Emigrantes
Tere Iribarren. Siempre me pareció falso
el nombre que nos han dado: emigrantes.
Porque emigración significa éxodo.
Y nosotros no hemos salido voluntariamente
eligiendo otro país.
Ni migramos a otro país
para establecernos en él.
Nosotros hemos huido.
Expulsados, desterrados.
Estamos inquietos junto a las fronteras,
esperando el día de la vuelta.
Con los ojos en la espalda.
Mirando hacia atrás. (more…)
Tracta i explotació sexual: la víctima al centre
Rosa Mª Cendón. El passat mes de febrer, diversos investigadors de la Universidad Pontificia Comillas ICAI-ICADE van presentar l’informe “Apoyando a las víctimas de trata con fines de explotación sexual”, realitzat per a la Delegación del Gobierno para Violencia de Género, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
Un informe que recull diferents aspectes que operen entorn d’una realitat invisible: el tràfic de dones i nenes per a la seva explotació sexual a Espanya. Entenent per tràfic d’éssers humans “la captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones (accions), recorrent a l’amenaça, l’ús de la força o altres formes de coacció, com el rapte, el frau, l’engany, l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat (mitjans); per sotmetre la persona a explotació sexual o laboral, mendicitat, tràfic d’òrgans, matrimoni forçat, activitats delictives (finalitats)”.
D’una banda, l’informe analitza la realitat de les ONG que treballen amb aquest col·lectiu de víctimes. Un ampli ventall de models d’intervenció, que assenyalen que no existeix un marc normatiu ni estàndards de serveis mínims definits per cap administració per tal d’oferir una mateixa resposta a totes les víctimes. (more…)
Democracia
J. I. González Faus. Otra de nuestras palabras desfiguradas. Etimológicamente significa “poder del pueblo”. La palabra griega demos tiene un sentido más amplio que el otro término laos, que designa a un pueblo uniformado por lazos de raza, religión, lengua o clase social. Pero democracia es el poder “de todos”: no sólo “de los auténticos vascos” que diría Arzalluz. Esa es su grandeza.
Desde sus inicios, la democracia ha planteado dos grandes problemas: el pueblo nunca es unánime y, por eso, la democracia sólo puede ser poder de mayorías. ¿Qué pintan entonces las minorías en una democracia? Dejemos este problema enunciando sólo la respuesta: “democracia es gobierno de las mayorías con suficiente respeto a las minorías”.
La otra pregunta es más seria: ¿el poder del pueblo es tan absoluto e incondicional que no hay nada por encima de él? Si un pueblo decide reinstaurar la pena de muerte o invadir a otro más pequeño, ¿son inapelables esas decisiones? (more…)
Recés a la ciutat (III): Esquinçar la vida per a donar llum a l’inèdit
Pepa Torres. Les dones agafen un paper fonamental en els relats de la Pasqua. Elles van seguir i servir a Jesús amb els seus béns pels camins de Galilea (Lc 8,1-3) i li van ser fidels fins al final, fins a la creu. Són testimonis, com tantes dones d’avui, de la permanència en les situacions límit, on el que toca fer és estar i acompanyar la impotència i el dol, fins que emergeixi l’inèdit. Són testimonis de la llavor de l’amor entregat que, encara que invisible dins l’úter de la terra, va obrint-se camí lentament cap a la llum, trencant lloses i sepulcres, donant llum a l’inèdit, perquè el Déu de Jesús no és un Déu de morts sinó de vius. Per això no és la nostàlgia del passat la que ha de caracteritzar la vida cristiana sinó la passió per la vida encara que hagi de travessar temps foscos.
En la història de l’espiritualitat femenina són moltes les dones que en explicar la seva experiència fan servir la imatge del part com a metàfora de la Pasqua. (more…)
Recés a la ciutat (II): En la nit fosca del sofriment, la violència i la injustícia
Pepa Torres. La vida no és una improvisació. Les nostres decisions més importants tampoc no són espontànies ni perquè sí, sinó que van precedides de moltes altres decisions petites i quotidianes que van configurant el moment de la definitivitat. El mateix passa també en Jesús. La seva vida és inseparable del seu ajusticiament, de la seva mort. Aquests són conseqüència de la seva manera de ser i estar en la vida i amb la gent, sent misericòrdia en acció, misericòrdia en relació.
El Crucificat és l’expressió màxima de la tendresa entregada fins a l’extrem en la tasca d’alleugerir el sofriment dels últims i de les últimes. Per això la tendresa és també subversiva, perquè inverteix l’ordre «col·locant com a primers els últims» (Mt 20,16). La tendresa viscuda fins a l’extrem, a la manera de Jesús, té repercussions socials i polítiques, i per això la fa insuportable als qui «fan de la seva força la norma de la justícia» (Sb 2,1-17) i oprimeixen la veritat amb la injustícia (Rm 1,8). (more…)
Recés a la ciutat (I): Menjar, casa i hospitalitat, somni de Déu i signe de contradicció
Pepa Torres. Aquesta tarda celebrem l’amor fins a l’extrem de Jesús, la radicalitat de la seva tendresa, que es fa cura fins al punt de, com diria el profeta Ellacuría, «carregar, encarregar-se i fer-se càrrec» de la humanitat més ferida. Jesús és la misericòrdia en acció, la misericòrdia en relació, viscuda cos a cos amb la gent més oprimida i exclosa. En Ell es fa carn i pren rostre el Déu cuidador de la creació i els profetes, que vetlla per la dignitat de tota criatura, que «no trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la»; el Déu que sosté i encoratja la fragilitat més extrema posant-se en el seu lloc (Is 42,3).
El que celebrem aquests dies, l’esdeveniment pasqual, no és un fet fortuït ni aïllat,
sinó la conseqüència d’una manera d’estar en la vida de part de Déu, des de la seva misericòrdia i tendresa. El vocabulari de la tendresa en la Bíblia se centra fonamentalment, en l’Antic Testament, al voltant de les paraules rahum, rehem i rahamim, que es refereixen a les entranyes com a seu de l’afecte i les emocions més profundes, i que s’associen sempre a la compassió i a la misericòrdia. (more…)
Pactos de gobierno en Cuaresma (y 4): Aterrizando en la realidad de los pactos
Francisco José Pérez. Acabamos de ver como esta cuaresma basada en las obras de misericordia aporta elementos interesantes para una nueva política, incluso para que alguno de ellos apareciera en los posibles acuerdos para un pacto de gobierno, como signo de que se tiene en cuenta a la persona en su integridad.
Breve marco para entender que se esconde tras el “juego de pactos”
Pero ¿por qué hablamos de nueva política –cambio político- como de algo inevitable? Básicamente, por que confluyen algunos elementos que apuntan en esa dirección. Por una parte, porque desde el comienzo de la crisis se constata un aumento en la conciencia política y sensibilidad social de muchos ciudadanos, y que quedaba patente en un aumento de las protestas sociales (PAH, mareas…) y en expresiones como “democracia real”, “no nos representan”, “no somos mercancía en manos de políticos y banqueros”… popularizadas, sobre todo, a partir del 15M. Slogans y movilizaciones que evidencian una realidad más profunda: la ruptura del consenso social y político (pacto social) que emanaba de la transición, y que funcionó las últimas décadas, hasta el inicio de la crisis. (more…)
En memoria de la muerte de Lluís Espinal
Victor Codina. El 22 de marzo se cumplen 36 años de la muerte de Espinal.
La figura de Espinal es polifacética: poeta, artista, especialista en cine, radio y televisión, escritor, hombre comprometido con la política, luchador contra la dictadura, mártir de la democracia… Yo quisiera referirme a su dimensión más profunda, a su espiritualidad que es la raíz última y el sentido más profundo de su vida.
Nació en 1932 en el seno de una familia muy cristiana en St. Fruitós de Bages, pueblo vecino a la ciudad de Manresa, donde Ignacio de Loyola tuvo grandes experiencias místicas que se plasmaron en el libro de los Ejercicios Espirituales. En este clima nació en Lluís Espinal la vocación a la Compañía de Jesús a la que ingresó en 1949. Acabados sus estudios, fue ordenado sacerdote en 1962, el mismo año en que comenzaba en Roma el Concilio Vaticano II. Espinal vivió la primavera eclesial del concilio. (more…)
La necessitat d’una Quaresma laica
Xavier Casanovas. Donem per acabada la Quaresma. Temps de silenci per escoltar allò que el soroll amaga, de recolliment per trobar-se amb el més íntim de cadascú, de dejuni per compartir i recordar la vida d’aquells que no tenen (i aquells als quals no deixen tenir), d’abstenir-se per recordar que no ho podem tot, que som finits i penúltims. I això ens fa més humans, més conscients, en definitiva, més lliures. Els cristians ho fem en Quaresma per preparar-nos per la Setmana Santa, el temps espiritual més important de l’any litúrgic, els musulmans tenen el Ramadà.
Hi ha moments per celebrar la vida, i moments per posar la vida al seu lloc. I trobo a faltar, al calendari de les societats laiques, aquests segons moments. Crec que ens convindria molt una versió laica de la Quaresma. Així com l’administració promou i celebra el carnestoltes o les falles, també podria promoure un temps en què com a societat, de forma compartida i consensuada, recordem la nostra finitud i la del nostre planeta. Si no l’excés de positivitat, les nostres vides accelerades, la pulsió consumista, el compartir i celebrar només el soroll i l’excés però mai la pausa o el silenci, convertiran les nostres societats en ostatges de la felicitat imposada per una festa sense sentit. (more…)
