Racionalitzem els horaris

Racionalitzem els horaris

Alfons Calderón. [Catalunya Cristiana] Vivim cada vegada més anys. Estadísticament, l’esperança de vida ha crescut molt en el darrer segle gràcies a la millora de les condicions per a un nombre significatiu de persones. No obstant, tenim la sensació d’anar ben sovint atrafegats. En altres paraules, l’experiència vital s’ha dilatat i en canvi sembla que tinguem més pressa que els nostres avantpassats. Tota una paradoxa. Què succeeix i com posar remei a aquest món atabalat que no para de córrer?

El consumisme desferma l’afany no només de béns materials, sinó també d’experiències sensorials. Les noves tecnologies que marquen de manera creixent la realitat quotidiana, tan útils i constructives per una banda, comporten com a efecte col·lateral la multiplicació dels impulsos emocionals als que estem sotmesos. Davant tal situació convé valorar un cert ordre intern, sovint escàs o precari. Cal prioritzar, tot posposant el que no és essencial, justament per aprofitar bé i fins i tot gaudir del que realment ho és. Aquesta és una gran assignatura pendent i difícil d’aprovar per a molts. Hi hauria d’haver espai per a imprevistos, fins i tot per al repòs tranquil. L’horror vacui de la nostra societat emmascara una bulímia de temps perniciosa, que sense deixar-nos mai satisfets, arriba a generar estrés.

A més dels textos bíblics i d’altres tradicions espirituals, pensadors d’èpoques diverses evidencien les contradiccions causades per unes agendes desenfrenades, a través d’obres cabdals de la literatura universal. Per citar-ne només alguns: Sèneca, Jonathan Swift, Lewis Carroll, Antoine de Saint-Exupéry… Avui en dia, inclús setmanaris d’impacte internacional gens sospitosos de ser contemplatius com The Economist ens posen en guàrdia contra els perills del frenesí horari.

En aquest sentit, les propostes per a una racionalització dels horaris laborals per fer-los compatibles amb els personals i familiars impulsades per organismes de la societat civil i presentades en diferents moments tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, mereixen ser aplicades aviat per part dels poders públics.

En un començament de curs d’any electoral, cal recordar als partits polítics i sindicats la importància i la pertinència de promoure uns horaris més racionals que coadjuvin a conciliar les diverses facetes vitals. Normes organitzatives que no costarien diners i que contribuirien a millorar la qualitat de vida individual i col·lectiva. Podrien fins i tot incloure el fet de retardar els rellotges una hora per alinear-nos al fus horari que ens correspondria per ubicació geogràfica (el de Greenwich). Això ens aproparia de manera més natural al ritme solar. Tot plegat hauria d’afavorir, per exemple, sortir de la feina i poder sopar abans (una tremenda disfunció si ens comparem amb altres països).

Si ho aconseguíssim, la salut del cos però també la de l’esperit, les nostres relacions i potser també la butxaca, ho agrairien.

clock-611619_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.