Irrenunciables ètics sobre el treball

Irrenunciables ètics sobre el treball

Grup d’economia de CJ. Entenem per treball tota activitat productiva, en totes les seves formes jurídiques actuals; concretament, en la nostra exposició, aquella activitat que es realitza per compte d’altri, és a dir, al servei d’una empresa, un amo o una entitat, i pel qual es percep un salari. Hi entra també el treball autònom i aquelles tasques que es realitzen per a la família i la cura dels infants, els malalts o els ancians. La paraula productiva engloba una gran gamma de possibilitats: agrícola, industrial, serveis, ensenyament, salut, etc.

En la nostra societat, el treball està supeditat legalment a unes lleis que han estat aprovades per l’administració legítima, la qual cosa no vol dir que per aquest simple fet siguin èticament justes. L’ètica social moltes vegades pot anar molt més enllà de la legalitat. L’ensenyament social de l’Església ens proposa i justifica una sèrie de valors que ens poden ajudar a discernir la moralitat ètica del món del treball. Aquests valors estan fonamentats en la Sagrada Escriptura, els escrits dels Pares de l’Església i especialment les encícliques socials dels Papes, i actualment els documents i la pràctica de Francesc, bisbe de Roma. Concretem sintèticament les bases principals d’aquesta tradició i ensenyament actual.

Principals principis de l’ètica social cristiana

1.- El treball és un dret fonamental de la persona humana, que troba el seu fonament en el llibre del Gènesi quan Déu va comunicar a la humanitat la tasca de treballar la terra per treure’n un just profit i tenir-ne cura d’acord amb la seva mateixa naturalesa. Aquesta tasca, amb el progrés de la humanitat, ha estat declarada un dret fonamental per les Nacions Unides i per la major part de les constitucions i codis de la majoria d’estats. Si un sistema econòmic genera de forma estructural un índex elevat d’atur, d’ocupació precària o de manca de treball per acumulació injusta en unes poques persones, aquest sistema no compleix la seva funció social i atempta contra l’ètica cristiana. D’altra banda el que desitja i vol treballar té dret a menjar.

2.- Aquest dret suposa un contracte de treball en què s’especifiquin les condicions laborals, la protecció social i el valor del salari. Perquè aquest contracte sigui moralment ètic s’ha de realitzar entre iguals. Quan aquesta igualtat no es dóna, la legislació social ha de protegir la part feble, per evitar abusos i imposicions.

3.- En el món econòmic i empresarial es poden distingir dos elements: el subjectiu, que tracta de les persones, i l’objectiu, que tracta de totes les altres coses com tecnologia, organització, beneficis, capital, etc. La doctrina social de l’Església sempre ha prioritzat la dimensió subjectiva sobre l’objectiva, de manera que són les persones el més fonamental del món econòmic i empresarial.

4.- El treball ha de possibilitar la realització personal del treballador i una digna subsistència mitjançant la qual pugui complir les seves obligacions familiars i ciutadanes. Si el treball no respon a un contracte just i està sotmès a l’explotació dels treballadors, produeix conseqüències molt negatives per a la seva realització personal i la de les seves famílies, i pot arrossegar-los a malalties, malestar, pobresa i al tan temut atur laboral. Aquest atur laboral pot ser una estratègia molt utilitzada per les mateixes empreses i per sectors sencers, a fi d’aconseguir reduir les despeses socials i així incentivar els seus beneficis. Aquestes realitats són funestes per a la societat i moltes vegades provoquen indignació i un greu malestar ciutadà. Són realitats immorals.

5.- A mesura que la societat ha anat valorant les dimensions ètiques de la justícia social, s’ha vist com un dret adjunt al dret al treball el que hi hagi una protecció social que abasti els accidents laborals, baixes per malaltia, per maternitat o paternitat,  jubilació digna… Actualment constatem que s’està produint un retrocés sistemàtic en l’aplicació del dret de protecció social.

6.- Tant els empresaris com els treballadors han de complir segons el dret i segons l’ètica social amb les seves obligacions i responsabilitats. Cal tenir present que actualment existeix l’anomenat “empresariat invisible”, per causa de la globalització i de la rapidesa dels canvis borsaris. Com encertadament va assenyalar Joan Pau II, en l’encíclica “L’home amb el seu treball”, aquesta mobilitat i invisibilitat empresarial no eximeix de la responsabilitat moral, ja que sempre al darrere hi ha persones que prenen decisions.

7.- Així com hi ha hagut progressos en la mentalitat social, també en altres aspectes hem retrocedit o no encertem a donar respostes adequades a noves situacions. Per exemple: salaris diferents per treballs similars si els fa un home o una dona, treballs que danyen la natura i trencant l’equilibri ecològic posen en perill el futur del planeta, trasllat d’empreses a nacions on no hi ha lleis socials dignes, condicions laborals absolutament injustes pel que fa a edificis, temperatures i tants altres elements nocius per a la persona, etc.

Espiritualitat del treball

Hi ha una espiritualitat del món del treball que pren com a exemple Jesús, que durant la major part de la seva vida va treballar com a artesà i possiblement com a operari agrari. Aquest testimoni no només assenyala el valor que té el treball en si mateix, sinó que subratlla la dignitat de tot treballador. Des de llavors ha inspirat molts homes i dones que han dedicat la seva vida a treballs de tot tipus per mantenir-se i mantenir la família. Posem en valor ètic, moral i econòmic un tipus de treball d’una gran importància: el treball ocult dins de la família, que el sistema ignora com a tal. Aquest treball no té legislació, remuneració ni mèrit reconegut; és el cas de la cura de malalts familiars, de fills o de persones grans, moltes de les quals, per cert, avui sustenten la família amb la seva jubilació. Actualment aquest tipus de treball afecta la dona. A partir de les encícliques socials s’han anat creant moviments d’acció cristiana que han agrupat treballadors/es no només per ajudar-se entre si, sinó també per lluitar pels drets del món del treball, participant en els moviments obrers i sindicals que a contracorrent han ajudat al progrés dels drets laborals i polítics.

Temes relacionats amb el dret al treball

Indiquem a continuació com a apèndix, un seguit de temes relacionats amb el treball que hem tractat per redactar aquest text i dels quals podem aportar informació i documentació.

1.- El treball en la Bíblia i en els Pares de l’Església

2.- Principals encícliques i documents sobre el treball

3.- Organismes internacionals

4.- Nous plantejaments tecnològics

5.- Treball i realització personal

6.- Conseqüències de l’explotació laboral i de l’atur

7.- Responsabilitat ètica i jurídica d’empresaris i treballadors

8.- Aportació de l’evangeli sobre el treball

9.- La jubilació digna

10.- Salaris (Donada la importància del tema, ho publicarem en el següent escrit titulat: “Irrenunciables ètics sobre els salaris”).

construction-659898_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.