II Simposi UNIJES de Pensament Social Cristià

II Simposi UNIJES de Pensament Social Cristià

José Sols LuciaAquest any celebrem el 50è aniversari de la cloenda del concili Vaticà II (1965-2015), i més concretament de l’aprovació de la seva constitució pastoral, Gaudium et spes (7 de desembre de 1965). Tant el concili en general com aquest document en particular van significar l’expressió de la voluntat que l’Església Catòlica mostrava per obrir-se fraternalment al món després d’anys, de fet, segles, d’incomunicació entre ella i successius moviments culturals moderns. Tot i que, sense dubte, el text conciliar és molt matisat en les seves afirmacions, la percepció eclesial i social que es va tenir d’aquest esdeveniment va ser que l’Església volia parlar de tu a tu al conjunt de la humanitat, ja no només com a mestra, sinó també com a germana, de manera que l’Església Catòlica va fer seus els goigs i les esperances ―això és el que vol dir gaudium et spes―, les tristeses i angoixes dels homes del nostre temps, atès que no hi ha res veritablement humà que no trobi ressò en el cor dels seguidors de Crist, en paraules del concili al primer paràgraf d’aquesta constitució pastoral sobre l’Església en el món.

El Grup de Pensament Cristià d’UNIJES, format per professors de Pensament Social Cristià ―o de matèries properes a aquesta― de centres superiors de la Companyia de Jesús d’Espanya, va voler reflexionar sobre la importància d’aquest aniversari, i va voler fer-ho de manera hermenèutica, és a dir, amb la pretensió de comprendre el text des del nostre moment present, i el nostre moment present a la llum d’aquell text. Per això aquest grup va convocar el II Simposio UNIJES de Pensamiento Social Cristiano, “La Iglesia en el mundo: la autonomía de la realidad a la luz de la fe. En el cincuentenario de Gaudium et spes (1965-2015)”, que va tenir lloc a IQS i a ESADE (Universitat Ramon Llull), Barcelona, els dies 1-3 de juliol de 2015, en col·laboració amb l’Aristos Campus Mundus 2015 ―campus d’excel·lència format per la Universitat Ramon Llull, la Universidad Pontificia Comillas i la Universidad de Deusto, tot tenint com a sòcies Fordham University, Georgetown University i Boston College.

Tal com vaig dir a la presentació del simposi, a l’Església Catòlica estem vivint anys intensos. El papa Francesc, en els seus dos primers anys de pontificat, ha accelerat el ritme en molts terrenys. Ens trobem una i altra vegada amb signes profètics que duen el segell d’aquest papa; ens trobem sovint amb pronunciaments valents sobre la pobresa, la guerra, els immigrants, l’ecologia, la defensa del ser humà encara no nascut; tenim documents importants com l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium (2013, podríem dir, el seu programa marc doctrinal) i la recentment publicada encíclica social sobre ecologia, Laudato si’ (juny de 2015), sense oblidar l’encíclica Lumen fidei (2013), que ja havia estat preparada per l’anterior pontífex, Benet XVI. Són també anys intensos per a l’Església perquè tornem a tenir màrtirs: homes, dones i infants assassinats a l’Àfrica i a Àsia pel fet de no renunciar a la seva fe, a mans de yihadistes que no volen entendre el missatge de pau que conté l’Alcorà.  I són anys intensos perquè fa cinquanta anys de moltes coses: del papa Joan XXIII i la seva Pacem in terris (1963-2013), del concili Vaticà II (1962-1965), i en particular de la constitució pastoral Gaudium et spes (1965-2015).

I són anys carregats també d’esdeveniments i de reptes per al conjunt de la humanitat. El discurs sobre els drets humans no acaba de cristal·litzar en estructures de justícia. La violència no desapareix; fins i tot sembla que vagi a més. Els moviments migratoris són cada cop més dramàtics. El perill de col·lapse del sistema planetari per no haver respectat l’ecologia és cada cop més gran. Quant tot just començàvem a parlar de la possibilitat de crear estructures polítiques globals, ens trobem amb unes escletxes importants a la Unió Europea, per la qual cosa se’ns fa difícil parlar de noves organitzacions mundials quan les regionals no acaben de funcionar. Quan el món semblava més global que mai, rebrollen els nacionalismes i la dificultat de conviure en pau cultures properes. Ara bé,  no podem obviar fites molt importants, com ara el Parlament de les Religions del Món i el seu Projecte d’Ètica Mundial.

Al simposi vam treballar quatre àrees, cadascuna introduïda per una conferència. A la primera, “L’estat actual de la humanitat”, el Dr. Manuel Montobbio, Ambaixador d’Espanya a Andorra, una personalitat amb una trajectòria diplomàtica enorme per diversos continents, ens va ajudar a rememorar quelcom de molt important que va fer el concili fa cinquanta anys: mirar el món present. El Dr. Mathias Nebel, director de la Càtedra Jean Rodhain de l’Institut Catholique de París, va analitzar amb exhaustivitat l’antropologia teològica de Gaudium et spes, és a dir, la concepció d’home que batega en aquella constitució pastoral, una antropologia que no pretén ser completa, però que esbossa una concepció molt interessant d’allò que l’home està cridat a ser al món modern. La tercera àrea temàtica, “La missió de l’Església”, va ser introduïda pel Dr. Joaquín Perea, bon coneixedor de l’eclesiologia del  concili. Finalment, el P. Josep Miralles, sj, sociòleg, professor d’ESADE, membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, va compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre el nervi humanista que hauria de tenir tota universitat; pel fet de celebrar aquest simposi en un marc universitari, no vam voler deixar de reflexionar sobre la funció social, fins i tot eclesial, de la universitat.

Aquestes quatre conferències i els vint papers que es van exposar al simposi ens van deixar un material molt ric, que serà publicat aviat al llibre Actas del Simposio i a la Revista de Fomento Social.

4899-55951a09adf73

Imatge extreta de: Església de Barcelona

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.