«L’islam d’avui és de presència i assentament»

«L’islam d’avui és de presència i assentament»

Religions-GTER-Parlament-Generalitat-CDC_ARAIMA20111205_0001_33Lucía Montobbio. [Catalunya Cristiana] Mohammed Halhoul és portaveu de la federació del Consell Islàmic de Catalunya.

Què suposa per a tu ser musulmà? Abans de tot per a mi l’islam és una creença, després significa una conducta on s’uneix la fe amb la pràctica personal i la dimensió comunitària: el contacte amb l’altre. Si parlem de la dimensió personal, tenim com a base la declaració de fe en un Déu únic segons el profeta Mohammed —que en pau descansi—. Les altres pràctiques religioses que vertebren la vida d’un musulmà fidel són la pregària, el dejuni en el temps de Ramadà, el donar almoina, i la peregrinació a llocs sagrats: la Meca i Medina. A part d’això, queda tota la vivència diària de la persona musulmana. Tenim en el profeta un exemple a seguir a la nostra vida diària, en l’esfera familiar, amics i societat en general.

Quina trajectòria tenen les comunitats musulmanes a Catalunya? Si fem referència al seu origen, el trobaríem en la història passada que l’islam té amb el territori català, i a la realitat migratòria actual. Catalunya és considerada la principal comunitat autònoma on estan assentats musulmans fidels, i supera en nombre Ceuta i Melilla. Això és conseqüència dels nous immigrants i del reagrupament familiar de musulmans que porten temps al territori. Hi ha 170 i escaig centres de culte musulmans arreu de Catalunya. L’islam d’avui és un islam de presència i assentament, això s’ha de tenir en compte des del món de l’administració, i el de la gestió social i comunitària.

Com neix el Consell Islàmic? Nosaltres com a Consell Islàmic apareixem per donar resposta al creixement de la comunitat musulmana al nostre país i poder canalitzar de manera correcta les seves necessitats socials, culturals i religioses. La base demana oratoris, centres de culte, associacions culturals musulmanes, petits centres de formació, associacions de dones o joves, una unificació de criteris per donar resposta a realitats com el terrorisme o altres neguits, i vetllar pel personal religiós que gestiona els centres de culte. Una altra funció igual d’important és la de donar a conèixer la realitat musulmana a Catalunya. Ho fem amb congressos, conferències, festes el carrer, una atenció diària als nostres centres de culte, o comunicant-nos a través de les xarxes socials, pàgines web… Qualsevol activitat que ens ajudi a contribuir a una convivència tranquil·la i pausada. La nostra religió ens aconsella que donem una imatge de pau, entesa i diàleg.

Quines sinergies hi ha entre religions a Catalunya? Sense cap dubte, la mostra principal de la unió de totes les religions és la justícia. En el treball per la pau, per una presència en territoris on hi ha una aconfessionalitat, una laïcitat, una separació d’estat i religió, la qüestió principal que es posa sobre la taula és el diàleg. Un diàleg entre teòlegs que busquin unions o comunions en els textos sagrats; i un diàleg entre els fidels de base que trobin resposta als seus neguits des de la religió. Aquesta escolta mútua arribarà a pactes que eliminaran injustícies, i aconseguiran pau i convivència.

Quins són els vostres reptes futurs? Hem de ser conscients que l’islam comença a formar part activa de la societat catalana, com diu el sociòleg Jordi Moreres, i no podem obviar-ho. La societat catalana, les institucions catalanes, ha d’estar donant tot el suport necessari a aquesta presència mitjançant la fluïdesa d’una relació institucional amb els musulmans. I és mitjançant aquesta fluïdesa que podem arribar a resoldre les peticions i demandes de les comunitats musulmanes, i de la societat en general.

***

Nota: Aquest article pertany al projecte Temps de Diàleg, dirigit pel Grup Estable de Treball de les Religions (GTER) i amb el suport d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Les entrevistes en premsa escrita es publiquen Catalunya Cristiana, i les entrevistes radiofòniques les emet Ràdio Estel. Per escoltar l’entrevista relacionada amb la que acabeu de llegir, feu clic aquí: http://www.radioestel.com/audio/20151124-22_00TEMPSDEDIALEG.MP3

Religions-GTER-Parlament-Generalitat-CDC_ARAIMA20111205_0001_33

Imatge extreta de: ARA

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.