies i realistes.
  2. Un escrit amb contínues referències bíbliques, moltes d’elles comunes no només a les altres esglésies cristianes sinó també al judaisme. En aquest sentit cal llegir atentament el capítol primer A la llum de la Paraula.
  3. Una notable valoració de l’amor de la parella en totes les seves dimensions: espiritual, relacional, dialogal, afectiva, sexual i creativa. Cal ressaltar el que diu sobre el valor de la sexualitat i en general sobre les relacions de la parella en el procés de la vida.
  4. Especial atenció a la realitat de la vida. Des d’aquesta realitat, mitjançant la consciència i el discerniment, es busca la llum de la moral i la fe cristianes, evitant així un compliment obligat i reglat que no distingeixi situacions i moments. Tot i el risc de simplificar, diríem que el document va més de baix a dalt que no a la inversa.
  5. Partint de la realitat accentua la importància de tot allò que fa referència a la justícia social i als drets humans, ja que són dimensions que poden afavorir el benestar de les famílies o poden crear dificultats greus tant a les parelles com als seus fills. Aquesta connexió és important i havia estat ja posada de manifest en documents anteriors sobre la doctrina social de l’Església.
  6. Una consciència de la notable diversitat de cultures presents en el nostre món. Ja abans d’aquest escrit el Papa Francesc havia assenyalat que aquest era un factor molt important si es volia fer una sàvia aplicació de la moral i la recerca espiritual.

Podríem encara afegir moltes altres dimensions que donen valor a aquesta Exhortació i que enumerem sense cap pretensió d’exhaustivitat, sinó simplement per apuntar la seva riquesa i animar a la seva lectura: freqüents i encertades citacions de documents ja publicats per diverses conferències episcopals; cites també d’autors ben coneguts com Eric Fromm o Luther King; hi ha fins i tot referències a la pel·lícula El festí de Babette; també molta referència a la seva notable experiència pastoral en el tracte amb parelles i matrimonis; un enorme respecte a la dignitat humana de les persones homosexuals; el desig que tots els cristians des de la seva identitat i situació vagin trobant el seu lloc en l’Església; i una crítica molt forta a tota mena de dogmatismes i fariseismes…

En resum, estem davant un escrit que sense pretendre cap canvi substancial en la formulació dels anteriors documents pontificis sobre la doctrina de l’Església suposa un canvi important en la seva aplicació en valorar la pastoral concreta en el marc de les diverses cultures i en prioritzar dimensions espirituals tan fonamentals com el discerniment i la consciència. De fet ens trobem davant un cop de timó en contra d’una aplicació mecànica i deshumanitzada d’uns valors i principis que buidats de la dimensió pastoral han esdevingut impropis de la fe i de tota bona pràctica cristiana.

***
Respecte a aquesta qüestió també et pot interessar el Quadern CJ 192 – Refer la vida. Acollida, divorci i comunió d’A. Torres Queiruga, J.I. González Faus, X. Alegre i J. Martínez Gordo.

amoris laetitia

 Amoris Laetitia – HSM – Imagen de zenit.org 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.