De l’hostilitat i el rebuig a l’hospitalitat i l’acollida

De l’hostilitat i el rebuig a l’hospitalitat i l’acollida

Cristianisme i JustíciaEls desplaçaments de persones ha estat una constant en la història de la humanitat. Moure’s per buscar un futur millor forma part de la inquietud que expressen els éssers humans, a vegades motivada per la supervivència a vegades pel desig de conèixer, créixer i prosperar. Tanmateix assistim en l’actualitat a un desplaçament forçat de persones que no té parangó amb cap situació passada. D’una banda les desigualtats econòmiques s’han fet abismals; el capitalisme amb la compra massiva de terres, i l’explotació dels recursos materials, ha deixat immensos territoris sense cap mena de perspectiva de futur. D’altra banda, l’increment del nombre de conflictes armats ha provocat que la xifra de refugiats es disparés fins a superar els 60 milions de persones.

Davant d’aquesta situació, les zones «riques i amb estabilitat» del nostre món, en lloc d’abordar les causes dels desplaçaments i de buscar la protecció de tota aquesta gent, han corregut a protegir les seves fronteres per fer-los molt més difícil el pas. Tal actuació per part d’alguns estats és simplement criminal. Arreu, però, es va despertant la consciència que, per molt que aixequem murs, no solucionarem el problema de fons. Caldran solucions polítiques globals. Europa no pot seguir en aquest desgovern i indiferència, rentant-se les mans quan és part activa en la creació d’aquests desequilibris a escala mundial.

Però serà necessari un treball de baix a dalt que vagi generant una cultura de l’hospitalitat que s’oposi a la de l’hostilitat. Cal combatre aquells que volen pescar políticament en el riu dels discursos xenòfobs, que s’aprofiten de la por, que només busquen aixecar murs entre les persones. Venim d’una tradició bíblica en què les referències a l’hospitalitat són constants, perquè per a aquell qui vivia en el desert l’hospitalitat era sinònim de supervivència. Actualment és així per milions de persones, que només tenen en la nostra acollida i hospitalitat una possibilitat de futur. Hi estem obligats per una llei d’humanitat escrita en els nostres cors i que va més enllà de qualsevol ordenament jurídic. Aquest canvi només es produirà si eixamplem el cercle de la nostra solidaritat, més enllà dels «nostres», de la família, dels «meus»… si aconseguim en definitiva anar diluint la frontera que separa el «nosaltres» de l’«altri», i som capaços de veure en aquest «altri» «el nostre germà».

***

Al llarg d’aquesta setmana anirem publicant al blog la resta d’apartats de la reflexió de final d’any de Cristianisme i Justícia, però si no podeu esperar, aquí teniu el document complet.

refugee-1004358_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.