Del jo al nosaltres

Del jo al nosaltres

Josep F. Mària. [La Vanguardia] En Hayford, un jove del poble de Kenyasi (Ghana), buscava davant de la meva gravadora les paraules justes per explicar una experiència que l’entusiasmava.Parlàvem del funcionament del Comitè de Desenvolupament Sostenible (CDS) del seu poble: una assemblea on es presenten, discuteixen i prioritzen projectes comunitaris. Els projectes prioritzats seran finançats per una ONG depenent d’una empresa minera que opera al territori.

En Hayford constatava queen algunes reunions del CDS, una persona havia presentat el seu projecte i, tot i que no se l’hi havia prioritzat, n’havia sortit contenta i adherint a unaltre projecte. El seu projecte no havia estat desqualificat d’entrada i la comunitat havia intentat incorporar el seu interès en el projecte que es prioritzava. Perquè tothom havia estat escoltat de veritat, el projecte finalment escollit seria de la comunitat i serviria al desenvolupament de la comunitat. No seria un “elefant blanc” que només uns pocs s’ha fet seu, i que ningú no acaba fent servir.

Així doncs, de vegades ales assemblees del CDS de Kenyasihi entren una colla de “jo”amb projectes particulars i en surt un “nosaltres” amb un projecte comunitari.

Aquesta transició “del jo al nosaltres” (Ramon Valls Plana) s’ha teoritzat de moltes maneres. A l’Europa moderna sembla haver triomfat pràcticament el relat de la mà invisible: la societat és la juxtaposició d’individus amb interessos particulars; però la mà invisible del mercat competitiu combina aquests interessos per produir el màxim benestar col·lectiu. Amb el pas dels anys, aquest relat ha funcionat més o menys bé en l’esfera econòmica. Però ens ha fet oblidar que en la realitat de l’economia també hi ha cooperació, i que seria millor que n’hi hagués més. El problema afegit és que la mentalitat individualista continguda en aquest relat es contagia en altres esferes de la vida social (comunitat o política), on processos diversos de construcció del “nosaltres”són necessaris: per exemple, processos que inclouen la transformació –i no la combinació- dels interessos individuals.

L’experiència dels CDS de Ghana ens porta, doncs, a preguntar-nosquins espais de deliberació poblen el nostre teixit econòmic, polític i ciutadà; i si s’hi esdevenen processos similars de construcció del “nosaltres”: on el jo i els seus projectes particulars són escoltats i acollits; i on gràcies al diàleg, els interessos individuals es transformen en projecte joiosament compartit.

articulated-male-818202_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.