L'engany dels documents socials

L’engany dels documents socials

Darío MolláCal que comenci aquest post amb una confessió: la d’una experiència personal. Després de llegir-la és possible que alguns o molts deixin de llegir-lo. Però cal explicitar-la. És aquesta: cada vegada em costa més, em resulta més frustrant i, per tant, em ve menys de gust llegir els documents socials eclesiàstics o de les congregacions religioses. Intento superar aquesta temptació i acabo llegint-los, i fins i tot subratllant-los i treballant-los, però el sentiment de distanciament o falta d’entusiasme persisteix. Em pregunto per què, i a aquesta pregunta responen aquestes línies.

Entre altres possibles causes, que segurament tenen a veure amb debilitats i limitacions meves, amb cansaments o amb desafeccions, crec que també hi ha la que enuncio en el títol: em sembla que aquests bons i correctes documents estan servint moltes vegades d’engany. Parlem d’engany quan alguna cosa és aparentment bona, però genera dinàmiques que no són tan bones; quan alguna cosa té una bona intenció, però més enllà de la intenció produeix efectes perversos, segurament no desitjats pels autors, però reals. Per tant, el problema no està en els documents mateixos, sinó en el contrast entre aquests documents i els seus efectes en la realitat o els seus contrastos amb ella.

Em vénen a la ment, després de reflexionar-hi durant un temps, algunes d’aquestes formes d’engany que exposo amb respecte però amb claredat.

La primera és quan el document es converteix en fi en si mateix i deixa de banda la que crec que sol ser la seva intenció primera, que és la de denunciar o mobilitzar. Es busca tant la perfecció tècnica del document, s’abunda tant en els matisos, es contrapesen tant afirmacions i negacions, que el document perd vigor i força d’interpel·lació. És, potser, un document perfecte, al qual segurament ni li sobra res ni li falta res, però que mou a molt poca cosa o a no res…

La segona d’aquestes formes és la que em sembla més nociva, més freqüent i em dol més. És quan el document ens deixa la sensació que ja està tot fet, que hem fet el que havíem de fer escrivint-lo i publicant-lo, i nosaltres ja no hi tenim res més a fer. Fins i tot el bon document ens permet sentir-nos satisfets. Si se’m permet dir-ho d’una manera una mica més forta, el document ens serveix de coartada per no fer un pas més. Ja són altres els que han de fer, però nosaltres, ja hem fet el que ens tocava… Doncs, la veritat, no ho sé…

Una altra d’aquestes formes d’engany és la de no acompanyar la grandiloqüència de les paraules o la solemnitat de les expressions amb les pràctiques quotidianes. I. és clar, quan més grandiloqüents i solemnes són les paraules, més gran és la distància amb la vida.

¿Es tracta doncs de deixar d’escriure aquests documents, o de negligir el seu contingut o les seves formulacions? En absolut. Es tracta, això sí, de discernir i de examinar-nos davant de possibles enganys…

guy-691615_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.