Esclavitud del segle XXI, la tracta de persones

Esclavitud del segle XXI, la tracta de persones

Clara TemporelliEl 30 juliol 2015 va ser el Dia Mundial contra el tràfic de persones, un fenomen que afecta milions de persones “en 137 estats s’han explotat víctimes d’almenys 127 països, ja sigui com a punt d’origen, trànsit o destinació” -estimació de Nacions Unides-, problemàtica denunciada reiteradament pel papa Francesc com “un crim contra la humanitat” […] “cal una responsabilitat comuna i una voluntat política més forta per vèncer en aquest front” […] “Una intervenció legislativa adequada en els països d’origen, trànsit i arribada, ja que facilitar la regularitat de les migracions pot reduir el problema”; preocupat per aquest flagell, afegeix l’abril de 2014: “El tràfic de persones és una ferida oberta en el cos de la societat contemporània, una nafra en el cos de Crist”.

La tracta de persones és una activitat delictuosa a gran escala, interrelacionada amb altres delictes globalitzats i organitzats, com el tràfic de drogues i d’armes. El tràfic de persones ocupa, com a activitat econòmicament rendible, el segon lloc darrere del tràfic de drogues i per sobre del tràfic d’armes. Segons l’Organització Internacional del Treball, aquest tràfic afecta cada any unes 2.500.000 persones entre dones, homes, nens i nenes, a tot el món; és un negoci que genera uns 7.000 milions de dòlars anuals. Cal destacar que un 80% de les víctimes són dones i nenes, per la qual cosa es converteix en una problemàtica de gènere i en una greu violació als drets humans que al mateix temps, sol implicar la violació d’altres drets com:

Dret a

– no patir esclavitud o servitud forçada, ni pràctiques de tortura o altres formes de tracte inhumà o degradant
– la salut
– un habitatge digne en condicions de seguretat
– no ser discriminat per raó de gènere
– un treball just i amb condicions favorables
– la vida

La Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada (Protocol de Palerm) defineix la tracta de persones com “la captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat, o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per obtenir el consentiment d’una persona que tingui autoritat sobre una altra, amb fins d’explotació. Aquesta explotació ha d’incloure, com a mínim, l’explotació de la prostitució aliena o altres formes d’explotació sexual, els treballs o serveis forçats, l’esclavitud o les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la servitud o l’extracció d’òrgans”.

La intenció que hi ha darrere d’aquesta definició és facilitar la convergència en els enfocaments nacionals en relació amb l’establiment d’infraccions penals nacionals, que donin suport a la cooperació internacional eficaç en la investigació i l’enjudiciament de casos de tràfic. Un altre objectiu del Protocol és protegir i assistir les víctimes amb ple respecte dels seus drets.

La Vida Religiosa a Amèrica Llatina intenta formar xarxes contra el tràfic de persones, aquesta lluita requereix que es contemplin les múltiples arestes d’aquest fenomen. Prevenció i procuració de justícia són elements importants, encara que insuficients si no es considera amb la mateixa tenacitat el pla de la protecció i l’assistència a les víctimes, així com oferir una oportunitat de reiniciar la seva vida. Això suposa un compromís interinstitucional on la cooperació entre entitats religioses, públiques i societat civil és fonamental.

“Un grito por la vida”, “Red Kaway” i “Red Ramá” són xarxes liderades per dones consagrades, pertanyents a la CLAR, que han decidit prendre com a prioritat el combatre aquest crim i s’han proposat articular les respostes que religioses i religiosos estan donant al continent. Des de l’any 2012, la CLAR impulsa la reflexió sobre aquesta problemàtica i les seves accions en 22 països on la Vida Religiosa es troba present. Es van generant compromisos des d’una lectura crítica de la realitat il·luminada per la reflexió teològica.

És un assumpte que també ha preocupat la Unió Internacional de Superiores Generals (UISG), que en un congrés que va tenir lloc a Roma l’any 2008 van declarar: “Denunciem el crim del tràfic de persones que constitueix una greu ofensa contra la dignitat humana i una seriosa violació dels drets humans”.

L’any 2004 la UISG va constituir la “Red Talithakum”, de caràcter mundial (suposa 21 xarxes en 75 països dels cinc continents). A nivell sud-americà, la “Red Kaway” -paraula quítxua que significa Viu!, Viu ja!- Congrega Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela. La “Red Ramá” integra la major part dels països de l’Amèrica Central i de les Antilles: Belize, Costa Rica, Cuba, El Salvador, Guatemala, Haití, Hondures, Nicaragua, Uruguai i Panamà. I “Un grito por la vida” està present en l’ampli territori brasiler.

Aquestes xarxes articulen les accions amb centres de drets humans, pastorals i altres xarxes de vida consagrada que actuen a la resta d’Amèrica Llatina i altres continents. Realitzen activitats de formació, conscienciació, debats, denúncies, prevenció, assistència a les persones afectades. Realitzen trobades, tallers, congressos, campanyes a nivell local, regional, nacional. A cada país busquen coordinar-se amb organitzacions civils, organismes estatals i esglésies locals.

Una esperança des de la Paraula de Déu

Un cop més els crits de dolor prenen el cos femení. La vida de l’esclava egípcia Agar pot il·luminar el caminar de les víctimes de l’esclavitud i dels qui s’hi solidaritzen. Agar ens revela el Déu que no desempara i el seu nom. [Agar] va dir: “Tu ets El-Roi, el Déu que em veu” (Gn 16,13)

Com bé sabem en la història de Abraham i Sara, observem que tot i les repetides promeses de Déu, Sara no ha tingut fills i ja porten deu anys vivint a Canaan. Sara dubta de la paraula de Déu i decideix una solució: el seu marit posseirà la seva esclava, ella ha d’adoptar el fill que neixi d’aquesta unió i seva serà la descendència.

Les coses no surten bé. Agar queda embarassada i aconsegueix el que Sara no aconsegueix. Sara experimenta sentiments negatius i violents: sent ràbia, gelosia, ira; enduta per aquests sentiments i per l’orgull d’Agar, que embarassada, mira pel damunt “la seva senyora”, comença a maltractar-la. Agar té clar que no compta amb cap protecció, ja que Abraham es deu a la seva dona, i sent un profund temor. Confusa i plena de dubtes prefereix fugir. Així és com es troba enmig del desert, en plena solitud. Quan el vigor d’Agar s’ha extingit se li creua “un àngel”, que la troba prop d’una font. Agar beu, l’àngel l’envia de tornada a la casa de Sara i li promet també a ella una gran descendència.

Davant la figura de l’àngel podem preguntar-nos: es va trobar amb una persona o amb la seva pròpia veu interior? Fos com fos, Agar veu amb lucidesa dues coses: no pot fugir de Sara, ja que està sola, sense drets i sense mitjans. No té cap possibilitat de sobreviure, ni ella ni el nen. Però ha estat beneïda: tindrà un fill, un regal especial per a la seva vida. Per tant decideix tenir el seu fill i tornar al costat d’Abraham i Sara. Agar torna sobre els seus propis passos, deposa el seu orgull perquè estima la vida del seu fill i la seva pròpia.

Passa el temps i tampoc per a Agar i el seu fill Ismael (“Déu ha escoltat”), arriba la pau. En el capítol 21 del Gènesi es narra que Sara queda embarassada i neix Isaac. Sara no pot viure bé amb la situació que ella mateixa ha provocat. S’ha entaulat una espiral de violència. No suporta que Ismael i Isaac juguin junts, es portin bé i puguin un dia compartir la promesa de Déu feta a Abraham sobre la seva descendència i les seves possessions… Així que exigeix ​​al seu marit que expulsi Agar i el seu fill. Abraham, malgrat voler a Ismael, li dóna a Agar un odre amb aigua, pa, i els envia al desert. El drama continua. Agar no vol veure el seu fill morir, el col·loca sota unes mates, s’asseu a certa distància i plora desconsoladament.

La vida d’Agar amb l’embaràs s’ha convertit en patiment: ha estat menyspreada, maltractada, humiliada i enviada a morir a desert al costat del seu fill. Novament apareix un àngel, que alleuja Agar en la seva desesperació: “Aixeca’t, pren el nen, Déu és amb tu!” I troba una font. Tots dos estan fora de perill. Agar cria al seu fill en el desert, i tindrà una gran descendència. Ella serà l’origen d’un gran poble, perquè “Déu ha escoltat la seva aflicció”, perquè Déu és El-Roi, “el que veu”.

L’esclavitud i la mort són derrotades per una llibertat i una vida obertes al futur. El Senyor ens prepara, perquè com Ell ens posem en contacte amb tants gemecs, plors i crits de la humanitat. Les xarxes de la vida consagrada contra el tràfic de persones ens mostren com, gràcies a Déu, ens fem sensibles als crits de les “perifèries existencials”. Déu, que veu i escolta, dóna força i valor per enfrontar aquest crim, conscients que s’exposa la vida per amor a aquestes víctimes.

50c8e61d5295a_800x520

Imatge extreta de: Educación para la solidaridad

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.