Es confirma: Hisenda no som tots

Es confirma: Hisenda no som tots

Fotografia-LaFedecat_EDIIMA20150519_0765_21Xavier CasanovasQuan des de la Plataforma per una fiscalitat justa anem a xerrades i debats comencem sempre la nostra exposició recordant l’article 31.1 de la constitució: «Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio». Nosaltres sempre posem l’accent i denunciem que no s’està fent prou per complir el caràcter d’equitat (que a igualtat de rendes es pagui el mateix)  i de progressivitat (que pagui més aquell que més té) a que la llei ens obliga. Aquesta setmana hem descobert que hem de qüestionar també el caràcter universal de l’article.

Les declaracions de l’advocada de l’Estat representant de la Hisenda Pública en el judici a la Infanta en ho deixen del tot clar: “El lema ‘Hacienda somos todos’ es sólo publicidad”. Referint-se a que el perjudicat dels delictes contra la hisenda pública és l’erari públic i no la ciutadania general. I llavors al servei de qui està i a qui pertany l’erari públic? Estocada final al nostre model social.

Més enllà del debat jurídic (l’aplicació o no de la doctrina Botín, i el límit dels 120.000 euros com a delicte fiscal), el missatge que ha entrat a totes les llars és pedagògicament demolidor. El nostre sistema fiscal ens permet mantenir l’educació, la sanitat i els serveis socials des d’un model de responsabilitat col·lectiva. És doncs el nostre deure contribuir, però alhora hauríem d’estar en el dret d’exigir que qui no contribueix, ho faci. O juguem tots, o estripem la baralla i que cadascú es busqui la vida, sembla ser que es la música que volen que escoltem contínuament.

Un cop més no parlem d’un debat tècnic sinó d’un debat ideològic. Del model de societat que volem. I el perill està en reduir-ho sempre tot a una qüestió de mètode, procedimental. És veritat, el sistema fiscal a España no funciona bé, no ho fa per moltes raons: primer perquè tenim una economia submergida estimada (25%) el doble que la resta de països de la Unió Europea (12%) i no estem dedicant més esforços a combatre-la; després perquè tenim una política fiscal poc coherent, tipus nominals (allò que volem recaptar) molt alts, i tipus reals baixos degut a deduccions mal formulades, escapatòries legals i la demolidora elusió fiscal que ens acaben donant uns ingressos públics dels 38,6% quan la mitjana europea és del 45,2% (a la eurozona 46,8%) .

Ja ho diem des de fa temps: no esperem tenir contribuents exemplars si no tenim un sistema tributari just i exemplar, la ciutadania ha de percebre que s’actua contra els defraudadors i es grava més a qui més té, i que no hi ha doble vara de mesura.

Si a més a més consentim que els mateixos representants públics, en aquest cas de la mateixa Hisenda, afirmin sense problema que això d’’Hisenda som tots’ és retòrica publicitària, el que estem aconseguint es que la ciutadania abandoni aquest espai de construcció col·lectiva i responsabilitat mútua que és el sistema fiscal i ens encaminem cap a una societat del ‘campi qui pugi’. I ai del pobre que caigui a la cuneta, no sé qui l’aixecarà.

Fotografia-LaFedecat_EDIIMA20150519_0765_21

Imatge extreta de: LaFede.cat

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.