Cristianisme i Justícia. Amb l’ecologia com en tantes altres qüestions, podem carregar el pes sobre l’autocrítica i la lamentació, i assumir el mea culpa de no haver tractat aquesta qüestió amb el profetisme, la força i la urgència que ho hem fet amb altres temes. Podem, no obstant, ser optimistes i alegrar-nos amb l’evidència que finalment l’ecologia ha entrat a l’agenda de l’Església i també a l’agenda i les prioritats del nostre Centre. Ja des de fa uns anys, un grup de treball sobre ètica i sostenibilitat ve reunint-se periòdicament i d’aquest treball han sorgit algunes interessants reflexions. Creiem que aquest curs, que ha culminat amb la publicació de l’encíclica Laudato Si’, ha servit per posar sobre la taula definitivament, la qüestió ecològica ja no només com una qüestió científica reservada a experts, sinó com un tema que toca a la justícia, a la manera de concebre l’economia i les relacions humanes, i que també acaba tocant la fe cristiana. El concepte “casa comuna” assumit pel Papa Francesc ens introdueix en una dimensió nova de compromís i reflexió a la qual seguirem estant atents. De moment us oferim la selecció d’alguns posts que hem publicat durant aquest curs.
– “La encíclica Laudato si’”, de Jaume Botey
– “Una agenda política verde para el cuidado de la casa común #2015electoral”, de Chema Castells
– “Una encíclica per a la conversió del cor”, del Grup d’ètica i sostenibilitat de Cristianisme i Justícia
– “Un model no universalitzable”, d’Oscar Mateos
– “El ric Epuló i el pobre energètic”, de José Eizaguirre
– “L’any en que l’ecologia es va convertir (oficialment) en assumpte catòlic”, del Grup d’ètica i sostenibilitat de Cristianisme i Justícia
– “Rebajas éticas y sostenibles”, de Maria Núñez
Yayo Herrero “El ecologismo y el feminismo incomodan porque van en contra de tus privilegios”
– “Una transición energética más justa”, de José Ignacio García
Imatge extreta de: Pixabay