La insuportable desigualtat

La insuportable desigualtat

Cristianisme i JustíciaTanquem el 2015 amb unes cotes de desigualtat mai assolides: l’1% de la població ja té tanta riquesa com el 99% restant. El nombre de rics (aquells que tenen més d’1 milió de dollars) creix un 40% a Espanya des de l’inici de la crisi. El sou dels primers directius de l’IBEX35 és 158 vegades el sou mitjà de les seves empreses.  En aquests moments es mouen sis bilions de dòlars de manera opaca en paradisos fiscals. Alhora, la pobresa a les nostres ciutats es cronifica: més d’un terç de les llars espanyoles tenen ingressos mitjans inferiors als 800 euros mensuals; l’atur disminueix només a còpia de crear llocs de treball precaris i mal pagats; hi ha hagut un augment del 17% en els aturats de llarga durada en els darrers 4 anys, i tanquem els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni amb un balanç molt negatiu.

La utopia dels més rics, té la forma de la pitjor distòpia per als pobres, inconscients els primers, que el benestar dels últims és l’única clau per al benestar de tots.[1] Sabem la dificultat que comporta canviar un sistema econòmic hegemònic a escala mundial i arrelat culturalment. El capitalisme tan sols és legítim si és capaç de millorar la vida dels que estan pitjor. Quan no ho fa, mereix ser clarament qüestionat. Compartim la crítica al capitalisme salvatge que ha fet el mateix Francesc a la seva darrera encíclica[2]

Alhora tenim la certesa que el model de vida europeu no és universalitzable. Ara sabem que no podem seguir vivint així, si volem que altres puguin viure millor. Però tampoc podem seguir vivint així perquè aquest model de vida no ens fa més feliços, més solidaris i més humans. No es tracta de rebaixar el nivell de vida en clau de desigualtat sinó en clau d’una societat de la sobrietat compartida.

En l’entretant, enmig d’aquesta història de dolor i patiment, l’afecte i la tendresa que mouen a la compassió ens obliguen a examinar-nos. A què puc renunciar perquè m’encadena i em deshumanitza? Com puc viure de manera més solidària i comunitària? Estic donant suport suficient a les iniciatives que busquen teixir relacions econòmiques més sostenibles i respectuoses amb la persona i l’entorn? Estableixo línies vermelles en el meu dia a dia a l’entorn laboral, veïnal i familiar?

***

[1] Tot i que fins i tot, organisme gens sospitosos de ‘radicals’, elaboren informes amb títols com (sic). «Hacer a los pobres más ricos es bueno para el crecimiento».

[2] “La política no debe someterse a la economía y ésta no debe someterse a los dictámenes y al paradigma eficientista de la tecnocracia. Hoy, pensando en el bien común, necesitamos imperiosamente que la política y la economía, en diálogo, se coloquen decididamente al servicio de la vida, especialmente de la vida humana. La salvación de los bancos a toda costa, haciendo pagar el precio a la población, sin la firme decisión de revisar y reformar el entero sistema, reafirma un dominio absoluto de las finanzas que no tiene futuro y que sólo podrá generar nuevas crisis después de una larga, costosa y aparente curación”. Laudato Si 189.

***

Al llarg d’aquesta setmana anirem publicant al blog la resta d’apartats de la reflexió de final d’any de Cristianisme i Justícia, però si no podeu esperar, aquí teniu el document complet.

hobo-531201_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.