Jorge Burdman: «Necessitem respirar pau»

Jorge Burdman: «Necessitem respirar pau»

Lucía Montobbio. [Catalunya Cristiana] A Catalunya hi ha diverses sinagogues. La més antiga és la de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), d’on ve Jorge Burdman. N’hi ha altres de més petites que van néixer després, com ara la Comunitat Atid, la comunitat Bet Shalom i el grup Jabad Lubavitch. La comunitat jueva calcula que en l’actualitat a Catalunya són uns 15.000 jueus, molts d’ells originaris d’Amèrica del Sud.

Jorge Burdman és d’origen argentí, rabí auxiliar de Barcelona i responsable de les relacions interreligioses a Catalunya. Es presenta dient que fa temps que practica la fe jueva «des de la panxa de la mare», riu i afegeix: «He nascut en una família jueva i en una comunitat jueva, i a mesura que he anat creixent, he pogut conèixer millor la meva religió, el judaisme és una forma de vida, quan més practiques la fe, més entens el judaisme.»

Es pot parlar d’una presència històrica de la cultura jueva des dels orígens de Catalunya, des dels segles VIII i IX, amb una concentració durant l’època de Jaume I. Hi ha llocs on la presència jueva va destacar de forma especial: indrets com Girona, Barcelona, Tàrrega, Tortosa, Figueres o Besalú.

El rabí explica que la comunitat mare dels jueus catalans és la CIB. «Des de l’any 1954 que existeix la sinagoga del carrer l’Avenir, seu de la Comunitat Israelita de Barcelona, aquesta ha estat la primera sinagoga pels ciutadans de religió jueva a Barcelona, oberta els 365 dies de l’any i amb una micvé on els jueus poden immergir el cos per purificar-lo espiritualment.»

Burdman creu que una de les causes d’aquesta forta presència jueva a Catalunya és que el territori té moltes semblances amb Terra Santa. «Aquí és on van sorgir els savis de la càbala, envoltats del mar, de la muntanya, el paisatge, una cultura mediterrània… la cultura catalana va impregnar de forma particular la comunitat jueva, per això ens fem dir comunitat catalana jueva.»

Jordi López Camps, especialista en afers religiosos, escriu que Catalunya ha procurat ser un país acollidor pels jueus. Després d’anys d’exili, molts d’ells van tornar a Catalunya en recerca d’una llar, d’una història comuna. La nova comunitat jueva ha reconstruït els lligams amb els descendents d’aquells que un dia compartiren veïnatge en els calls de les ciutats i pobles catalans. Jorge Burdman hi coincideix i afirma que la comunitat jueva té un esperit cooperativista, i que setmana rere setmana fa accions i trobades amb els veïns, «fem visites a hospitals, a presons, conferències, expliquem contes a les biblioteques, els instituts i escoles vénen a visitar la sinagoga, obrim espais de diàleg interreligiós».

El rabí està content de veure que la sinagoga forma part del barri i contribueix a la convivència dels ciutadans; quan passeja pel carrer els veïns el saluden i li pregunten si poden visitar la sinagoga, si hi poden anar un dia de celebració especial com ara cap d’any. El Roix ha-Xanà és la festa de cap d’any per als jueus, celebren la creació de l’univers i de l’ésser humà. «Aquell dia pensem en quin any volem i quin any deixem, la sinagoga sempre s’omple, no hi ha lloc, és una festa familiar, de retrobada». Jorge Burdman desitja per al 2016 un aprofundiment en les religions per poder arribar a les bases. «Els representats religiosos de Catalunya ho tenim clar, estem units, però necessitem arribar a la societat perquè copsin l’esperit de convivència, necessitem respirar pau i solucionar aquest problema d’egoisme que tenim. Estic segur que l’any vinent serà millor i que aconseguirem globalitzar la solidaritat una mica més».

***

Nota: Aquest article pertany al projecte Temps de Diàleg, dirigit pel Grup Estable de Treball de les Religions (GTER) i amb el suport d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Les entrevistes en premsa escrita es publiquen Catalunya Cristiana, i les entrevistes radiofòniques les emet Ràdio Estel. Per escoltar l’entrevista relacionada amb la que acabeu de llegir, feu clic aquí.

Entrevista Jordi Burdman

Imatge extreta de: Ara.cat

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.