La cinquena Àfrica

La cinquena Àfrica

Josep F. Mària. [La Vanguardia] Mentre em preparava per marxar a Ghana aquest juliol, em va caure a les mans el llibre de Bru Rovira titulat “Áfricas. Cosas que pasan no tan lejos” (RBA, 2006). El vaig posar de seguida a la maleta. L’autor explica amb rigor i passió les situacions  de quatre països: Sudan del Sud, Somàlia, Libèria i Ruanda. Són quatre “Àfriques” diferents, però totes marcades per la guerra i la violència esgarrifosa.

I vet aquí que mentre llegia en Rovira, em trobava en una cinquena Àfrica: Ghana. A la zona que vaig visitar hi ha pobresa, infraestructures precàries, escolarització deficient, discriminació de la dona, manca d’iniciativa empresarial, una classe política amb deficiències d’honestedat, etc. Els ghanesos tenen les seves mesquineses com tothom; però a les comunitats la gent senzilla es reuneixen periòdicament per deliberar sobre el seu futur i vigilar tant com podenque els poderosos no els aixequin la camisa. Potser una de les claus per entendre la diferència d’aquesta cinquena Àfrica és que, des de la dècada de 1930 a Ghana no hi ha hagut cap guerra. La guerra desencadena conductes horroroses entre els combatents: conductes  que costa anys de modificar quan arriba la pau. Però altera també la conducta de la població civil: la por dels saquejos porta a abandonar projectes econòmics a mig termini i a buscar la supervivència amb negocis de recollir i vendre,  comprar i vendre, o arrabassar i vendre. I quan arriba la pau, costa molt de posar la gent a treballar en projectes productius a mig o llarg termini. No em vull ni imaginar què passaria als ghanesos que vaig entrevistar a casa o als seus negocis si un dia arribessin soldats que els matessin la família, els ho robessin tot i els fessin fugir. Desgraciadament, és això el que va passar a la gent de les altres quatre Àfriques.

Per fortuna, avui a l’Àfrica molts més països i regions s’assemblen a la cinquena Àfrica que no a les quatre primeres. Seria bo que els mitjans de comunicació, les ONG, les agències de viatges i els governs ens ajudessin a canviarla imatge que ens fem d’Àfrica. Així, els empresaris, els turistes i els cooperants perdrien la pord’apropar-se a ajudar i descobrir la bellesa natural, la riquesa cultural i la solidaritat que, majoritàriament, poblen aquestcontinent. Com deia l’anunci d’un banc africà a l’aeroport d’Accra: “Altres l’anomenen Àfrica, nosaltres l’anomenem casa nostra” (“… we call it home”).

ghana-684554_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.