El comerç d’armes a Espanya

El comerç d’armes a Espanya

Eduardo MeleroEspanya és un dels principals països exportadors d’armament del món (se situa entre el sisè i el setè lloc segons l’any). Així, el 2013 es van exportar 3.908 milions d’euros en material de defensa, mentre que el 2014 la xifra va arribar als 3.203 milions. Durant el primer semestre del 2015, s’ha exportat armament per valor de 1.717 milions d’euros. Els productes de material espanyol de defensa més venuts són les aeronaus militars i els vaixells de guerra, dues categories que han representat el 78% del total de les exportacions durant el període 2005-2014.

Aquest important paper que té l’Estat en el comerç internacional d’armament respon a tres causes fonamentals: la participació espanyola en els programes internacionals per al desenvolupament de sistemes d’armes, una interpretació poc rigorosa de la legislació i una política molt activa de foment de les exportacions d’armament.

1. Dades bàsiques de la regulació legal

L’armament és un producte essencialment perillós i, per això, està sotmès a un intens control per part del Govern: per a poder exportar material de defensa, es requereix una autorització administrativa que han de sol·licitar les empreses d’armament i que és atorgada formalment per la Secretaria d’Estat de Comerç, tot i que qui pren la decisió és un òrgan interministerial: la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús).

Per tal d’atorgar l’autorització, cal comprovar que es compleixen els criteris legalment establerts per a poder exportar armament. Aquesta qüestió queda regulada en la Llei 53/2007, en la Posició comuna 2008/944 de la Unió Europea i en el Tractat sobre el Comerç d’Armes. Segons aquests criteris, no s’hauria d’autoritzar l’exportació d’armament a països sotmesos a embargament o a països que violen els drets humans, ni tampoc a estats en conflicte o quan es puguin posar en perill la pau i la seguretat regionals.

Els principals mecanismes de control de l’actuació de la JIMDDU són la publicació d’estadístiques oficials i el control parlamentari. Quant al primer, la Secretaria d’Estat de Comerç fa públiques les dades de les exportacions, agrupades en diverses categories. D’aquesta manera no se sap quin tipus concret d’armament s’ha exportat. Així, per exemple, durant els anys 2007 i 2008, les estadístiques oficials recollien exportacions a Líbia dins de la categoria de «Bombes, torpedes, coets i míssils», sense mencionar que, en realitat, es tractava de bombes de dispersió (concretament bombes de dispersió del model MAT-120, fabricades per l’empresa espanyola Instalaza, que van ser utilitzades per l’exèrcit de Moammar al-Gaddafi a Misrata durant l’any 2011).

Pel que fa al segon mecanisme de control, les Corts Generals l’exerceixen per mitjà de preguntes parlamentàries, i també amb la compareixença anual del secretari d’estat de Comerç davant de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats per a explicar les estadístiques oficials d’exportacions de l’any anterior. Aquesta compareixença, però, es produeix quan les transferències d’armes ja s’han autoritzat, i no s’analitza la política governamental de foment de les exportacions en aquest àmbit.

(Seguir llegint)

army-60665_640

Imatge extreta de: Pixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.