Molt més que un objectiu, l'educació és el camí

Molt més que un objectiu, l’educació és el camí

enthusiastic-children-876543_640José Manuel MorenoDes del 25 de setembre de enguany tenim ja una nova agenda mundial de desenvolupament que marcarà les línies d’actuació principals per acabar amb les situacions de pobresa, desigualtat, injustícia i crisi mediambiental que vivim en el nostre planeta. Des Entreculturas apostem per l’educació com a eina clau per abordar aquesta agenda i aconseguir arribar als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que s’han fixat.

Per a nosaltres l’educació, a més de quedar establerta com un d’aquests objectius (l’Objectiu nº 4: Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa, i promoure les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots), no deixa de ser una eina fonamental que afavoreix la reducció de la pobresa, la inclusió social, la millora d’oportunitats professionals, la participació democràtica o la conscienciació sobre les problemàtiques que ens afecten a nosaltres i al nostre entorn.

Des d’aquest plantejament, l’educació no pot quedar circumscrita a un objectiu específic, sinó que més aviat és el camí per on hem de transitar per aconseguir la resta d’objectius que ens hem proposat. Sens dubte, no aconseguirem aquests objectius només amb educació, però no és menys cert que sense l’accés a una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, difícilment podrem aconseguir-ne la majoria. Recollim aquí algunes dades que ens ofereix la UNESCO[1] a més d’arguments que contrasten la importància de l’educació si volem avançar en cada un d’aquests nous 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS):

Objectiu 1. Reducció de la pobresa: Hi ha una relació directa entre pobresa i educació, que es fa primordial a l’hora d’evitar que situacions de pobresa crònica es transmetin de generació en generació. Segons un estudi realitzat al Senegal, s’ha comprovat que heretar terres o una casa no es tradueix en un augment de la riquesa, però aquells nens els pares dels quals havien seguit algun tipus d’ensenyament escolar estaven més ben situats per trobar feina fora de l’àmbit agrícola i, per tant, per sortir de la pobresa. En particular a les zones rurals, els fills de mares instruïdes tenien una probabilitat un 27% més gran de trobar feina fora de l’àmbit agrícola.

Objectiu 2. Millora de la nutrició: Les nefastes conseqüències de la malnutrició infantil poden evitar-se amb ajuda de l’educació. Per exemple, si totes les dones de països empobrits rebessin educació secundària, sabrien quins nutrients necessiten els seus fills, coneixerien els hàbits higiènics que han de seguir i tindrien més influència en la llar per oferir-los l’atenció que necessiten.

Objectiu 3. Salut i benestar: Gràcies a l’educació, les dones poden reconèixer els primers símptomes d’una malaltia en els seus fills, demanar consell i actuar per curar-la. Si totes les dones dels països empobrits acabessin l’escola primària, la mortalitat infantil es reduiria en una sisena part, de manera que se salvarien gairebé un milió de vides a l’any. L’educació pot també evitar morts maternes, ja que ajuda les dones a reconèixer símptomes perillosos, demanar atenció i procurar que assisteixi al part personal sanitari qualificat. Si totes les dones finalitzessin l’educació primària, la mortalitat materna es reduiria en dues terceres parts, de manera que es salvarien 189.000 vides a l’any.

Objectiu 5. Igualtat de gènere i empoderament de la dona: Les nenes i les noies que han rebut educació tenen més possibilitats de conèixer els seus drets i tenir la confiança necessària per fer-los valer. A l’Àfrica Subsahariana i a l’Àsia Meridional i Occidental, prop de tres milions de nenes contrauen matrimoni abans de complir els 15 anys. Si totes les noies d’aquestes regions acabessin l’educació primària, el nombre de matrimonis de nenes es reduiria en prop de mig milió.

Objectius 6 i 7. Sostenibilitat dels recursos hídrics i energètics: L’educació pot contribuir a fer un ús millor dels recursos escassos. En una enquesta per llars duta a terme en 10 països de l’OCDE es va constatar que les persones que tenien un nivell d’educació més alt tendien a estalviar aigua.

Objectius 8 i 9. Creixement econòmic i treball decent: L’educació dóna lloc a augments de la productivitat que impulsen el creixement econòmic. Així, un augment d’un any del nivell d’instrucció mitjà assolit per la població d’un país es tradueix en un increment del producte interior brut (PIB) anual per càpita del 2% al 2,5%.

Objectiu 10. Reducció de les desigualtats: Ampliar l’educació, garantint en particular que la majoria de les persones hagi cursat estudis d’ensenyament secundari, és fonamental per aconseguir una disminució de la desigualtat dins dels països. A França, Malàisia o el Brasil, per citar tres països de tres continents diferents, la desigualtat dels ingressos va disminuir un 7% al llarg de dos decennis a mesura que augmentava la proporció de la població que havia rebut educació secundària.

Objectius 11 a 15. Protecció del medi ambient: com més alt és el nivell d’educació, més són les probabilitats que les persones expressin preocupació pel medi ambient. En 47 països que van participar en l’Enquesta Mundial sobre Valors de 2005-2008, les probabilitats que una persona amb educació secundària expressés preocupació al respecte eren 10 punts percentuals més grans que en el cas d’una persona que només tingués estudis primaris.

Objectiu 16. Societats pacífiques, justes i incloents: L’anàlisi d’enquestes d’opinió pública dutes a terme en 36 països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, mostra que l’educació té a veure amb una més gran participació en les votacions, una relació que s’estreny com més baix és el nivell mitjà educatiu del país. Alhora, l’educació promou la participació i el compromís amb la comunitat, especialment entre les dones; a més, si és una educació de qualitat, beneficia actituds de tolerància i comprensió de l’altre.

Objectiu 17. Aliances i mitjans per executar l’agenda: Necessitem sumar voluntats polítiques i institucionals que prioritzin els objectius de l’agenda, però també una ciutadania conscient i reivindicativa de la seva importància. L’educació per al desenvolupament i la ciutadania global ens sembla vital per a aquesta presa de consciència i reivindicació de mesures i recursos que permetin que pugui dur-se a terme.

***

[1] UNESCO (2014), “El Desenvolupament Sostenible comença per l’educació. Com pot contribuir l’educació als objectius proposats per a després del 2015”. Disponible a: http://unesdoc.unesco.org/images/0023/002305/230508s.pdf

enthusiastic-children-876543_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.