Valeria Méndez de Vigo. “L’educació és el més proper a la màgia en el món. Res no pot transformar la vida d’una persona com l’educació. Insufla confiança i regala a les persones una veu. A més dels seus evidents beneficis per a una vida més plena i millor, l’educació pot contribuir a la millora de la societat en el seu conjunt; una societat en què la gent sigui conscient dels seus drets i deures”. Nivasini, estudiant de secundària de l’Índia i participant en la plataforma on-line El Mundo que Queremos/The World we Want
L’educació és un dret humà fonamental i un factor essencial per a la plena realització d’altres drets. Però els beneficis de l’educació no s’esgoten en qui els rep, sinó que s’estenen al conjunt de la societat i afecten dimensions del progrés i benestar col·lectiu molt diverses. Es, en suma, la triple naturalesa de l’educació com a dret humà bàsic, com a bé públic global i com a vector del desenvolupament, el que justifica la seva importància i la seva centralitat en el desenvolupament.
No obstant, malgrat això, encara avui hi ha 124 milions de nens, nenes i adolescents al món que estan sense escolaritzar. D’aquests, 59 milions de nens i nenes no van a l’escola primària i 65 milions d’adolescents no estan matriculats en el primer cicle de secundària. Però el més greu és que, tal com denuncia UNESCO, aquestes xifres van en augment. Avui hi ha dos milions més de nens, nenes i adolescents sense escolaritzar que el 2011, quan aquesta xifra era de 122 milions. Això coincideix amb una dràstica retallada de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament internacional a l’educació des de 2010.
L’any 2000, els líders mundials es van comprometre que el 2015 tots els nens i nenes al món acudirien a l’escola, però la realitat, com hem pogut comprovar, és molt diferent. Aquest any 2000 es van adoptar els Objectius d’Educació per a Tots i Totes, que consagraven el dret a una educació de qualitat per a tothom. També es van acordar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), dos d’ells compromesos amb l’educació: l’ODM 2, amb el propòsit d’aconseguir l’ensenyament primari universal, i l’ODM 3, sobre la promoció de la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona, que incloïa com a meta la paritat de gènere en tots els nivells d’ensenyament. Tots aquests compromisos s’havien d’assolir el 2015. La data de compliment ha arribat i, tot i que s’han registrat avenços, encara ens queden nombrosos reptes per afrontar.
2015 és un any històric: aquest any, la comunitat internacional es reunirà en diverses ocasions per dilucidar les noves agendes d’Educació i de Desenvolupament Global, que marcaran el nou full de ruta per als propers quinze anys, fins al 2030.
Ha arribat el moment d’assegurar que el dret a l’educació sigui una realitat per als 124 milions de nenes, nens i adolescents que es troben sense escolaritzar, per això des d’Entreculturas llancem aquest mes de setembre “Omple el món d’educació”. Però no ens val qualsevol educació. L’educació per la qual optem i que apareix recollida en l’Informe “L’Educació en el Centre: Clau de desenvolupament en l’Agenda Post 2015” ha de ser una educació universal, inclusiva, equitativa, de qualitat, transformadora i al llarg de tota la vida per a tots i totes. No podem desaprofitar l’oportunitat que ens brinda el 2015. Ha arribat l’hora de fer efectiu el compromís polític i social per fer realitat el dret a una educació de qualitat per a tots i totes.
Com assenyala Malala Yousafzai: “2015 pot ser l’any en què la humanitat es comprometi a crear un futur millor per als nens i les nenes, per als homes i les dones. Pot ser l’any en què tots ens comprometem a ser testimonis de l’últim nen o nena sense escolaritzar, de l’últim nen o nena forçat a treballar en condicions d’esclavitud, de l’últim nen o nena que hagi de fugir de la seva llar per l’amenaça del canvi climàtic. No és impossible, simplement requereix prendre la decisió de fer-ho”.
Imatge cedida per Entreculturas.