Fer que sigui fàcil portar-se bé (com a consumidors)

Fer que sigui fàcil portar-se bé (com a consumidors)

José EizaguirreUn dels pavellons de l’Expo 2015 de Milà anunciava: “Compra avui al supermercat del futur”. En què consistia? Es tractava d’un supermercat peculiar on al costat dels productes d’alimentació posats a la venda s’oferia una informació complementària de la que avui trobem a les etiquetes i llocs de venda habituals. A més del preu, pes i informació nutricional i d’al·lèrgens, els rètols informaven de la procedència del producte (o dels seus ingredients) i també -i aquí hi havia la novetat- de l’impacte ambiental, mesurat en quilos de CO2 emesos per cada quilo de producte, incloent-hi el transport fins a Milà.

En aquest supermercat era molt fàcil, per exemple, adonar-se de la gran empremta de carboni dels productes carnis en relació als vegetals. O de la que tenen els ingredients procedents de països llunyans. La decisió de la compra seguia recaient en el consumidor, però a aquest se li facilitava el poder prendre una decisió conscient pel que fa a l’impacte ambiental. Ficció futurista o anticipació raonable del que acabarem veient?

Diàriament comprem productes de molts proveïdors i en molts establiments. ¿Són respectuosos amb el medi ambient, amb els treballadors que els han elaborat i amb la nostra pròpia salut? La veritat és que encara resulta molt difícil saber-ho. No tenim gens fàcil accedir a aquesta informació. Hi ha, sí, entitats que es dediquen a seguir el rastre del que consumim: el CRIC, l’Observatorio de RSC i Carro de Combate en són algunes, i la seva feina ha de ser justament reconeguda. Però, en general, segueix sent cosa d’herois el preocupar-se per arribar a aquesta informació. Si ens ho posessin més fàcil!

Fa uns mesos vaig sentir parlar d’una aplicació APP per a celíacs. El nombre de persones amb intolerància al gluten està creixent molt i a algú se li ha ocorregut dissenyar un programa informàtic per facilitar les dades de, en aquest moment, 19.000 productes d’alimentació a la venda a Espanya. Resulta tan fàcil com descarregar-se l’aplicació en un dispositiu mòbil que tingui càmera i captar el codi de barres del producte per obtenir immediatament la informació que interessa: ¿conté o pot contenir gluten aquest producte? Els continguts són proporcionats pels fabricants de productes i la seva supervisió és realitzada per associacions de celíacs d’Espanya. Hi ha una versió bàsica gratuïta i una altra de completa -que inclou el poder llegir codis de barres- per subscripció (actualment, 20,00 €/any).

Quan m’ho van explicar, vaig pensar: “Si algú és capaç de muntar una cosa així per informar del contingut de gluten dels aliments, ¿no seria possible fer una cosa semblant amb un altre tipus d’informació?” Em refereixo a dades com la procedència geogràfica i social, la manera com s’ha produït, el comportament de les empreses que hi han intervingut, la contribució a la salut dels consumidors i les repercussions en el medi ambient… Si poguéssim accedir a aquesta informació amb només llegir els codis de barres dels productes!

Ficció futurista o anticipació raonable d’alguna cosa que acabarem veient? Precisament, ja hi ha algú que ho està intentant fer! Es diu Tabaré Majem i és l’inspirador d’abouit, una plataforma per a web i dispositius mòbils que vol donar resposta a aquesta demanda creixent d’informació responsable per part dels consumidors, un comparador ètic per saber què estem comprant.

De moment, la versió beta d’abouit només ofereix informació d’uns 400 productes, molt pocs però suficients per comprovar com funciona: un triple indicador mostra la puntuació de cada producte pel que fa a salut per al consumidor, comportament social de l’empresa i impacte mediambiental, a més de la mitjana d’aquestes tres xifres; tot això amb un senzill codi de colors. D’aquesta manera, amb un simple cop d’ull podem conèixer aquesta informació tan difícil de trobar avui. S’utilitzen informes i metodologies de diferents universitats europees, i a Espanya, entre altres entitats, Economistas sin Fronteras i la Càtedra de RSC de la UNED col·laboren per aportar la informació ètica dels productes.

Un avantatge que oferirà la web és que a més de navegar-hi s’hi podran fer compres, igual que en altres plataformes d’internet. Consultar la web és gratuït, i descarregar i utilitzar l’aplicació per a mòbils -encara no està disponible- també ho serà. Com es finança llavors aquesta iniciativa? En el futur, gràcies a una comissió per les vendes que es produeixin a través de la web. Actualment, gràcies a les aportacions d’inversors que creuen en la idea i contribueixen amb els seus diners a fer-la possible, a través de Crowdcube, una plataforma de finançament participativa. Es tracta d’un procediment en el qual les aportacions no són donacions sinó inversions, ja que es participa del capital. Una manera interessant de donar suport a iniciatives de noves empreses com aquesta.

Com recorda Enrique Lluch, la Doctrina Social de l’Església defineix el bé comú com “el conjunt de condicions de la vida social que fan possible a les associacions i a cada un dels seus membres l’assoliment més ple i més fàcil de la pròpia perfecció”. d’això es tracta, de fer que sigui més fàcil portar-se bé (en tot, però en aquest cas, com a consumidors) que portar-se malament, que sigui més fàcil contribuir al bé que contribuir a la injustícia.

Mentrestant, segueix sent cosa d’herois. Però seguim somiant i forçant el futur, perquè cada vegada és més a prop aquest avançament raonable del que acabarem veient.

bar-code-254786_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.