Inch'Allah (Si Déu vol)

Inch’Allah (Si Déu vol)

Lucía MontobbioEl Cicle de Cinema Ignasi Salvat sempre m’ha atret. No obstant això, per A o per B fins ara havia estat absent de tots els passis. La primera vegada que hi assisteixo resulta que sóc públic i ponent alhora. M’han hagut de convidar com a dinamitzadora del cinefòrum per aconseguir portar-m’hi. Me n’alegro.

A casa, abans d’arribar a la sala de projeccions de Cristianisme i Justícia, he vist aquesta pel·lícula tres vegades. Hi ha molts temes dels quals parlar, molts personatges en els quals fixar-se, i és difícil dir quin és el tema central. Però n’hi ha un de claríssim: el dilema de la neutralitat.

Chloe, la protagonista, és una doctora canadenca que està treballant a Palestina com a pediatra i ginecòloga, però que resideix a Israel. Coneix bé la realitat d’un i de l’altre costat del mur, tant és així que les seves dues millors amigues allà són una Palestina (Rand, una de les dones embarassades que atén) i una altra d’Israel (Ava, veïna de l’edifici on resideix i vigilant del checkpoint).

És amiga d’uns i altres. Connecta els dos mons paral·lels, i algun recurs retòric s’utilitza per dir que hi ha indicis d’esperança, encara que siguin mínims. Per exemple, la protagonista utilitza un pintallavis per maquillar-se quan se’n va de festa, el pintallavis pinta també els llavis de la Rand i de l’Ava en dos moments puntuals de la pel·lícula. Però l’esperança dura molt poc. El que podria ser alegria, acaba en tristesa, frustració i confirmació que aquest conflicte porta viu massa temps.

Aquesta amistat amb jueus i musulmans també duen molts maldecaps a la Chloe. Intenta mantenir-se neutral, i per això escoltarà frases de les seves dues amigues com: “No és la teva guerra. Aquí no tindrem gran cosa, però patim, almenys deixa’ns això. No pots venir aquí i ficar mà així en la nostra merda, no és teva”, “Que et fotin, Chloe. Ets una puta. Una mica amb els jueus, una mica amb els àrabs. Què diràs allà de nosaltres? Quins et venen més de gust, els jueus o els àrabs?”

Coincideixo amb Pamela Urrutia quan diu que a Israel i Palestina “el procés de pau no ha estat reeixit en la mesura que no ha aconseguit reduir els nivells de violència, ni incrementar la justícia social, ni restaurar les relacions entre les parts, en el marc de una llarga i desgastant disputa. (…) La llarga i dramàtica trajectòria del conflicte entre palestins i israelians convida al pessimisme i a la cautela. (…) Els esdeveniments futurs revelaran de quina manera encaixen els elements d’aquesta nova cruïlla, si condueixen a més violència o si hi ha alguna possibilitat que obrin el camí cap a una pau, fins ara tan esquiva.”

Preguntes i activitats suggerides durant el cinefòrum:

Quines escenes d’alegria que es transformen en frustració has observat?

Què li passa a la protagonista quan intenta mantenir-se neutral en el conflicte?

Quan has intentat ser neutral en situacions conflictives, què t’ha passat?

Observa aquests personatges i descriu quin creus que és el seu rol en la pel·lícula, per què actua, pensa, es comporta d’aquesta manera. (Cada persona del públic tenia un paperet amb el nom escrit del personatge que li havia tocat per atzar)

– Rand.
– Ava.
– Soldat de la frontera al moment del part.
– Chloe.
– La mare de Chloe.
– La mare de Rand.
– Safi, el germà petit de Rand.
– Faysal, germà gran de Rand.
– Michael, el cap de l’hospital on treballa la Chloe.
– Yousef, adolescent palestí.

Les dones tenen un paper important en aquesta pel·lícula. Per què creus que és així?

La Chloe en un moment donat li demana a la seva mare que enfoqui el riu, vol veure’l durant la conversa que mantenen per Skype. Quin significat té el riu?

Durant la pel·lícula, diverses escenes tenen un valor especial posant la infància com a testimoni, com viuen ells l’horror i la por del conflicte.

La Chloe té una mirada aliena al conflicte, intenta comprendre’l, i acaba prenent partit en contra de la seva voluntat. Quina creus que és la intenció de la directora en el moment de crear aquest personatge?, quin missatge podria voler donar-nos?

inchallah

Imatge extreta de: La Vanguardia

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.